S'amplien els supòsits que permeten accedir a la prestació per cura de fills/es malalts
Entra en vigor l'ordre ministerial que amplia als progenitors de menors afectats per qualsevol patologia o lesió que requereixi d'atenció continuada la possibilitat d'accedir a una prestació compensatòria si es veuen obligats a reduir la seva jornada laboral almenys en un 50%.
El RD 1148/2011 establia el dret a percebre una prestació econòmica a càrrec de la corresponent mútua als progenitors d'un menor afectat per càncer o altres patologies considerades greus específicament recollides en el text d'aquest Decret que estiguessin obligats a reduir la seva jornada laboral almenys en un 50% per dispensar l'atenció requerida per l'infant malalt. L'accés a aquesta prestació es reservava als casos en què ambdós progenitors treballaven i sempre, tal i com hem dit anteriorment, quan l'origen de la necessitat d'atenció i cura era un càncer (tumors malignes, carcinomes i melanomes) o alguna de les malalties incorporades a l'annex del RD que enumerava quines eren les patologies considerades greus a efectes de reconeixement d'aquesta prestació.
Des de la seva entrada en vigor, el contingut de l'annex on es llisten les patologies greus que són objecte de cobertura s'ha anat modificant en diverses ocasions. Així, per exemple, en el decurs del temps han quedat sota l'acció protectora de la mesura els progenitors de menors afectats per la Síndrome de Behçet o la Síndrome de Smith-Magenis, així com diferents patologies pediàtriques. Ara, però, la situació ha canviat de forma més subtancial.
El passat dia 6 de febrer entrava en vigor una nova ordre ministerial, la TMS 103/2019, que “amplia i flexibilitza” l'àmbit d'aplicació de la prestació i passa a fer-la extensiva a qualsevol malaltia o lesió, estigui contemplada o no al llistat anterior de patologies, que “per indicació facultativa expressa, requereixin de cures permanents en règim d'ingrés hospitalari o hospitalització a domicili”.
Ampliació del benefici
La notícia és, sens dubte, molt positiva per a progenitors de menors que fins ara tenien vedat l'accés a aquesta prestació compensatòria pel mer fet de que les dolences dels seus fills no estaven incorporades al text legislatiu previ i el seu annex, tot i que aquests presentessin anàlogues necessitats d'atenció i cura com a conseqüència del seu estat de salut. La nova ordre ministerial desactiva aquesta limitació i atorga als facultatius mèdics la potestat de determinar segons el seu criteri clínic en quins casos l'estat de salut del menor requereix de l'atenció continuada i permanent del progenitor, sigui quina sigui la causa patològica o lesiva de la seva situació. Per tal de fer-ho, els professionals de la salut hauran de complimentar la nova «Declaració mèdica per a la cura de menors afectats de càncer o altres malalties greus» on hauran de deixar constància de la necessitat de cura que dóna accés a la prestació econòmica.
Aquesta mesura ha de servir per posar punt i final a la situació de greuge comparatiu que patien molts progenitors de menors emmalaltits, i molt especialment afectats per patologies considerades rares per la seva escassa prevalença, que tot i estar obligats a abandonar total o parcialment la seva vida laboral per tenir cura del seu fill o filla, no gaudien de la possibilitat de veure compensada la minva en el seus ingressos i la incidència sobre la carrera de cotització. Una situació que afectava especialment les mares doncs, com succeeix amb la totalitat de figures legals destinades a garantir el dret a la conciliació de la vida familiar i laboral, les dones constitueixen la immensa majoria de les persones que redueixen la seva jornada laboral per tenir cura de menors greument malalts.
