Una sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 1 de L’Hospitalet de Llobregat ha reconegut el dret a compra dels veïns d'una promoció de 168 habitatges de lloguer assequible que InmoCriteria va construir en aquest barri del municipi del Barcelonès. La sentència considera que aquesta immobiliària de CaixaBank va actuar en contra del principi de bona fe en negar als veïns i veïnes de Porta Nord el dret a adquirir en propietat les seves llars transcorreguts 10 anys des de la signatura del contracte d’arrendament tot fent desaparèixer la clàusula del contracte que ho permetia.
El contracte d’arrendament, adjudicat per sorteig entre les més de 2.300 persones que van presentar sol·licitud i van acreditar que complien els requisits exigits de limitació de rendes, establia un període de 5 anys que es renovaria amb un segon contracte pel mateix període de 5 anys en cas que es continuessin satisfent els requisits exigits. Transcorregut aquest temps, i tal i com s’especificava en el contracte originalment signat, els llogaters tindrien la possibilitat d’accedir a la compra de l’habitatge que venien ocupant. L’any 2019, però, arribat el moment de signar el segon contracte, Inmo Criteria va fer desaparèixer, «de forma no negociada i ocultant-ho de forma maliciosa», la clàusula que permetia l’adquisició de l’habitatge.
Al gener de 2014, es van lliurar les claus dels 168 habitatges de la promoció Porta Nord, situada a la carretera de Collblanc al seu pas per L’Hospitalet de Llobregat, en un acte celebrat al Teatre Joventut de la ciutat que va comptar amb la presència de qui era l’alcaldessa de la ciutat, Núria Marín, i Jaume Lanaspa, director general de la Fundació La Caixa, principal promotora del projecte. Els nous llogaters acabaven de signar un contracte de lloguer de protecció oficial adjudicat mitjançant sorteig entre totes les persones que van presentar la pertinent sol·licitud i acreditaven satisfer els requisits exigits de renda. El contracte, segons consta acreditat a la sentència dictada pel Jutjat de Primera Instància número 1 de L’Hospitalet de Llobregat, contemplava una durada d’un any amb pròrrogues obligatòries fins als 5 anys, moment en el qual, i previ requisit de seguir satisfent l’exigència de limitació de renda, signarien un nou contracte per un període de 5 anys. En finalitzar aquest termini de 10 anys, la segona clàusula del contracte, especificava que «l'arrendadora oferirà a l'arrendatària la possibilitat de comprar aquest habitatge i annexos».
Supressió de la clàusula
Arribat el moment de signar el segon contracte de 5 anys al gener de 2019, el veïnatge de Porta Nord va comprovar que la clàusula que els reconeixia el dret d’adquirir l’habitatge que ocupaven havia desaparegut del redactat del nou contracte sense cap causa justificada ni prèvia negociació.
«La supressió d’aquesta clàusula de forma unilateral per part d’Inmo Criteria va constituir, sens dubte, un trencament injustificat de la legítima expectativa del veïnatge, que va signar un contracte on de forma clara s’especificava que transcorreguts 10 anys des de la signatura del primer contracte, podrien optar per comprar el seu pis», explica l’advocat de Col·lectiu Ronda Òscar Serrano, representant legal del grup de 8 veïns i veïnes que van optar per interposar la demanda judicial que ha donat origen a la sentència estimatòria del jutjat hospitalenc. Una resolució judicial que coincideix plenament amb la valoració que fa Òscar Serrano on s’afirma que el veïnatge de Porta Nord «després d'examinar la publicitat del programa d'habitatge assequible i el contingut del contracte, quan presta el consentiment l'any 2014, confia, de manera justificada, que, sempre que continuï reunint els requisits exigits, l'entitat contractant mantindrà l'arrendament durant deu anys i transcorreguts aquest període, oferirà la possibilitat d'adquirir l'immoble i l'annex; sent necessari per això que es signés un nou contracte de pròrroga una vegada vençuts els primers cinc anys del contracte originari».
A banda, la sentència recorda que els veïns i veïnes afectades no van tenir ocasió ni possibilitat real d’oposar-se a la modificació introduïda per Inmo Criteria atès que «els contractes es configuren com a contractes d'adhesió, en què la part demandada va establir totes les clàusules contractuals, sense deixar marge de negociació a la part actora, consumidora, que només tenia les opcions d'acceptar o rebutjar». Així, doncs, el jutjat hospitalenc conclou que «resultaria contrari a la bona fe contractual provocar confiança (mitjançant la publicitat) i pretendre no assumir-ne les conseqüències», raó per la qual determina «reconèixer el dret dels demandants a poder optar per l'adquisició de l'habitatge i la plaça d'aparcament que ocupen en virtut dels seus contractes d'arrendament d'habitatge respectius amb opció de compra en condicions anàlogues a les establertes per al règim de protecció oficial de lloguer amb opció de compra de règim general de deu anys».
Per a l’advocat de Col·lectiu Ronda, «la sentència ens recorda la situació de desigualtat que pateixen les llogateres com a consumidores en el marc de la relació jurídica que les vincula amb empreses com Inmo Criteria. En aquest cas, amb el greuge afegit que es tracta d’una promoció d’habitatges regulada per criteris anàlegs als del règim de lloguer d’habitatges de protecció oficial. Caixabank ha intentat desdir-se d’allò legalment acordat amb l’únic propòsit de poder seguir obtenint un major benefici d’uns immobles que originalment va impulsar l’Obra Social de la Caixa per facilitar l’accés a l’habitatge. No els volien vendre amb les limitacions de preu acordades en el seu moment tot esperant la possibilitat de desactivar les limitacions que els impedeixen operar amb ells en el mercat desregulat demostrant, una vegada més, el rol cabdal del sector financer en l’encariment dels pisos, la vulneració constant del dret a l’habitatge i l’extensió de pràctiques especulatives».
