El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d’Igualada ha dictat una innovadora sentència que reconeix el dret d’un progenitor a recuperar els dies de guarda setmanal de les seves dues filles que no va poder gaudir pels impediments de la seva exparella durant el període de confinament obligatori.
..............................................................
El Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d’Igualada ha atès parcialment la petició d’un progenitor que reclamava poder gaudir dels dies de custòdia de les seves filles corresponents a al període de confinament obligatori iniciat a partir del 14 de març de 2020 i, posteriorment, a una setmana del mes de setembre en què les filles i la seva mare es van veure obligades a confinar-se novament per un possible contagi.
La parella manté un règim de custòdia compartida que, segons el termes acordats en el seu moment, implica que setmanalment i de forma alternativa cadascun dels progenitors abandona l’antic domicili familiar, de tal forma que l’exercici de la guarda es desenvolupi sempre a l’habitatge habitual de les menors. Aquesta pràctica, però, es va veure sobtadament alterada arran de la declaració de l’Estat d’Alarma per raons sanitàries i l’obligació general de confinament domiciliari aprovada pel Govern central. Segons consta acreditat a la sentència, la mare de les nenes es va negar a abandonar el domicili de les menors durant el període de confinament, condicionant d’aquesta forma el dret del progenitor a veure les seves filles i obligant-lo a conviure amb la seva exparella per accedir a la possibilitat de pernoctar amb elles, tal i com corresponia.
Considera la sentència que, malgrat la mare no impedís les visites del pare ni que es quedés a dormir al domicili durant les setmanes de la seva guarda, va existir un evident incompliment de l’obligació «d’abandonar l’habitatge una de cada dues setmanes per tal que el pare pogués cuidar les seves filles» i aquest temps, a criteri del jutjat anoienc, «ha de ser compensat» de la millor forma possible «per tal de deixar les coses com si res no hagués passat respecte les relacions paterno-filials, com si el confinament no s’hagués produït i tot hagués estat normal».
Malgrat admetre que l’ordenament jurídic no estableix específicament el dret a compensació per aquest temps no gaudit de forma plena, la innovadora sentència considera la necessitat de «reequilibrar» la situació respecte els «32 dies en què el pare va estar al domicili familiar durant els dies que li tocava, però que la mare no va abandonar». Un «temps perdut», es pot llegir al text, que obliga a pensar en termes de dies de custòdia com a mecanisme de restitució del perjudici sofert.
És sobre la base d’aquest raonament, i atenent a l’interès de les menors, que el Jutjat de Primera Instància i Instrucció núm. 1 d’Igualada estableix el dret del pare a veure compensats en termes proporcionals els 32 dies de guarda no gaudits. En aquest cas, de forma salomònica, la sentència fixa en 16 dies la compensació al pare considerant que, malgrat l’incompliment de la mare i el fet que la guarda no s’exerceix «igual que estant sol al domicili», el progenitor no va veure completament impedida la possibilitat de veure les filles.
Preservar l’interès dels menors en temps de pandèmia
«És important no perdre mai de vista que, malgrat la pandèmia sigui un evident trasbals per a tothom, les mesures de restricció a la mobilitat imposades arran de la declaració de l'estat d'alarma per part de l'Executiu no alteraven de cap forma, i així s’especificava, el règim de custòdia o visites ni impedien els desplaçaments relacionats amb l'intercanvi de menors entre progenitors», analitza Esther Costa, advocada de Col·lectiu Ronda que ha representat al progenitor en aquest procediment. «I aquesta voluntat legislativa de preservar inalterat el règim de custòdia - prossegueix l’advocada – respon a l’obligació d’avantposar l’interès dels menors per sobre de qualsevol altra consideració i, especialment, per sobre de l’interès dels propis progenitors. Aquest interès superior del menor mereix sempre la màxima consideració però encara esdevé de major transcendència en un període tan complex en tots el sentits com ha estat i continua sent la present situació d’excepcionalitat sanitària. Prou complicat ha estat pels nens i nenes veure’s obligatòriament reclosos a casa, amb la seva rutina completament alterada com per, a més a més, obligar-los a viure una situació anòmala que pot atemptar contra la seva estabilitat emocional com aquesta».
En aquest sentit, l’advocada de Col·lectiu Ronda es felicita per l’aparició de sentències que intenten superar les limitacions de la normativa vigent per trobar formules adients que permetin, en la mesura del possible, pal·liar «la proliferació de situacions molt problemàtiques viscudes als darrers mesos en relació a la custòdia dels fills de pares separades o divorciades». Costa creu «la pandèmia ha portat al límit en molts casos els mecanismes de convivència i entesa entre els progenitors que ja no viuen junts, generant un gran nombre de conflictes que acostumen a tenir els menors, malauradament, com a principals víctimes».
