El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha resolt una qüestió prejudicial adreçada per un jutjat balear on se li demanava, una vegada més, que es pronunciés sobre la possible abusivitat de l’índex hipotecari IRPH. I la resposta, aporta novetats.
....................................
El TJUE ha obert la porta a la possibilitat de reobrir el debat jurídic al voltant de l’eventual abusivitat de la clàusula IRPH incorporada a centenars de milers de préstecs hipotecaris pel càlcul dels interessos. Un debat que, val a dir, semblava definitivament tancat després que el Tribunal Suprem, de forma molt polèmica, arribés a la conclusió l’IRPH podia no ser transparent i, tot i així, no resultar abusiu ni generar desequilibris que justifiquin la nul·litat de la clàusula.
La clau està en l’obligació d’aplicar un diferencial negatiu
En la seva nova sentència, el TJUE situa el focus de la seva valoració en el contingut de la Circular 5/1994 del Banc d’Espanya que imposava a les entitats financeres l’obligació d’aplicar un diferencial negatiu al valor de l’IRPH per tal d’evitar que aquest se situés per sobre dels percentatges habituals al mercat, especialment en comparació amb les hipoteques que feien servir l’Euribor pel càlcul dels interessos aplicables. L’aplicació d’aquest diferencial negatiu (de -0,5%, -1% o, fins i tot, -2%, segons el cas) estava destinat a evitar que la comparació entre l’Euribor i l’IRPH resultés permanentment perjudicial pels consumidors que contractaven hipoteques referenciades a aquesta darrer índex. Però en moltíssims casos, les entitats no el van aplicar ni van informar els seus clients de que existís l’obligació de fer-ho.
A criteri del TJUE, els tribunals nacionals han de valorar si la informació respecte l’obligació d’aplicar un diferencial negatiu facilitada per les entitats va ser suficientment clara i accessible per garantir que un consumidor mitjà podia entendre-la i conèixer les conseqüències. Així mateix, segons el TJUE, correspondrà també als tribunals nacionals analitzar si la manca d’aplicació d’aquest diferencial ha provocat un desequilibri injustificat en detriment dels interessos dels consumidors suficientment greu per considerar la clàusula abusiva.
Criteri restrictiu del Tribunal Suprem
Les conclusions del TJUE han provocat una certa eufòria entre els afectats i afectades, però el cert és que cal ser prudents a l’hora de valorar l’abast de la resolució del tribunal europeu i recordar que el Tribunal Suprem és qui tindrà la darrera paraula per fixar el criteri jurisprudencial que han de seguir els tribunals espanyols. I fins ara, el criteri i la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem de les sentències prèvies del TJUE sempre han anat en el sentit de considerar que el caràcter oficial de l’IRPH i la publicació de les dades de la seva evolució al BOE eren suficients per superar l’anomenat control de transparència. Però fins i tot en cas de considerar provat que ha existit manca de transparència o que la informació facilitada era insuficient, el Tribunal Suprem ha optat (incomprensiblement al nostre entendre) per no apreciar abusivitat de l’IRPH en considerar que no hi ha desequilibri entre drets i obligacions.
En conclusió: prudència (i paciència)
Aquest ha de ser, efectivament, el nostre consell a dia d’avui. Indubtablement, la sentència del TJUE té la virtut de posar el focus sobre un dels aspectes més perjudicials de l’IRPH com ha estat la negativa de les entitats a aplicar un diferencial i imposa als tribunals l’obligació d’analitzar com ha afectat aquest fet als consumidors per determinar si ha existit desequilibri i abusivitat. Però tenint en compte els precedents, abans de considerar que la situació ha fet un tomb definitiu, és necessari esperar a veure com acullen les diferents Audiències Provincials i, especialment, el Tribunal Suprem la sentència del TJUE i quina interpretació en fa. Serà llavors, quan veurem si realment s’han obert noves possibilitats de reclamació pels afectats i afectades per l’IRPH.
