Incapacitat permanent per a la Naty

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs interposat per l'INSS i ratifica la incapacitat en grau de total reconeguda a la Nati López, l'activista que amb la seva acampada de protesta davant la seu de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) va ajudar a germinar un ampli moviment d'oposició a les altes injustificades i els criteris economicistes d'aquest ens amb atribucions de tribunal mèdic.

La nit del passat 6 d'octubre de 2015 va ser la primera de l'acampada de protesta que Natividad López Gama, coneguda com a Nati, va protagonitzar davant la seu central de l'ICAM a l'Avinguda de Vallcarca a Barcelona. Una acampada que es va perllongar durant gairebé un mes, inicialment en solitari i amb posterioritat, acompanyada d'altres persones i col·lectius que se sentien afectades per les pràctiques d'aquest organisme públic amb atribucions de tribunal mèdic. La protesta protagonitzada per la Nati va ser el veritable catalitzador d'una intensa campanya mediàtica que va servir per aportar llum sobre les polèmiques actuacions de l'ICAM, depenent del Departament de Salut de la Generalitat, i òrgan competent per realitzar els dictàmens mèdics on es determina si una persona continua de baixa per l'entitat de les lesions o patologies que pateix o si bé ha de reincoporar-se de forma immediata al seu lloc de treball. Tanmateix, l'ICAM també és l'organisme que examina l'estat físic de les persones per tal de confeccionar una proposta d'incapacitat permanent -que haurà de ser ratificada posteriorment per l'INSS- o instar la seva reincoporació al món laboral si considera que la condició física de la persona ho permet.

 En el cas de la Nati, i quan faltava poc més d'un mes per tal d'acompletar els 18 mesos de baixa mèdica que la legislació estableix com a límit per tal de que es presenti una proposta d'incapacitat permanent, l'ICAM va determinar la situació d'alta mèdica i, per tant, la seva plena capacitat per desenvolupar una activitat laboral. I ho va fer malagrat l'existència de nombrosos informes mèdics que establien amb rotunditat la importància d'un llarg seguit de conseqüències físiques i neurològiques de l'infart i posterior ictus sever que encara patia la jove del barri de Bellvitge, a L'Hospitalet de Llobregat. Entre d'altres, la Nati mostrava greus afectacions del sistema respiratori i digestiu, un important quadre depressiu (en nivell “major greu”, segons informes psiquiàtrics aportats) i disfuncions neurològiques que afectaven especialment la seva capacitat cognitiva i la facultat de la parla. Tot plegat, un estat físic que en el moment de rebre l'alta de l'ICAM l'obligava a visitar setmanalment fins a tres especialistes diferents i feien absolutament impossible que la Nati pogués desenvolupar les tasques d'auxiliar comptable que fins al moment de patir l'infart i l'ictus havien constituït la seva professió habitual. L'alta mèdica significava també que la Nati perdia el dret a percebre l'ajut de 300 euros que durant tot el període de baixa mèdica havia estat la seva única font d'ingressos.

 La gota que fa vessar el got

 
 El tracte dispensat a la Nati i l'absoluta insostenibilitat del criteri exhibit per justificar la seva alta mèdica, fonamentat en una incerta “possibilitat de millora”, va desfernar un intens moviment de protesta i suport que adoptava com a principal reivindicació la denúncia pública dels “criteris economicistes” que regeixen l'actuació de l'ICAM a l'hora de perllongar baixes mèdiques i, especialment, tramitar sol·licituds d'incapacitat permanent. I es que, efectivament, tal i com fins i tot va acabar reconeixent Toni Comín, qui fora Conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya, una part dels ingressos que l'INSS aporta a l'ICAM per finançar la seva actuació de vigilància s'assignen en base a uns criteris que “contravenen les funcions assistencials amb criteris economicistes”. Concretament, les paraules de Comín feien referència al fet que el pressupost anual de l'ICAM -fixat a través de la signatura de sucessius convenis de col·laboració entre la Generalitat i l'INSS- depenia parcialment de la consecució d'una sèrie d'objectius preestablerts en el sentit d'incrementar la xifra d'altes mèdiques imposades per l'ens, escurçar la durada mitjana de les baixes mèdiques i reduir en un determinat percentatge el volum de propostes d'incapacitat. Objectius que cal considerar plenament assolits si atenem al fet que Catalunya se situa a la cua de l'Estat pel que fa a durada mitja de les baixes mèdiques i sol·licituds d'incapacitat reconegudes per l'INSS. Una situació que, articulada al voltant de la Nati i amb la col·laboració de Col·lectiu Ronda, va acabar provocant la naixença de la PAICAM, la Plataforma d'Afectats per l'ICAM, que des de la seva presentació oficial el passat 9 de març de 2016 no ha deixat de denunciar insistentment la situació de vulnerabilitat i exclusió que l'ICAM provoca en nombrosos treballadors i treballadores imposant altes mèdiques injustificades que els aboquen a tornar a l'entorn laboral malgrat el seu estat físic no els permet desenvolupar les tasques.

 Incapacitada per a la seva professió habitual

 
 Per segona vegada, un tribunal ha desautoritzat l'ICAM en relació al cas de la Nati. Si el passat 17 de maig de 2017 era el Jutjat Social 17 de Barcelona qui establia que l'estat físic de la jove obligava l'INSS a abonar-li una prestació econòmica en reconeixement a la situació d'incapacitat laboral en grau de total que derivava de les seves lesions i patologies, ara ha estat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui ha ratificat el contingut d'aquella sentència i desestimat el recurs interposat per l'INSS. Segons considera acreditat l'Alt Tribunal català, les afectacions que pateix la Nati fan que “es trobi impossibilitada per realitzar les tasques fonamentals de la seva professió habitual d'auxiliar administrativa comptable” doncs considera que les seves facultats estan “limitades i disminuïdes, de tal forma que està impedida per a l'execució del nucli essencial de les activitats habituals, que no les pot realitzar en les condicions adequades d'esforç, eficàcia i rendiment exigibles a altres treballadors que desenvolupin la seva mateixa professió, corresponent-li, per tant, el reconeixement del grau d'incapacitat permanent total per a l'exercici de la professió”. Les mateixes conclusions que ja assenyalaven els informes mèdics i pericials que van acompanyar l'any 2015 la seva sol·licitud de reconeixement d'incapacitat que tant l'INSS com l'ICAM van desoir inexplicablement tot i l'evidència mèdica sobre l'estat de salut de la Nati.

 Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que ha acompanyat la Nati en el llarg periple judicial que ha hagut d'afrontar abans d'obtenir aquest definitiu reconeixement, celebra “l'immens valor simbòlic d'aquesta sentència que aporta un mínim de llum i reconeixement a uns anys que han estat molt llargs i angoixosos per a una persona jove i malalta que ha estat objecte d'un veritable maltractament per part de l'Administració. El mateix que pateixen diàriament molts treballadors i treballadores a qui no se'ls reconeix ni el patiment ni les dificultats del seu dia a dia amb l'únic objectiu d'estalviar els diners que s'haurien de destinar a abonar les prestacions que corresponen a persones malaltes”. Per a Tisminetzky, “el cas de la Nati ha marcat un abans i un després a Catalunya. Mai abans s'havia parlat tant del tracte profundament injust que l'ICAM i l'INSS dispensen a gent malalta i vulnerable. Gràcies a ella, a la seva força i tenacitat i al conjunt de persones i entitats que li han donat el suport necessari per sostenir l'activitat de la PAICAM, molts afectats i afectades s'han unit i han trobat un camí per exigir el reconeixement i les prestacions que els corresponen”.