El Tribunal Suprem confirma que els interessos del 27,2% aplicats per Wizink a una targeta revolving han de ser considerats usuraris pel fet de ser desproporcionats i abusius. La sentència emfatitza també la manca de transparència d’aquest producte financer.
El passat 4 de març, el Tribunal Suprem va donar a conèixer la sentència inicialment prevista pel 26 de febrer en relació al recurs interposat per Wizink, principal comercialitzadora de crèdits revolving a l’Estat espanyol, contra la resolució prèvia que instava la nul·litat d’un d’aquests crèdits en considerar que els interessos aplicats del 27,24% eren usuaris.
Centenars de milers d’afectats esperaven amb enorme expectació el contingut d’una sentència d’especial rellevància, doncs avalua la naturalesa i les condicions d’un producte financer que ha estat comercialitzat de forma molt agressiva per les entitats, generant un volum de crèdit global que, a dia d’avui, se situa al voltant dels 13.500 milions d’euros.
Interessos usuaris
La sentència del Tribunal Suprem es fonamenta en el contingut de la Llei de Repressió de la Usura de 1908, encara vigent. Aquesta norma determina que tindran la consideració d’usuraris i, per tant, nuls, els interessos aplicats a un préstec que es considerin «manifestament desproporcionats» o «notablement superiors al normal». En aquest cas, el Tribunal Suprem resol que uns interessos remuneratoris del 27,24% es corresponen amb la pràctica de la usura doncs superen abastament el tipus d’interès mitjà aplicats a les diferents modalitats dels crèdits al consum (entre un 7% i un 9%) i també la mitjana dels interessos de la categoria concreta de les targetes revolving, situats al voltant del 20%.
Tot i admetre que l’element de comparació per avaluar la «desproporció» dels interessos ha de ser les condicions pròpies de les targetes revolving i no pas el conjunt dels crèdits al consum, el Tribunal Suprem remarca que atès que els interessos aplicats a aquests préstecs ja són molt elevats -recordem-ho, de mitjana un 20%- la diferència de 7 punts percentuals resulta inadmissible i injustificada.
Manca de transparència
Tant o més transcendent que el raonament relatiu a l’abusivitat dels interessos és, sens dubte, l’anàlisi que la sentència fa de la manca de transparència i la insuficiència de la informació facilitada per les entitats als seus clients a l’hora d’oferir aquestes targetes i els préstecs aparellats. Un producte que les entitats i els grans grups comercials que els han ofert han comercialitzat mitjançant agressives campanyes comercials i fent servir arguments imprecisos o, en alguns casos, obertament falsos. Així, s’ha traslladat que els usuaris podien triar lliurement la quantitat que volien abonar cada mes en concepte de liquidació sense explicar amb la deguda diligència el complex sistema d’amortització que regeix els crèdits revolving. Especialment, la sentència es mostra crítica amb la manca d’informació facilitada als clients a l’hora d’explicar que la tria d’una quota baixa, de 50 o 60 euros al mes, podia fer que un crèdit per un import moderat com pot ser 3000€ esdevingués impossible de liquidar i generés un deute perpetu, transformant-nos en allò que la sentència defineix com a «usuaris captius».
La referència a l’obligació dels tribunals de revisar la transparència i suficiència de la informació proporcionada als clients és, sens dubte, de vital importància per a totes les persones afectades per les targetes revolving i els seus aparents avantatges. En cap dels centenars de casos que hem tingut possibilitat d’avaluar al nostre despatx hem trobat que la informació proporcionada fos l’adient per entendre els riscos econòmics de l’operació, especialment en aquells casos molt habituals en què la contractació de la targeta revolving es va oferir a través de campanyes telefòniques o mitjançant campanyes de porta freda desenvolupades en espais concorreguts com ara aeroports o centres comercials.
En aquest sentit, tot i que la sentència suposa una certa flexibilització a l’hora d’avaluar si els interessos aplicats són usuaris davant la qual ens hem de mostrar crítics i en oberta discrepància, celebrem que el Tribunal Suprem accentuï les irregularitats comeses per les entitats financeres a l’hora d’oferir un producte que està generant un enorme perjudici a centenars de milers de persones. Uns usuaris que, en molts casos, han contractat les targetes revolving pensant que simplement accedir a un mètode còmode de finançament de compres d’una certa importància econòmica o, tal i com recorda la resolució, s’han vist abocades a contractar aquesta modalitat de targetes davant la impossibilitat d’accedir a formes menys costoses de crèdit.
