Col·lectiu Ronda aconsegueix la nul·litat de la clàusula multidivisa d'un crèdit del BBVA
El Jutjat de Primera Instància número 12 de Barcelona ha dictat, a instàncies de Col·lectiu Ronda, una contundent sentència que declara nul·les pel seu caràcter abusiu diverses clàusules, inclosa pròpiament la clàusula multidivisa, d'un préstec hipotecari subscrit en iens japonesos.
La resolució judicial obliga BBVA, entitat prestatària, a recalcular la quantitat que encara resta per retornar i reformular el préstec amb garantia hipotecària per tal que esdevingui a tots els efectes un crèdit calculat en euros i referenciat a l'Euribor, establint la nul·litat de tots els continguts relatius a l'opció multidivisa inclosa en la versió primigènia de la hipoteca ara parcialment anul·lada.
La principal causa de nul·litat esgrimida pel jutjat barceloní és el fet que "no hi ha constància que s'hagués proporcionat informació, ni tan sols mínima, al client sobre els riscos inherents a l'operació" i específicament sobre el risc d'encariment de les quotes a abonar i, fins i tot, de la possibilitat que incrementés el principal del préstec a tornar en cas de fluctuació del valor de la divisa. Així, la sentència esquiva la polèmica que encara avui subjau sobre si una hipoteca multidivisa ostenta o no la consideració de servei d'inversió i si, per tant, ha de quedar sota l'empara del deure d'informació i adequació que estableix la directiva MIFID comunitària. Referent a això, el Tribunal Suprem espanyol considera que la hipoteca multidivisa és, per la seva complexitat i risc inherent, un producte que s'ha d'incloure entre aquells que la directiva MIFID considera que només poden ser comercialitzats entre clients minoristes i sense formació financera específica si existeixen especials mesures de transparència i claredat de la informació proporcionada, incloent-hi l'obligació de realitzar el pertinent test de conveniència. Un grau de protecció que, de fet, els tribunals comunitaris són reticents a aplicar després d'excloure la hipoteca multidivisa del llistat dels esmentats "serveis d'inversió" als quals fa referència la directiva.
En la seva sentència, el Jutjat de Primera Instància número 12 de Barcelona considera irrellevant aquesta qüestió i declara provada una absència total d'informació per part de BBVA que vulnera "el principi general de bona fe i la lleialtat negocial i el deure específic de tutelar els interessos dels seus clients com si fossin propis". Disposicions incloses en el nostre propi ordenament jurídic i que la resolució judicial constata com vulnerats de forma evident per part de la pròpia entitat.
Nul·litat d'altres clàusules abusives
Indiscutiblement, la conclusió més rellevant de la sentència és, sens dubte, la nul·litat de la clàusula multidivisa. Aquest, però, no és l'únic punt del clausulat del crèdit que la resolució judicial anul·la. La sentència també considera com a abusiva la clàusula imposada per BBVA que trasllada en exclusiva al prestatari qualsevol despesa generada pel préstec, incloses càrregues fiscals diverses i aquelles que poguéssin derivar d'accions judicials o extrajudicials instades per l'entitat i destinades a exigir el pagament de la hipoteca en cas d'incompliment per part dels prestataris.
Igualment, a criteri de la sentència, resulten abusives i, per tant, nul·les, les clàusules incloses en el préstec hipotecari que estableixen un interès de demora resultant d'incrementar en 10 punts percentuals l'interès remuneratori ordinari, el dret que l'entitat s'arroga de transferir a terceres parts tots els drets i obligacions vinculades al préstec sense requerir de consentiment per part del prestatari i determinats aspectes relatius a disposicions imposades per l'entitat per facilitar una possible execució extrajudicial del préstec en cas d'impagament. En tots aquests casos, la sentència assenyala que aquestes clàusules suposen una renúncia a drets dels prestataris sense contrapartida aparent i sense que s'hagi provat que siguin fruit d'un procés de negociació equilibrat entre les parts, esdevenint meres imposicions sense més propòsit que protegir els interessos de l'entitat passant per sobre de les garanties que la legislació vigent estableix en defensa dels drets dels consumidors de productes financers.
