L’INSS reconeix el primer cas que afecta un treballador del Metro de Barcelona
L’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) ha reconegut per primera vegada la situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta derivada de contingència professional per exposició a l’amiant a un treballador actualment jubilat afectat de càncer de pulmó que va prestar serveis a Metro de Barcelona entre els anys 1975 i 2011.
«Que ningú torni a negar la gravetat de la situació ni el risc al qual han estat exposats els treballadors del Metro de Barcelona que han desenvolupat les seves tasques diàries en contacte amb l’amiant sense ser-ne conscients. I, sovint, ho han fet en espais poc o mal ventilats, sense equipaments per protegir la seva salut ni estar sotmesos a revisions mèdiques adequades que haguessin afavorit diagnòstics precoços de les greus patologies que provoca l’asbest», remarca Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda que coordina l’equip legal que està assessorant la plantilla de Metro de Barcelona en relació a la problemàtica generada per la presència d’amiant a les instal·lacions i combois del suburbà. «Seguir negant l’evidència només pot comportar que demorem irresponsablement l’adopció de totes les mesures necessàries per prevenir la pervivència de qualsevol risc relacionat amb l’exposició a l’amiant tant de la plantilla de TMB com de les seves famílies, que poden veure’s igualment afectades per la presència d’asbest a l’àmbit domèstic en forma de fibres adherides a la roba de treball, el cabell o la pell», prossegueix l’advocat. «Ara ja tenim un cas reconegut per l’INSS i esperem que, ben aviat, tinguem les primeres resolucions judicials que estableixin el nexe causal entre la presència d’amiant al Metro i les patologies que afecten i afectaran altres treballadors a qui no se’ls ha reconegut en via administrativa l’origen laboral de les seves malalties i les prestacions a les quals tenen dret ells mateixos en primera persona o les seves famílies en aquells casos en què, malauradament, ja han mort, tal i com succeeix amb les demandes interposades per aquestes quatre vídues», explica Cortés, qui també recorda que «fa poc més d’un any, els responsables de Metro de Barcelona negaven l’existència d’amiant als trens i als tallers. Després es va admetre que hi havia, però es negava la perillositat. Ara ja no hi ha marge al dubte i pertoca que els treballadors amb problemes de salut causats per la inhalació d’aquestes fibres puguin gaudir del reconeixement i els drets que els corresponen, doncs ens estem trobant amb una sèrie de patologies com ara l’asbestosi, el càncer de pulmó o el mesotelioma que el quadre de malalties professionals en vigor atribueix com a dolences laborals pròpies de l’activitat ferroviària, especialment pel que fa als professionals dedicats a tasques de manteniment».
Actualment, Metro de Barcelona està sotmetent la seva plantilla a revisions mèdiques especialitzades per detectar casos d’afectacions relacionades amb l’exposició a l’amiant que de moment, i segons dades proporcionades per la pròpia TMB, han servit per identificar 4 possibles casos de patologies d’aquest tipus i almenys una trentena d’afectacions de menor gravetat generades igualment per l’amiant com són les plaques pleurals i l’engruiximent de la pleura. «No podem oblidar – emfatitza l’advocat de Col·lectiu Ronda- que les malalties de l’amiant tenen llargs períodes de latència i triguen entre 20 i 40 anys a desenvolupar-se. Tot just estem assistint a l’inici d’una tràgica història fins ara oculta».
