El Jutjat Social número 32 de Barcelona invoca la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que establia el dret de les treballadores de la llar a accedir a la prestació d’atur per dictar la primera resolució que considera discriminatòria l’exclusió d’aquest col·lectiu laboral de l’acció protectora del Fons de Garantia Salarial (FOGASA).
..............................................................
El passat 24 de febrer, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictava una històrica sentència en què considerava contrari a l’ordenament jurídic comunitari l’exclusió que la legislació espanyola imposa a les treballadores de la llar respecte l’accés a la prestació per desocupació en cas de pèrdua del lloc de treball. El Tribunal amb seu a Luxemburg apreciava que aquest tracte diferenciat respecte les relacions laborals comunes no es troba justificat per l’objectiu suposadament pretès d’evitar que l’obligació de cotitzar per aquesta prestació afectés la celebració de contractes i fomentés l’ocupació informal i els episodis de frau a la Seguretat Social. En aquest sentit, la sentència valorava també que l’existència d’aquesta norma constituïa un episodi de discriminació indirecta per raó de gènere atès que, malgrat el caràcter aparentment neutre de la norma, la mesura afecta de forma molt majoritària dones, que constitueixen el 95,5% de les persones que integren aquest col·lectiu laboral.
«El fons del debat és el mateix»
El Jutjat Social número 32 de Barcelona ha fet seva l’argumentació del TJUE per apreciar manca de justificació a l’hora d’excloure les treballadores de la llar d’una determinada protecció social. Fet que la magistrada contraposa al fet que «altres relacions laborals especials sí que gaudeixen d'aquesta protecció del FOGASA o a l'atur (per exemple, la d'esportistes professionals o la de mediadors de comerç) i que l'altra relació laboral especial exclosa d'aquestes proteccions és la dels administradors i membres dels òrgans d’administració de societats mercantils».
A partir d’aquesta premissa, la sentència estableix el dret a sol·licitar la cobertura del FOGASA d’una treballadora de la llar que va prestar servei per a una ocupadora entre el desembre de 2009 i l’octubre de 2016, moment en el qual va ser acomiadada verbalment. Interposada demanda, la sentència va considerar que l’acomiadament era improcedent i va establir l’obligació per a l’ocupadora d’indemnitzar la treballadora acomiadada. Aquest pagament, però, mai es va fer efectiu després que en el procés d’execució de la sentència, es declarés la ocupadora «en situació d’insolvència total».
«Les treballadores de la llar han patit i pateixen una situació de discriminació sostinguda i sistèmica que no pot trobar justificació ni en el fet que el seu ocupador està exempt d’ànim de lucre ni en la circumstància singular de que la seva prestació laboral es desenvolupi en un àmbit privat i inviolable com és la llar familiar», emfatitza Natxo Parra, advocat de Col·lectiu Ronda que ha confeccionat la demanda que ha originat aquesta sentència pionera. «Aquest col·lectiu és d’una especial vulnerabilitat davant la precarietat perquè acostuma a tenir retribucions baixes, treball a temps parcial i sovint sense contracte, bé sigui per la negativa dels seus ocupadors a celebrar un contracte de treball o per la impossibilitat de fer-ho perquè es tracta de dones en situació administrativa irregular per la seva condició d'estrangeres. Privar-les dels drets i de l’acció protectora de l’Estat que se’ls reconeixen a la majoria de treballadors i treballadores adscrits al Règim General de la Seguretat Social no fa altra cosa que accentuar aquesta vulnerabilitat i aprofundir en uns prejudicis que tenen a veure amb la condició de dones d’extracció humil i en molts casos origen estranger que constitueix el perfil majoritari de la professió», conclou l’advocat.
Una valoració compartida per la magistrada quan assenyala que «no s'explica perquè, després d'aquesta integració [del Règim Especial de Treballadores de la Llar al Règim General de la Seguretat Social], continuen existint aquestes dues exclusions singulars de protecció social per a aquest col·lectiu (el de l'atur i el del FGS)».
Necessitat de reformar el Règim Especial de les Treballadores de la Llar
«La sentència del TJUE aporta l’empara que necessitaven els tribunals per dictar sentències com aquesta, que corregeixen les disfuncions i exclusions de la legislació actualment en vigor respecte les treballadores de la llar. Però no poden ser els jutjats els responsables de redreçar aquesta situació de manifesta discriminació per raó de gènere i origen: aquesta tasca correspon al legislador», prossegueix Natxo Parra. «No tan sols parlem de l’atur i el Fogasa sinó d’altres qüestions bàsiques i elementals que formen part del corpus bàsic dels drets laborals i que l'Estat espanyol nega a aquestes dones pel sol fet de ser-ho. Se’ls limita l'import màxim de la prestació de jubilació al marge de quina hagi estat la seva veritable cotització i es continua permetent que la seva relació laboral s'extingeixi mitjançant la figura del desestiment, que no requereix causa ni justificació. Són qüestions que necessiten ser corregides de forma immediata així com ratificar definitivament el Conveni 189 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) que estableix els principis del treball decent pells treballadors i treballadores de la llar i que Espanya continua sense integrar a la seva legislació».
