Col·lectiu Ronda demanda l'Estat espanyol per la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes
La demanda denuncia la violació del Conveni Europeu de Drets Humans per part de l'Estat espanyol per la vulneració del deure «d'elevar progressivament el nivell del règim general de la Seguretat Social» i no garantir l'exigida «suficiència econòmica» als pensionistes
La Marea Pensionista ha decidit recórrer al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per intentar revertir la decisió de l'Estat espanyol de revalorar les pensions per sota de l'increment del cost de la vida i desvincular les revisions de l'import de les pensions de l'evolució de l'IPC mitjançant l'aplicació del denominat «índex de revaloració de les pensions». Una política que, segons un recent anàlisi fet públic pel sindicat UGT, ha suposat que en el període comprés entre l'any 2010 i 2017, els pensionistes espanyols hagin perdut de mitja 670 euros l'any en termes de capacitat adquisitiva.
La demanda elevada per Col·lectiu Ronda front al TEDH en representació de Domiciano Sandoval, membre fundador de la Marea Pensionista, invoca la vulneració per part de l'Estat espanyol tant del conveni 102 de la OIT -signat i ratificat per Espanya- com, de forma més específica, el Conveni Europeu de Drets Humans, el Codi Europeu de Seguretat Social i la Carta Social Europea. En tots els casos, la normativa estableix de forma nítida l'obligació per part dels Estats de preservar el poder adquisitiu dels pensionistes front a increments dels cost de la vida. En el cas de la Carta Social Europea, a més a més, es determina l'exigència als estats membres de la UE de «tendir progressivament a elevar el nivell de protecció de la Seguretat Social». Una política que de forma evident resulta plenament incompatible amb la decisió del govern espanyol de desindexar la revaloració anual de les pensions respecte l'IPC, tal i com Espanya va començar a fer a partir de l'any 2012.
Revisions per sota de l'IPC
El passat 30 de novembre de 2012 va entrar en en vigor el RDLlei 28/2012, anomenat de mesures de consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social, que, per primera vegada, imposava la decisió de revalorar les pensions de jubilació amb percentatges inferiors a l'IPC. De forma controvertida, el decret no només deslligava l'increment de les pensions del cost real de la vida sinó que feia una aplicació retroactiva de la mesura establint per a l'any 2012 que estava a punt de finalitzar un increment de l'1% mentre l'IPC d'aquell any es situava a només unes dècimes del 3%.
Al 2013, el Govern va actuar de la mateixa forma i va impulsar la Llei 23/13 Reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de de Revaloració de les Pensions que, definitivament, ha transformat en normativa la desindexació de les pensions respecte l'IPC, desactivant l'obligació dels sistema públic de pensions de garantir el poder adquisitiu dels més de 9 milions de pensionistes de l'Estat espanyol. A partir de l'entrada en vigor d'aquesta llei, es deixava sense efecte l'obligació d'actualitzar les pensions segons l'IPC anual tal i com recollia la Llei General de la Seguretat Social. En comptes d'això, l'import de les revaloracions passava a estar supeditat a una complexa composició de variables macroeconòmiques sense cap obligació per part del govern de preservar els pensionistes front a una eventual pèrdua de poder adquisitiu.
Una dura batalla legal
L'actuació del Govern va desencadenar un allau de demandes judicials reclamant l'import de les revaloracions segons l'IPC dels anys 2012 i 2013 i, fins i tot, la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional signat per 146 parlamentaris espanyols que va ser desestimat mitjançant una resolució que evidenciava la divisió existent entre els magistrats responsables de dictar-la, doncs 5 jutges es van pronunciar a favor de considerar la mesura inconstitucional mentre que 7 es van decantar per atorgar el seu aval a l'actuació del Govern. En aquest cas, el Tribunal Constitucional va establir -enmig de nombroses crítiques per part de juristes i Catedràtics de Dret- que la mesura resultava legítima degut a la necessitat de reduir despesa en un context de crisi. La sentència del TC tampoc va apreciar inconstitucionalitat en el fet d'aplicar-la retroactivament tot assenyalant, de nou de forma molt polèmica, que la pensió no es podia considerar un dret sinó, merament, una «expectativa de dret» i que per tant, era possible revisar aquesta expectativa de forma retroactiva, cosa que no es podria fer en cas de ser un veritable dret.
El TEDH, darrera possibilitat
Esgotada la via judicial a l'Estat espanyol, el recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans interposat per Col·lectiu Ronda en representació d'un dels pensionistes afectats, Domiciano Sandoval, membre fundador i activista de la Marea Pensionista, esdevé la darrera possibilitat d'aconseguir que el govern espanyol faci marxa enrere en una reforma del sistema públic de pensions que a hores d'ara suposa una condemna al progressiu empobriment dels pensionistes actuals i futurs. Per a Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda, «la decisió de no actualitzar segons l'IPC les pensions, així com la resta de mesures que s'estan introduint a l'hora d'establir l'edat legal de jubilació o la configuració del càlcul de la base reguladora, tenen com a únic objectiu reduir la despesa. Però l'Estat té l'obligació legal de preservar la garantia de suficiència econòmica dels pensionistes i de respectar el contingut de la normativa comunitària que ha signat i ratificat. Evitar l'empobriment dels pensionistes no és una qüestió de voluntat del govern de torn. És una obligació. L'Estat espanyol no només està actuant d'una forma moralment repugnant amb els seus pensionistes sinó que també està vulnerant la legislació comunitària i volem que així es reconegui».
