Indemnització per acomiadament improcedent: de moment, vàlida


El Tribunal Suprem afirma que el sistema espanyol d'indemnització per acomiadament no vulnera el Conveni 158 de l'OIT, però encara s'ha de pronunciar sobre la seva compatibilitat amb la Carta Social Europea. El debat continua obert

El sistema d’indemnització per acomiadament a Espanya: què diu el Tribunal Suprem i els reptes pendents

El Tribunal Suprem ha dictat una important sentència on es pronuncia sobre la compatibilitat del sistema d’indemnització per acomiadament improcedent a Espanya amb els requisits establerts pel Conveni 158 de la OIT, en vigor a l’Estat des de l’any 1986. I en la seva sentència, tal i com era de preveure, l’Alt Tribunal conclou que el sistema actual, basat en indemnitzacions taxades segons l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, no vulnera el Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). No obstant això, el Tribunal Suprem encara ha de determinar si aquest model compleix amb els estàndards de la Carta Social Europea revisada.

Com funciona el sistema espanyol d’indemnització per acomiadament?

A Espanya, quan un acomiadament es declara improcedent, l’empresari ha d’optar entre la readmissió del treballador o el pagament d’una indemnització. Aquesta compensació està fixada per llei i depèn del temps que el treballador hagi estat a l’empresa. És el que es coneix com un sistema d’“indemnització taxada”, on l’import està prèviament establert, sense possibilitat de modificació per via judicial, excepte en casos excepcionals i circumstàncies molt determinades.

Aquest sistema busca oferir una solució ràpida i clara en cas de conflicte laboral però en molts casos, especialment en aquells en què la treballadora acomiadada no tenia una llarga antiguitat a l’empresa, és evident que la indemnització taxada podria resultar clarament insuficient per garantir el caràcter «adequat» de l’import indemnitzatori i complir amb la funció de dissuadir les empreses d’incórrer en pràctiques abusives que exigeix un ampli ventall de normativa supranacional.

Què diu el Conveni 158 de l’OIT?

El Conveni 158 de l’OIT estableix que, en cas d’acomiadament injustificat, les autoritats competents han de garantir que el treballador rebi “una indemnització adequada o una altra reparació que es consideri apropiada”. Segons el Tribunal Suprem, aquest estàndard genèric es compleix a Espanya perquè la doctrina constitucional ja ha avalat que les indemnitzacions taxades són adequades. A banda, la sentència assenyala que els conceptes genèrics de l'article 10 del Conveni 158 impedeixen la seva aplicació directa a cada cas particular.

La qüestió pendent: la Carta Social Europea

Encara que la sentència del Tribunal Suprem resol la qüestió respecte al Conveni 158 de l’OIT, el debat no s’acaba aquí. El tribunal encara s’ha de pronunciar sobre si el sistema espanyol vulnera la Carta Social Europea, un instrument clau en la protecció dels drets laborals a Europa. Aquest document, en el seu article 24, també reclama que els treballadors acomiadats sense causa vàlida rebin “una indemnització adequada o una altra reparació apropiada”.

El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), encarregat d’interpretar la Carta, ja ha assenyalat en altres ocasions que les indemnitzacions taxades a Espanya no sempre són suficients per complir aquests requisits. Especialment, ha posat en dubte que aquest sistema sigui efectiu per prevenir abusos per part de les empreses.

Què està en joc?

La pròxima decisió sobre la compatibilitat del sistema espanyol amb la Carta Social Europea podria tenir implicacions profundes. Si es conclou que la legislació actual no compleix amb els estàndards europeus, Espanya podria veure’s obligada a revisar el seu sistema indemnitzatori, augmentant les compensacions o introduint més flexibilitat per ajustar-les a cada cas concret.

A hores d’ara, però, el Tribunal Suprem ha deixat clar que el sistema espanyol compleix amb els estàndards de l’OIT. Però la discussió sobre la seva adequació a la Carta Social Europea continua oberta, i la pròxima resolució podria marcar un punt d’inflexió en la protecció laboral al nostre país.

