Subsidi majors de 52 anys

El subdidi per a desocupades amb insuficiència de rendes torna a ser per a majors de 52 anys

16 d’abril de 2019 Subsidi, insuficiència de rendes, Seguretat Social, Tribunal Suprem, Acomiadament col·lectiu, atur

L'entrada en vigor el passat 8 de març del Reial decret llei 8/2019, denominat de mesures urgents de protecció social i de lluita contra la precarietat laboral en la jornada de treball, incorpora, entre altres transcendents disposicions, una necessària reforma del subsidi per a persones desocupades amb manca de rendes que reverteix en bona mesura els efectes més negatius de les restriccions que el govern encapçalat per Mariano Rajoy va imposar en l'accés i les prestacions d'aquest subsidi.

.......................................................................

Aquest article ha estat publicat originalment al blog "Trabajo digno, pensión justa" dels nostres companys i companyes de Colectivo Ronda a Madrid en col·laboració amb el diari "El Salto"

.......................................................................

L'any 2012, l'executiu popular va aprovar l'RDL 20/2012 que reformava amb inusitada profunditat el subsidi per a desocupats majors de 52 anys limitant dràsticament el nombre de beneficiaris d'una prestació concebuda inicialment per a oferir un mínim de protecció a un dels col·lectius més afectats per la crisi i amb menors perspectives de poder reincorporar-se al món laboral. La principal d'aquestes mesures de reforma va ser, sens dubte, elevar l'edat mínima d'accés des dels 52 anys fins als 55 anys i limitar la prestació en exclusiva a les persones acomiadades després d'haver complert aquesta edat o que, aconseguida aquesta edat, la sol·licitessin com a conseqüència d'haver esgotat la prestació d'atur, ja fora en la seva modalitat contributiva o assistencial.

Al marge d'aquesta mesura que excloïa a un bon nombre de beneficiaris, la reforma del PP determinava queel subsidi deixaria de percebre's fins a aconseguir l'edat ordinària de jubilació i el dret només es mantindria fins a aconseguir l'edat mínima de jubilació, encara que fora de forma anticipada i, per tant, aplicant elevades penalitzacions i coeficients reductors sobre l'import final de la pensió de jubilació. No contents amb això, es reduïa la cotització per jubilació durant el període de percepció del subsidi a la base mínima i, en el cas de provenir d'una relació laboral a temps parcial, s'aplicava el mateix percentatge de reducció a la quantia del subsidi.

Present negre, futur de misèria

En definitiva, el PP va convertir en una peça marginal del sistema públic de pensions aquest subsidi, que constituïa una mínima garantia fins a l'edat de jubilació per a treballadors i treballadores expulsats del món laboral amb una edat en la qual resultava pràcticament impossible trobar un nou treball. Més enllà, va fer del subsidi una condemna no tan sols a un present sinó també a un futur de misèria, ja que en reduir la cotització a la base mínima i obligar a jubilar-se anticipadament, la futura pensió d'aquests treballadors es veia brutalment reduïda atès que la totalitat de perceptors provenien d'una situació de desocupació i les seves cotitzacions s'havien reduït o desaparegut en els últims anys.

I encara quedava més per veure. No contents amb el frontal atac perpetrat contra el subsidi, transcorregut només un any des de l'entrada en vigor del RDL 20/2012, el govern del PP aprovava un nou RD-Llei, en aquest cas el 5/2013, que enduria encara més si cap els requisits per a accedir a la prestació. En aquesta ocasió es va determinar que el requisit de manca de rendes que atorga l'accés al subsidi ja no havia d'acreditar-se mitjançant la insuficiència de les pròpies rendes sinó que passava a prendre's en consideració la totalitat dels ingressos de la unitat familiar (cònjuges i menors de 26 anys residents en el domicili familiar) que, a l'efecte d'accés a la prestació, no podien superar el 75% del Salari Mínim Interprofessional del moment.

És a dir, que els ingressos de tota la unitat familiar no superessin conjuntament els 490 euros. Una veritable barbaritat que accentuava encara més el caràcter absolutament marginal de la prestació i tornava a reduir el nombre de beneficiaris.

Cop del Tribunal Constitucional

Aquesta darrera mesura, la de vincular el requisit de manques de rendes al còmput global dels ingressos de la unitat familiar, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC) juntament amb d'altres aspectes de la reforma del PP. No obstant això, la intervenció del TC, no posava en qüestió aspectes substancials de la reforma com eren el fet d'elevar l'edat d'accés o la imposició d'una cotització mínima, limitant-se a vetar el requisit d'ingressos de la unitat familiar.

L'aprovació del nou Reial decret llei suposa, ara sí, una reversió gairebé completa de les reformes del govern del PP i retorna el subsidi per a persones desocupades amb manca de rendes a la seva configuració original, començant per tornar a reduir l'edat d'accés que se situa, de nou, en els 52 anys. Les persones que encara no tinguin aquesta edat però hagin esgotat la prestació de desocupació sense disposar d'ingressos alternatius suficients, també podran sol·licitar el subsidi i començar a percebre'l en aconseguir l'edat mínima d'accés de 52 anys.

Retorn a l'escenari previ

D'ara endavant, i excepte nova modificació, el subsidi es percebrà sense aplicar reduccions en cas de provenir d'una relació laboral a temps parcial i la cotització deixarà de ser per la base mínima. A més, els beneficiaris tindran dret a percebre-ho fins a aconseguir l'edat ordinària de jubilació en tant es perllongui la situació acreditada d'insuficiència de rendes, sense que sigui obligatori, com ara venia succeint, jubilar-se en aconseguir l'edat mínima per a accedir de forma anticipada a la jubilació.

