L'Audiència Nacional ha estimat íntegrament la demanda contra l'empresa ASPY PREVENCIÓ, ocupadora de més de mil persones a tot l'Estat, per “desatendre la seva obligació de negociar el Pla de Igualtat de manera efectiva amb la representació dels treballadors”.
......................................................
ASPY PREVENCIÓN SLU, empresa que actualment ocupa més de 1000 persones a tota Espanya, haurà d'indemnitzar la representació legal de la plantilla per incomplir l'obligació de dotar-se d'un Pla d'Igualtat transcorreguts més de tres anys des que la mesura sigui imperativa per a empreses de la seva dimensió. A la sentència, l'Audiència Nacional qualifica d'«inadmissible» i “contrària al principi de bona fe negocial” la conducta evasiva i la reiterada negativa d'ASPY a proporcionar a la representació social la documentació requerida per a l'elaboració del diagnòstic previ que ha de permetre l'elaboració elaborada d'un Pla d'Igualtat.
Conducta impeditiva
La Comissió d'Igualtat integrada per representants sindicals i de l'empresa que havia d'impulsar l'elaboració d'un Pla d'Igualtat a l'empresa ASPY va ser inicialment constituïda el setembre de 2020. Tot i això, i malgrat constatar-se “la voluntat negociadora de la Representació Legal dels Treballadors (RLT) al llarg de totes les reunions de la Comissió d'Igualtat, realitzant les propostes, advertiments i recomanacions” l'empresa segueix sense comptar amb un Pla d'Igualtat que empari els seus treballadors i treballadores com a conseqüència d'haver “desatès la seva obligació de negociar de manera efectiva amb la representació dels treballadors”.
Entre altres incompliments, la sentència de l'Audiència Nacional considera provat que al llarg d'aquests tres anys, i “tot i les constants advertències de la RLT”, l'empresa va incomplir el deure de proporcionar a la seva contrapart en la negociació informació actualitzada i veraç que permetés verificar l'aplicació del principi de transparència retributiva a través dels registres retributius, l'auditoria retributiva i el sistema de valoració dels llocs de treball en la classificació professional. En vista del contingut de les actes de les nombroses i infructuoses reunions mantingudes al llarg d'aquests anys, considera l'Audiència Nacional que “la RLT va reiterar i va requerir fins a la sacietat a la part empresarial que presentés les dades necessàries i imprescindibles per elaborar el diagnòstic de situació, peça imprescindible del puzle per elaborar el pla d’igualtat. I reunió rere reunió només es va obtenir respostes evasives, emparades en suposades dificultats tècniques, informàtiques, de canvis de gestoria o atinents a l'activitat de l'empresa contractada per elaborar el registre retributiu. O es presentava una excusa o directament, no s'aportava la informació requerida”.
Una situació que ni tan sols va variar quan “davant el cansament el sindicat demandant va formular denúncia a la Inspecció de Treball respecte l'empresa demandada, per no disposar de Pla d'Igualtat actualitzat, incomplint-se reiteradament les obligacions existents respecte al registre retributiu des de l'any 2019”. Però l'empresa tampoc va variar la seva manera de fer després que Inspecció de Treball requerís a l'empresa a donar resposta immediata a les peticions de la part sindical, especialment en relació a proveir d'una valoració dels llocs de treball, el registre retributiu, la política de promoció i selecció externa i els casos en què havia existit necessitat d’activar els protocols previstos per assetjament sexual o per raó de sexe.
Bona fe en la negociació
Esther Comas, advocada de Col·lectiu Ronda que ha exercit la direcció de la demanda interposada per CTIPS, valora que la sentència “acrediti la vulneració del dret a la llibertat sindical en tant que l'elaboració del Pla d'Igualtat és un dret de negociació col·lectiva, destinada no tan sols a satisfer una obligació legal sinó a habilitar tots els mecanismes necessaris que permetin assolir l'objectiu ineludible d'acabar amb tota forma de discriminació a l'entorn laboral”. En aquest sentit, l'advocada recorda que “és l’empresa qui té l'obligació de dotar-se d'un Pla d'Igualtat i a qui correspon impulsar-ne la negociació, l'aprovació i la implantació. Adoptar, com ha fet ASPY, una estratègia impeditiva i d'obstrucció constant, fins i tot pel que fa a facilitar unes dades salarials que legalment està obligada a tenir, és també una vulneració dels drets individuals dels seus treballadors i, sobretot, treballadores, que queden desemparades front a possibles discriminacions i desigualtats sense causa”.
La sentència acull plenament la proposta d’indemnització econòmica plantejada per la demanda de CTIPS. Així, ASPY PREVENCIÓ haurà d'abonar una indemnització calculada a raó de 72,34 euros diaris per cada dia comprès entre la data en què per llei havia d'estar aprovat el Pla d'Igualtat (1 de desembre de 2020) i la d'interposició de la demanda. En total, una quantitat superior a 73.000 euros. A aquesta xifra, cal sumar-hi les quantitats resultants d'abonar 108,51 euros diaris pel període comprès entre la interposició de la demanda i la publicació de la sentència. I, finalment, una indemnització a raó de 144,68 euros diaris per cada dia que transcorri entre el dictat de la sentència i fins al moment que finalitzi el procediment i el definitiu establiment d'un Pla d'Igualtat vàlid.
“És evident que la suma econòmica de la sanció, tot i ser important, resulta d'una transcendència secundària respecte al fet que l'Audiència Nacional es pronunciï amb rotunditat davant d'una conducta empresarial inadmissible -conclou l'advocada- L'actuació d'ASPY només es pot entendre des de la voluntat d'evitar ser fiscalitzada davant de possibles casos de discriminació que afectin les dones de la seva plantilla, siguin salarials o de qualsevol altre tipus. Per combatre aquestes pràctiques va néixer l'obligació de mantenir un registre salarial i impulsar els plans d'igualtat. Els treballadors i les treballadores, i especialment els seus representants, han d'estar vigilants i defensar amb fermesa el compliment de les obligacions empresarials en aquesta matèria, com ha fet CTIPS i la resta de seccions sindicals que es van adherir a la demanda. Qualsevol altra cosa, és obrir la porta a la perpetuació de la desigualtat i la discriminació”