El sistema d’indemnització per acomiadament a Espanya: què diu el Tribunal Suprem i els reptes pendents

El Tribunal Suprem ha dictat una important sentència on es pronuncia sobre la compatibilitat del sistema d’indemnització per acomiadament improcedent a Espanya amb els requisits establerts pel Conveni 158 de la OIT, en vigor a l’Estat des de l’any 1986. I en la seva sentència, tal i com era de preveure, l’Alt Tribunal conclou que el sistema actual, basat en indemnitzacions taxades segons l’article 56 de l’Estatut dels Treballadors, no vulnera el Conveni 158 de l’Organització Internacional del Treball (OIT). No obstant això, el Tribunal Suprem encara ha de determinar si aquest model compleix amb els estàndards de la Carta Social Europea revisada.

Com funciona el sistema espanyol d’indemnització per acomiadament?

A Espanya, quan un acomiadament es declara improcedent, l’empresari ha d’optar entre la readmissió del treballador o el pagament d’una indemnització. Aquesta compensació està fixada per llei i depèn del temps que el treballador hagi estat a l’empresa. És el que es coneix com un sistema d’“indemnització taxada”, on l’import està prèviament establert, sense possibilitat de modificació per via judicial, excepte en casos excepcionals i circumstàncies molt determinades.

Aquest sistema busca oferir una solució ràpida i clara en cas de conflicte laboral però en molts casos, especialment en aquells en què la treballadora acomiadada no tenia una llarga antiguitat a l’empresa, és evident que la indemnització taxada podria resultar clarament insuficient per garantir el caràcter «adequat» de l’import indemnitzatori i complir amb la funció de dissuadir les empreses d’incórrer en pràctiques abusives que exigeix un ampli ventall de normativa supranacional.

Què diu el Conveni 158 de l’OIT?

El Conveni 158 de l’OIT estableix que, en cas d’acomiadament injustificat, les autoritats competents han de garantir que el treballador rebi “una indemnització adequada o una altra reparació que es consideri apropiada”. Segons el Tribunal Suprem, aquest estàndard genèric es compleix a Espanya perquè la doctrina constitucional ja ha avalat que les indemnitzacions taxades són adequades. A banda, la sentència assenyala que els conceptes genèrics de l'article 10 del Conveni 158 impedeixen la seva aplicació directa a cada cas particular.

La qüestió pendent: la Carta Social Europea

Encara que la sentència del Tribunal Suprem resol la qüestió respecte al Conveni 158 de l’OIT, el debat no s’acaba aquí. El tribunal encara s’ha de pronunciar sobre si el sistema espanyol vulnera la Carta Social Europea, un instrument clau en la protecció dels drets laborals a Europa. Aquest document, en el seu article 24, també reclama que els treballadors acomiadats sense causa vàlida rebin “una indemnització adequada o una altra reparació apropiada”.

El Comitè Europeu de Drets Socials (CEDS), encarregat d’interpretar la Carta, ja ha assenyalat en altres ocasions que les indemnitzacions taxades a Espanya no sempre són suficients per complir aquests requisits. Especialment, ha posat en dubte que aquest sistema sigui efectiu per prevenir abusos per part de les empreses.

Què està en joc?

La pròxima decisió sobre la compatibilitat del sistema espanyol amb la Carta Social Europea podria tenir implicacions profundes. Si es conclou que la legislació actual no compleix amb els estàndards europeus, Espanya podria veure’s obligada a revisar el seu sistema indemnitzatori, augmentant les compensacions o introduint més flexibilitat per ajustar-les a cada cas concret.

A hores d’ara, però, el Tribunal Suprem ha deixat clar que el sistema espanyol compleix amb els estàndards de l’OIT. Però la discussió sobre la seva adequació a la Carta Social Europea continua oberta, i la pròxima resolució podria marcar un punt d’inflexió en la protecció laboral al nostre país.