El Jutjat Social 1 de Terol reconeix una incapacitat permanent en grau de total a un tècnic de radiologia de l’Hospital Residència Sant Camil (Sant Pere de Ribes) afectat per electrohipersensibilitat a qui la seva patologia provoca una intolerància severa als camps electromagnètics.
RESUM
...........................................
Malgrat el diagnòstic de la Síndrome de Hipersensibilitat Electromagnètica apareix als informes mèdics realitzats per 13 facultatius diferents amb posterioritat al primer dels diagnòstics que assenyalava la presència de la patologia, l’INSS havia denegat en dues ocasions el reconeixement de la incapacitat permanent pel fet de no considerar reduïda la seva funcionalitat laboral.
Segons els informes clínics, l’afectat pateix cefalees, nerviosisme, fatiga física i neurocognitiva, dolors i rampes musculars, alteracions de la son i un ampli ventall d’alteracions fisiològiques «quan està exposat a la influència de qualsevol aparell elèctric, focus de llum, telèfons mòbils, wifi, aparells de radiologia [...]» (informe del Dr. Baucells, del Servei de Medicina Interna del Consorci Sanitari del Garraf).
...........................................
El passat 4 d’abril de 2018, la direcció de l’Hospital Residència Sant Camil, centre de referència del Consorci Sanitari del Garraf, comunicava al treballador, tècnic de radiologia al centre des de l’any 2010, l’extinció del seu contracte de treball derivada de la «ineptitud sobrevinguda pel desenvolupament de les seves funcions». A la carta d’acomiadament, els responsables del centre feien constar que el treballador «pateix un quadre mèdic que li impedeix exercir amb normalitat les seves funcions o qualsevol altres que se li puguin assignar al centre assistencial, sense posar en perill la seva salut». I en aquest sentit, fonamentava l’acomiadament en les «restriccions» comunicades per part de la Unitat de Salut Laboral mitjançant un informe on es feia constar que el treballador «no pot utilitzar ni manipular eines, instruments o aparells electrònics, no pot fer servir ascensors, no pot estar a les proximitats de quadres elèctrics i antenes repetidores de wifi, no pot utilitzar ordinadors, ni mòbils i no pot conduir automòbils». Davant aquest quadre clínic, el centre mèdic considerava que «no era possible la seva reubicació, persistint el perill a qualsevol ubicació a l’Hospital i sent impossible l’adequació en l’àmbit assistencial de les condicions de treball al seu estat de salut amb criteris de seguretat i salut, agreujant les patologies i perjudicant el seu estat de salut».
Unanimitat mèdica
L’acomiadament per la impossibilitat de desenvolupar les funcions de tècnic de radiologia -un lloc de treball especialment exposat a la presència de potents camps electromagnètics- concloïa un camí iniciat a principis de l’any 2017, quan el treballador va començar a experimentar episodis de descàrregues elèctriques en tocar el disparador de Raigs X que accionava diàriament. Aquestes descàrregues s’acompanyen, segons el primer informe mèdic que diagnostica l’electrosensibilitat, de cefalees i astènia «importants» que només millora «en deixar d’estar en contacte amb aparells elèctrics». L’informe indica que «el mateix quadre es dona amb qualsevol aparell elèctric (mòbil, llum, neveres...)» i provoca una creixent afectació física, incloent-hi «dolors musculars i gran cansament». Sent així, el facultatiu relata que el treballador no pot realitzar activitats bàsiques com manipular un telèfon mòbil, conduir un cotxe o exposar-se a la llum elèctrica, fins el punt de veure’s forçat a canviar de domicili per allunyar-se de xarxes wifi i línies elèctrics. Tot plegat, com és evident, provocant «una gran afectació sobre la vida personal i laboral» i afavorint el desenvolupament d’un trastorn depressiu.
Aquest informe va ser posteriorment ratificat en les seves principals conclusions i aprofundit per un segon i detallat informe del Dr. Fernández Solà, internista de l’Hospital Clínic de Barcelona i membre del Comitè d’Experts per la Fibromiàlgia i la Síndrome de Fatiga Crònica del Servei Català de Salut. A l’informe es recorda que l’electrohipersensbilitat que afecta el treballador és «un trastorn neurològic (no psiquiàtric) que provoca intolerància i símptomes diversos (cefalees, fatiga, nàusea, parestesies) davant mínimes exposicions a radiacions no ionitzants de diferent naturalesa, fins i tot a baixes dosis d’emissió que altres persones toleren». En aquest sentit, després d’examinar el pacient, el doctor, un dels experts més reconeguts a l’Estat espanyol pel que fa al tractament de les síndromes de sensibilització central, conclou que «el seu treball de tècnic de radiologia predisposa a aquesta malaltia i pot causar empitjorament si continua l’exposició» i recomana «evitar completament tota exposició propera a radiacions elèctriques o magnètiques tant a l’ambient laboral com domèstic».
Observacions similars a aquestes es poden trobar també als respectius informes mèdics dels diferents facultatius de diversos centres clínics (Hospital sant Antoni Abat, Hospital de Viladecans, CAP Cubelles...) coincidents de forma unànime en el diagnòstic i la incompatibilitat de l’estat físic del treballador amb la seva pràctica laboral com a tècnic de radiologia.
