Una innovadora sentència judicial admet que l'amiant també és causant de càncer d'esòfag
El Jutjat Social 3 de Barcelona ha dictat una innovadora i important sentència que admet l'origen professional relacionat amb l'exposició a l'amiant del càncer d'esòfag d'un extreballador de la fàbrica Rocalla de Castelldefels dedicat durant més de 20 anys a la fabricació de fibrociment.
El càncer d'esòfag no és una de les malalties incloses al barem de patologies d'origen laboral derivades de l'exposició a l'amiant en el lloc de treball, a diferència del que succeeix, per exemple, amb l'asbestosi o el càncer de pulmó, entre moltes d'altres. Tot i així, el Jutjat Social 3 de Barcelona ha determinat que malgrat no estar incorporat en aquest llistat, la presència continuada d'amiant en el lloc de treball d'un exempleat de la fàbrica Rocalla de Castelldefels dedicat durant més de 20 anys a la fabricació de fibrociment ha estat l'origen del carcinoma d'esòfag que va causar-li la mort l'any 2014. En aquest sentit, la sentència obliga l'INSS a admetre l'origen professional de la malaltia i incrementar conseqüentment l'import de la pensió de viduïtat de la seva parella.
Segons la resolució judicial, el fet que el barem de malalties professionals no estableixi de forma explícita relació de causalitat entre l'amiant i la patologia concreta no és argument suficient per desestimar l'origen laboral de la malaltia ja que existeix «evidència científica suficient» que vincula l'amiant amb formes diverses de càncer, incloent-hi el d'esòfag. En aquest sentit, fent una interpretació poc habitual, la sentència recorda que la Recomanació de la Comissió Europea 20003/70 CE, de 19 de setembre de 2003, insta a prendre en consideració «els coneixements actuals i els criteris científics contrastats per considerar si s'ha de considerar o no [una determinada patologia] com a malaltia professional» i, per tant, «ja no es pot dir que si una malaltia concreta no està en el llistat de malalties professionals no ho és». En aquest cas, considera de forma addicional la sentència, que la vinculació de la patologia amb l'amiant en el cas del treballador finat és més que evident atès que des de 2012 tenia reconeguda la situació d'incapacitat permanent total per a la professió habitual per una asbestosi causada per l'amiant.
Més enllà del barem
Per a Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, aquesta resolució resulta «especialment transcendent i innovadora, doncs contribueix a superar les limitacions del barem de malalties professionals que, sovint, es fa servir com si es tractés d'una eina completament exhaustiva i infal·lible tot i que el seu criteri es veu sobrepassat en moltes ocasions per les evidències científiques i mèdiques». Pel lletrat, l'excés de rigor en l'aplicació estricta del barem és «una de les causes de que l'Estat espanyol tingui unes xifres de reconeixement de malalties d'origen laboral molt per sota del que és habitual en altres Estats, especialment pel que fa a càncers i patologies relacionades amb l'exposició a amiant. Calen moltes més sentències com aquesta que s'atreveixen a invocar l'esperit de la normativa comunitària que insta la judicatura dels estats membres i els ens gestors de la Seguretat Social a no encadenar-se a l'estreta cotilla del barem de malalties professionals si el coneixement mèdic permet establir de forma fefaent relacions de causalitat sòlides, com succeeix en aquest cas». Tisminetzky recorda que també va ser una sentència judicial aconseguida pel Col·lectiu Ronda, en aquest cas del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la primera en admetre la vinculació entre l'amiant i un càncer, el de laringe, que el barem no contemplava en aquell moment i que actualment figura en el llistat de malalties professionals amb l'amiant com a probable origen.
La notícia als mitjans:
