El Jutjat Social 3 de Barcelona ha dictat a instàncies de Col·lectiu Ronda i el sindicat Co.Bas la primera sentència que reconeix com a malaltia professional el contagi per la SARS CoV-2 d’una auxiliar de geriatria
RESUM:
El Jutjat Social 3 de Barcelona ha dictat a instàncies de Col·lectiu Ronda i el sindicat Co.Bas la primera sentència* que reconeix com a malaltia professional el contagi per la SARS CoV-2 d’una auxiliar de geriatria. La treballadora prestava servei a la residència per a gent gran Bertran i Oriola, gestionada en aquell moment per l’empresa Eulen, i va estar en situació d’incapacitat temporal des del 29 de març de 2020 fins l’1 de de maig del mateix any, amb un diagnòstic de «infecció per coronavirus no especificada» que tant l’INSS com la mútua de treball van considerar derivada de malaltia comuna.
La sentència recorda que el Quadre de Malalties Professionals vigent des de l’any 2006 ja contempla com a risc laboral específic per a les persones treballadores, entre d’altres, de residències i centres geriàtrics l’exposició a malalties causades per agents biològics entre els quals, i de forma explícita, se citen els virus pertanyents a la família coronavirae.
En el període comprés entre el 27 de març i l’1 d’abril, un total de 9 treballadores de la residència Bertran i Oriola van causar baixa mèdica per contagi de Covid-19 abans que al mes de juny, Inspecció de Treball obrís un expedient sancionador a l’empresa gestora, Eulen, per incompliments molt greus en matèria de prevenció i salut laboral obligant-la a suspendre la prestació de serveis.
...................................................
La normativa específica dictada arran de l’inici de la pandèmia i l’estat d’alarma sanitària en matèria de determinació de contingències relacionades amb els casos de contagi per coronavirus no afecta ni deixa en suspens el contingut de la Llei General de la Seguretat Social ni la del Quadre de Malalties Professionals (annex del Reial Decret 1299/2006). Sent així, la sentència del Jutjat Social 3 de Barcelona recorda que aquesta normativa anterior a la pandèmia estableix l’origen laboral de les «malalties infeccioses» (incloent-hi un esment específic a les causades pel virus coronavirae) que afectin «personal no sanitari, treballadors de centres assistencials o de cures de malalts, tant en ambulatoris com en institucions tancades o a domicili» així com, entre d’altres, el «personal sanitari i auxiliar d’institucions tancades». En aquest sentit, el magistrat recorda que davant aquesta situació, existeix «una presumpció a favor de la seva existència quan la malaltia està catalogada i es contreu en una de les activitats previstes com causants del risc, requerint una simple relació de causalitat entre el treball executat i la presència de les substancies o agents que reglamentàriament s'assenyalen [a la norma]».
Contra el criteri de l’INSS i de la mútua col·laboradora
Tant l’INSS com la mútua Mutual Cyclops van denegar a la treballadora el reconeixement de la seva malaltia com a contingència professional argumentant que la normativa dictada pel Govern arran de l’inici de la pandèmia i l’establiment de l’estat d’alarma sanitària exigia per a aquest reconeixement l’acreditació de l’exposició al risc específic i l’acotava al personal sanitari i socio-sanitari. Extrem descartat per la sentència que recorda, tal i com exigíem des de Col·lectiu Ronda, que aquesta normativa extraordinària es va dictar amb posterioritat al contagi de la treballadora i que, per contra, «vigent com estava la norma general que regula i preveu la malaltia professional, ens hem d'atendre a aquesta i resoldre d'acord als criteris, per una banda, de protecció de les situacions de risc per a la salut de les persones treballadores, tal com exigeixen les normes dictades en relació a la pandèmia, i per altra banda, de valoració de la situació global i estat de la pandèmia -riscos, exposició al risc, mesures governamentals i empresarials, ... - en el moment en que les persones treballadores es contagiaven». Considera el magistrat que, en aquest cas, «hi havia un risc provat d'infecció» derivat de la naturalesa mateixa del centre de treball («d'aquí la nombrosa documentació en matèria de prevenció de contagi que es va fer pública pel sector de residencies de gent gran») agreujat per una situació d’incompliment greu en matèria de prevenció i salut laboral doncs «en el centre on prestava serveis, precisament perquè les mesures de seguretat no es complien va ser intervinguda per la Generalitat» amb la conseqüència que «en un període molt curt de temps 9 persones van donar positiu del coronavirus». Una valoració que porta el magistrat a concloure que «el període de baixa mèdica té un relació directa amb el treball» atès que «la demandant treballava en una feina amb una clara exposició al coronavirus, com també que durant molt pocs dies hi va haver varies infeccions de treballadors del centre, entre les quals hi havia la mateixa demandant, i finalment que l'empresa no va adoptar mesures de seguretat suficients per prevenir les infeccions, s'ha de presumir que la demandant va contraure la malaltia en el treball. Establerta aquesta certesa, llavors operaria la presumpció, aquesta si, iuris et de iure de que es tracta d'una malaltia professional».
Combatre la desprotecció
La demanda interposada per la treballadora de la residència Bertran i Oriola, situada al barri de La Barceloneta (Barcelona), forma part d’una vintena de demandes judicials presentades per altres treballadores d’aquesta i altres residències de gent gran de la capital catalana en col·laboració amb el sindicat Co.Bas. Precisament, des del sindicat expressen la seva esperança que aquesta resolució pionera obri la porta a un veritable allau de demandes i resolucions favorables «a un col·lectiu laboral que ha patit des de primera línia i en condicions de màxima precarietat l’exposició a la Covid-19».
Per a Oriol Arechinolaza, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la demanda judicial, resulta «inversemblant, trist i profundament decebedor haver de considerar aquesta sentència com la gran fita que en realitat és doncs denota, una vegada més, la voluntat de l’INSS i de les mútues de treball de reduir al màxim el mantell protector de la Seguretat Social sobre la classe treballadora. Aquest tema no hauria d’haver arribat mai als jutjats. La normativa vigent assenyala amb claredat que el contagi per coronavirus és un risc professional específic pel personal de les residències de gent gran. Però de forma interessada s’utilitza l’aprovació de normes extraordinàries que pretenien reforçar conceptes i aportar major seguretat jurídica per fer exactament el contrari: negar fraudulentament les prestacions i els drets que corresponen a les persones que han estat treballant per a tots nosaltres durant la pandèmia, causant-los un greu perjudici econòmic i impossibilitant-los que puguin reclamar per haver treballat en condicions de manca de mesures de seguretat».
