Banco Santander torna a ser condemnat per manca de transparència
El Jutjat de Primera Instància 35 de Barcelona ha dictat una nova sentència a instàncies de Col·lectiu Ronda que condemna Banco Santander a retornar els 575.000 euros procedents d'una herència que una clienta de l'entitat va invertir en els denominats «Valores Santander».
Sota el nom comercial de «Valores Santander», Banco Santander va comercialitzar de forma intensiva l'any 2007 a través de la seva xarxa d'oficines una emissió d'obligacions necessàriament convertibles destinats a captar capital entre els seus clients per un valor de 7000 milions d'euros per finançar l'adquisició del banc neerlandès ABN Amro.
Les obligacions necessàriament convertibles són considerades pel nostre ordenament jurídic i la normativa bancària com un producte extremadament complex i d'elevat risc, subjecte a especials requeriments de diligència, claredat i transparència de la informació per part de les entitats bancàries a l'hora de comercialitzar-lo entre clients de perfil minorista i sense dilatada experiència inversora o especial formació en matèria financera, malgrat puguin ser persones amb un elevat patrimoni.
En aquest cas, la sentència considera provat que va ser la pròpia entitat qui es va adreçar a la seva clienta després que aquesta rebés una important herència recomanat-li el producte en qüestió. Segons l'entitat, ho va fer informant suficientment sobre la naturalesa i riscos dels «Valores Santander», un producte que, fins i tot descomptant la rendibilitat en la seva fase inicial, va arribar a acumular unes pèrdues superiors al 40% del valor de la inversió. Per a l'entitat, la informació verbal traslladada pels propis empleats de Banco Santander i el lliurament del tríptic informatiu de la Nota de Valors registrat a la CNMV referent al producte -extrem aquest no demostrat, doncs no es va aportar còpia degudament signada al judici- constituïen un tràmit informatiu adequat per ponderar la decisió d'adquisició per part de la clienta.
Contra aquesta argumentació, la sentència del Jutjat de Primera Instància 35 de Barcelona afirma que la prova aportada «no permet assolir el convenciment de que l'entitat bancària en la contractació per l'actora del producte Valores Santander complís amb l'obligació d'oferir informació clara i veraç al voltant d'aspectes fonamentals del producte que ella adquiria i, en especial, sobre els concrets riscos que comportava el producte financer ofert per l'entitat» concloent que no queda acreditat «que l'entitat demandada complís amb les estrictes obligacions d'informació prèvia que, tractant-se d'un client minorista i havent existit assessorament financer, imposa l'ordenament jurídic».
Atesa la incapacitat de Banco Santander per oferir proves sòlides sobre la diligència de la seva actuació i el compliment del deure d'informació que ostenta, la sentència estableix la nul·litat de la contractació per vici en el consentiment i obliga l'entitat a retornar els 575.000 euros invertits en Valores Santander incrementant aquesta quantitat amb els interessos legals generats des del dia 20 de setembre de 2007 -data de la contractació- i deduint-ne els imports percebuts en concepte d'interessos i dividends generats per les accions en què es van transformar obligatòriament els Valores Santander contractats
