Una sentència imposa a l’empresa Palau Automotive Manufacturing l’obligació d’abonar 46.250 euros en concepte d’indemnització per danys i perjudicis a una treballadora a qui durant 4 anys es va negar a restituir en el seu lloc de treball malgrat acumular fins a 3 requeriments judicials per fer-ho
..................................................
El passat dia 21 d’abril de 2017, l’empresa Palau Automotive Manufacturing comunicava a una de les treballadores del departament d’administració la decisió de canviar les seves funcions, assignant-li tasques com a operària adscrita a un lloc de treball pel qual no tenia ni l’experiència ni la constitució física adient per desenvolupar-lo correctament. Aquesta modificació substancial de les condicions de treball va abocar la treballadora a un període d’incapacitat temporal derivat d’una greu crisi d’ansietat.
Front a la decisió empresarial, la treballadora va interposar una demanda instant la nul·litat del canvi de funcions que se li imposava per manca de justificació organitzativa. Demanda que va obtenir una sentència favorable per part del Jutjat Social 3 de Sabadell que va considerar nul·la la modificació i imposava a l’empresa l’obligació de restituir la treballadora en les seves funcions. Des d’aquell moment, al setembre de 2017, l’empresa es va negar a complir amb el contingut de l’esmentada sentència. En comptes d’això, va ubicar-la successivament en diferents llocs de treball, incloent-hi funcions d’operària que «exigia realitzar postures i moviments repetitius, quan l'actora presentava una clínica que la limitava per a la realització d'aquestes funcions» amb la conseqüència de «perjudicar tant la integritat física com la integritat moral de la treballadora». Un extrem confirmat pel fet que en la realització d’aquestes tasques, la treballadora va patir un accident de treball que, segons consta a la sentència, va tenir origen en el fet «d’haver estat destinada a un lloc de treball que mai no havia ocupat, sense disposar de la formació, experiència i condicions físiques per realitzar aquestes funcions».
Davant el «reiterat i tenaç» incompliment de la sentència que declarava nul el canvi de lloc de treball i obligava a retornar la treballadora a les seves funcions, es van dictar dos interlocutòries més instant l’empresa a acatar la resolució. El primer d’ells, al juny de 2018, imposava a l’empresa el pagament d’una multa per cada mes que tardés en complir la sentència. El segon, al juliol de 2019, eximia la treballadora de l’obligació de seguir prestant servei per a l’empresa fins a ser reposada al seu lloc de treball però mantenia l’obligació d’aquesta de cotitzar i abonar-li íntegrament el salari durant tot el temps que no ho fes. Malgrat la severitat de la mesura, no va ser fins al febrer d’enguany, quan l’empresa, finalment, va cedir i va complir la sentència, restituint la seva treballadora a les funcions de les quals va ser apartada sense cap tipus de justificació.
Una sentència amb valor exemplar
Oriol Pintos, advocat de Col·lectiu Ronda que ha exercit la defensa de la treballadora valora «el caràcter exemplaritzant d’una sentència que imposa una indemnització inusualment elevada per tal de rescabalar el dany moral que ha patit aquesta persona durant més de 4 anys com a conseqüència de la inexplicable actitud d’una empresa que s’ha negat de forma reiterada a complir allò que li imposava una sentència judicial». Així ho valora també la sentència del Jutjat Social número 1 de Sabadell que justifica la quantia imposada pel fet que «un incompliment perllongat en el temps de l'obligació de donar ocupació efectiva, pot arribar a constituir un assetjament moral, podent-se considerar aquesta situació fins i tot vexatòria de forma que la manca d'ocupació efectiva quan es pretén causar un dany intencionadament al treballador, atempta contra la seva dignitat». Anant més enllà, el jutjat vallesà assenyala que «la conducta empresarial només es pot qualificar d'intencionada, tant en l'incompliment de la sentència dictada, com en la vulneració dels drets bàsics de la treballadora».
Per a l’advocat de Col·lectiu Ronda, aquesta sentència resulta de gran interès des del punt de vista jurídic per qüestions com ara la remissió que fa al contingut del Codi Civil per a la determinació del dret a indemnització del dany moral, així com de la quantia indemnitzatòria però, molt especialment, per «l’equiparació que fa entre la manca d’ocupació efectiva i el dany a la integritat moral i la dignitat de la treballadora a l’hora de justificar les raons per imposar una indemnització en concepte de danys i perjudicis tot i no existir, formalment, una vulneració de drets fonamentals».