Criteri discrepant dels centres d’avaluacions mèdiques
L’excepció a aquestes conclusions la presenten els metges dels centres d’avaluacions mèdiques de Catalunya i Aragó (on el treballador va traslladar la seva residència) que en dues ocasions posteriors a l’acomiadament han emès dictàmens contraris al reconeixement per part de l’INSS de la situació d’incapacitat permanent que l’afecta. En el cas de la primera de les resolucions desestimatòries de la sol·licitud d’incapacitat permanent per part de l’INSS, al juny de 2018, es denega la petició fent constar que «les possibilitats terapèutiques no estan esgotades» i s’assenyala l’existència «d’un quadre neuròtic molt greu» que requereix «tractament psiquiàtric i psicològic». Posteriorment, i ja a càrrec dels serveis d’inspecció mèdica de la província de Terol, es fa constar al dictamen que «segons la OMS no hi ha evidència científica que l’exposició a camps de RF de nivell inferior a la que provoca l’escalfament dels teixits tingui efectes perjudicials per a la salut» i es recomana a l’INSS no qualificar el pacient com a incapacitat permanent «perquè no presenta reduccions anatòmiques o funcionals que minvin o anul·lin la seva capacitat funcional». Una indicació que l’INSS va acollir plenament, denegant novament la sol·licitud.
Incapacitat reconeguda per sentència judicial
Contra aquesta darrera resolució desestimatòria de la Direcció Provincial de l’INSS de Terol s’ha pronunciat a instàncies de Col·lectiu Ronda el Jutjat Social Únic de la ciutat, que acredita que l’estat clínic del pacient resulta incompatible amb el desenvolupament de les seves funcions com a tècnic de radiologia i obligant l’INSS a reconèixer la situació d’incapacitat permanent en grau de total per a la professió habitual.
En sentit contrari a la resolució de l’INSS, la sentència considera que el pacient ha estat «diagnosticat objectivament» i que els facultatius constaten l’existència «de limitacions funcionals greus i objectives» sense que existeixi a dia d’avui «tractament mèdic per a la seva malaltia». La jutgessa recorda que «l’única cosa viable per no seguir patint els símptomes és evitar el contacte amb els camps electromagnètics que es troben en alt nivell al seu lloc de treball». Sobre aquesta qüestió, la sentència manifesta que «per molt que l'OMS consideri que no hi ha evidència científica de l'afectació de la salut per radiacions electromagnètiques, hi ha nombrosos estudis que sí que reconeixen aquesta relació causa efecte i considera que l'electro-hipersensibifidad (EHS) té com a principal causa l'exposició a fonts de radiacions electromagnètiques. Precisament en el nostre cas l'actor és tècnic de radiologia i es constata que en el seu treball està exposat a alts valors de CEM, valors que si bé no causen símptomes en altres treballadors si els produeixen en l'actor, precisament a causa de la patologia que pateix». Admet la resolució judicial que no li correspon al jutjat «dilucidar si l’electrosensibilitat existeix com a entitat nosològica reconeguda en la ciència mèdica sinó valorar la impossibilitat de treballar [...] i en el nostre cas, la patologia ha estat diagnosticada per facultatius experts en la matèria».
«En definitiva -conclou la resolució judicial- concorren el requisits per determinar l'existència d'una incapacitat permanent total en el treballador per a la seva professió habitual de tècnic de radiologia, per la seva impossibilitat i contraindicació de treballar en ambients que presentin contaminació electromagnètica, com passa en la seva professió habitual».
Criteri permanentment restrictiu
Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda especialitzat en els drets de les persones afectades per les diferents Síndromes de Sensibilització Central, remarca que la sentència «evidencia, una vegada més, els criteris absolutament economicistes i contraris a l’evidència clínica que en moltes ocasions determinen la forma de procedir dels ens avaluadors i del propi INSS. Una actuació que suposa una evident vulneració dels drets d’unes persones que pateixen grans dificultats per poder desenvolupar la seva vida i que es veuen obligades, a més a més, a recórrer als tribunals per tal que se’ls reconegui allò que, en aquest cas, resultava inqüestionable per a 13 metges diferents, alguns d’ells destacats experts en la matèria. Front a l’evidència de que no pot treballar inevitablement envoltat de camps electromagnètics una persona a qui ha quedat demostrat que l’afecten severament aquests camps fins i tot a nivells d’exposició que la majoria podem tolerar sense problemes, l’INSS es limita a desestimar la petició sense desacreditar en cap cas el contingut dels informes aportats. Tristament, un bon exemple de les dificultats que troben moltes persones per veure reconeguda la seva impossibilitat per seguir desenvolupant una activitat laboral. Avui, 12 de maig, a tot el món es reclama un major reconeixement per a les víctimes de les síndromes de sensibilització central. Aquesta sentència ens demostra com de necessària és aquesta reivindicació a l’Estat espanyol, on la manca de reconeixement per part de l’Administració pot arribar a nivells grotescs, com és el cas».
