Prop d’una quarantena de treballadors i treballadores de Domestika, la popular plataforma en línia de formació en l'àmbit de la cultura, la creativitat i la comunicació, han unit forces per impugnar col·lectivament els seus recents acomiadaments
.................................................
Fins a 150 empleats de Domestika arreu del món podrien haver estat acomiadats al llarg de les darreres setmanes sense que l'empresa hagués realitzat, tal i com és preceptiu, un procés d'acomiadament col·lectiu atesa l'afectació numèrica de les extincions sobre la composició global de la plantilla de la plataforma tecnològica. Uns acomiadaments que, segons la informació recollida per alguns dels treballadors que han perdut el seu lloc de treball, l'empresa ha articulat a través de dues vies: no superació del període de prova i, en d’altres casos, la majoria, per suposada causa disciplinària acusant els empleats d'haver-se absentat del seu lloc de treball durant els mateixos dies del mes de març i a les mateixes hores, segons relat dels treballadors afectats.
Domestika és una companyia d'origen espanyol creada el 2002 que el passat mes de gener, després de tancar amb èxit una ronda de finançament que li va permetre obtenir 110 milions de dòlars procedents d'inversors institucionals i privats, va situar la seva valoració total en més de 1140 milions d'euros, convertint-se en allò que es coneix com una “empresa unicorn” al món financer i inversor. Aquestes excel·lents notícies financeres no van impedir, però, que, tot just transcorregudes unes poques setmanes des de l'entusiasta anunci del tancament de l'esmentada ronda de capitalització, Domestika comencés a comunicar de forma individual als seus empleats l'extinció dels seus contractes, afectant pràcticament totes les àrees d’activitat de l’empresa, encara que de forma preponderant a integrants de l’equip de contingut creatiu i producció de cursos. Alhora, i malgrat el recent anunci d'un pla d'expansió per créixer als mercats de llengua italiana, francesa i alemanya, Domestika tancava inesperadament les seves oficines a Mèxic i Xile, a més de reduir dràsticament la seva presència al Brasil. Amb tot, malgrat les dificultats que la pràctica del treball a distància i el fet que els acomiadaments s'hagin comunicat de forma individual sense incloure informació sobre la resta d'extincions, fonts de la plantilla assenyalen que el gruix de l'afectació es concentra a Espanya, on la companyia centralitza la major part de la producció de cursos als 14 estudis i 6000 metres quadrats d'instal·lacions que Domestika posseeix actualment a Madrid.
Acomiadaments nuls
Esther Comas és advocada de Col·lectiu Ronda i la persona responsable d'assessorar el grup de prop de 40 treballadors i treballadores de Domestika que s'han unit per impugnar col·lectivament els acomiadaments. “Estem davant d'una manera de procedir absolutament irregular que atempta frontalment contra el contingut de l'article 51 de l'Estatut dels Treballadors que obliga taxativament a instar un procés d'acomiadament col·lectiu quan el volum d'acomiadaments assoleix determinats llindars d'afectació respecte la totalitat de la plantilla”, explica l'advocada. En aquest sentit, Comas denuncia que “sostreure's a l'obligació d'acudir a un acomiadament col·lectiu suposa una vulneració de drets, ja que el procediment és més garantista per als treballadors afectats, a més d'exigir per a les empreses un major esforç d'argumentació i justificació de les causes que motiven les extincions. Només des d'aquesta òptica es pot entendre l'actuació de Domestika en el decurs d'aquestes setmanes, camuflant com a acomiadaments aparentment individuals allò que en realitat i sens dubte és una reestructuració de plantilla de profund abast”. Sobre les conseqüències d'aquest incompliment de la legislació laboral, la lletrada de Col·lectiu Ronda recorda que “s'han de considerar nuls de ple dret els acomiadaments instats de forma individual quan correspondria fer-ho a través del procediment col·lectiu” però lamenta que, possiblement, molts dels treballadors i treballadores afectades "no arribin mai a exercir els seus drets i recórrer a la tutela judicial que els empararia per la dificultat d'articular una resposta conjunta en un col·lectiu que manté poc contacte entre si per les característiques dels seus llocs de treball"