Com veiem, el subsidi torna a ser per a majors de 52 anys i recupera en bona mesura la seva condició de (limitada) garantia de rendes fins al moment de la jubilació per a persones amb especials dificultats per a tornar a trobar un treball que, en absència d'aquesta prestació, podien veure's condemnades a la més absoluta precarietat durant la resta de la seva vida. Sens dubte, una notícia per la qual hem de felicitar-nos, encara que el nivell de protecció que el nostre sistema atorga a les persones expulsades del món laboral continua sent manifestament insuficient.

El subdidi per a desocupades amb insuficiència de rendes torna a ser per a majors de 52 anys

16 d’abril de 2019

.......................................................................

Aquest article ha estat publicat originalment al blog "Trabajo digno, pensión justa" dels nostres companys i companyes de Colectivo Ronda a Madrid en col·laboració amb el diari "El Salto"

.......................................................................

L'any 2012, l'executiu popular va aprovar l'RDL 20/2012 que reformava amb inusitada profunditat el subsidi per a desocupats majors de 52 anys limitant dràsticament el nombre de beneficiaris d'una prestació concebuda inicialment per a oferir un mínim de protecció a un dels col·lectius més afectats per la crisi i amb menors perspectives de poder reincorporar-se al món laboral. La principal d'aquestes mesures de reforma va ser, sens dubte, elevar l'edat mínima d'accés des dels 52 anys fins als 55 anys i limitar la prestació en exclusiva a les persones acomiadades després d'haver complert aquesta edat o que, aconseguida aquesta edat, la sol·licitessin com a conseqüència d'haver esgotat la prestació d'atur, ja fora en la seva modalitat contributiva o assistencial.

Al marge d'aquesta mesura que excloïa a un bon nombre de beneficiaris, la reforma del PP determinava queel subsidi deixaria de percebre's fins a aconseguir l'edat ordinària de jubilació i el dret només es mantindria fins a aconseguir l'edat mínima de jubilació, encara que fora de forma anticipada i, per tant, aplicant elevades penalitzacions i coeficients reductors sobre l'import final de la pensió de jubilació. No contents amb això, es reduïa la cotització per jubilació durant el període de percepció del subsidi a la base mínima i, en el cas de provenir d'una relació laboral a temps parcial, s'aplicava el mateix percentatge de reducció a la quantia del subsidi.

Present negre, futur de misèria

En definitiva, el PP va convertir en una peça marginal del sistema públic de pensions aquest subsidi, que constituïa una mínima garantia fins a l'edat de jubilació per a treballadors i treballadores expulsats del món laboral amb una edat en la qual resultava pràcticament impossible trobar un nou treball. Més enllà, va fer del subsidi una condemna no tan sols a un present sinó també a un futur de misèria, ja que en reduir la cotització a la base mínima i obligar a jubilar-se anticipadament, la futura pensió d'aquests treballadors es veia brutalment reduïda atès que la totalitat de perceptors provenien d'una situació de desocupació i les seves cotitzacions s'havien reduït o desaparegut en els últims anys.

I encara quedava més per veure. No contents amb el frontal atac perpetrat contra el subsidi, transcorregut només un any des de l'entrada en vigor del RDL 20/2012, el govern del PP aprovava un nou RD-Llei, en aquest cas el 5/2013, que enduria encara més si cap els requisits per a accedir a la prestació. En aquesta ocasió es va determinar que el requisit de manca de rendes que atorga l'accés al subsidi ja no havia d'acreditar-se mitjançant la insuficiència de les pròpies rendes sinó que passava a prendre's en consideració la totalitat dels ingressos de la unitat familiar (cònjuges i menors de 26 anys residents en el domicili familiar) que, a l'efecte d'accés a la prestació, no podien superar el 75% del Salari Mínim Interprofessional del moment.

És a dir, que els ingressos de tota la unitat familiar no superessin conjuntament els 490 euros. Una veritable barbaritat que accentuava encara més el caràcter absolutament marginal de la prestació i tornava a reduir el nombre de beneficiaris.

Cop del Tribunal Constitucional

Aquesta darrera mesura, la de vincular el requisit de manques de rendes al còmput global dels ingressos de la unitat familiar, va ser anul·lada pel Tribunal Constitucional (TC) juntament amb d'altres aspectes de la reforma del PP. No obstant això, la intervenció del TC, no posava en qüestió aspectes substancials de la reforma com eren el fet d'elevar l'edat d'accés o la imposició d'una cotització mínima, limitant-se a vetar el requisit d'ingressos de la unitat familiar.

L'aprovació del nou Reial decret llei suposa, ara sí, una reversió gairebé completa de les reformes del govern del PP i retorna el subsidi per a persones desocupades amb manca de rendes a la seva configuració original, començant per tornar a reduir l'edat d'accés que se situa, de nou, en els 52 anys. Les persones que encara no tinguin aquesta edat però hagin esgotat la prestació de desocupació sense disposar d'ingressos alternatius suficients, també podran sol·licitar el subsidi i començar a percebre'l en aconseguir l'edat mínima d'accés de 52 anys.

Retorn a l'escenari previ

D'ara endavant, i excepte nova modificació, el subsidi es percebrà sense aplicar reduccions en cas de provenir d'una relació laboral a temps parcial i la cotització deixarà de ser per la base mínima. A més, els beneficiaris tindran dret a percebre-ho fins a aconseguir l'edat ordinària de jubilació en tant es perllongui la situació acreditada d'insuficiència de rendes, sense que sigui obligatori, com ara venia succeint, jubilar-se en aconseguir l'edat mínima per a accedir de forma anticipada a la jubilació.

Com veiem, el subsidi torna a ser per a majors de 52 anys i recupera en bona mesura la seva condició de (limitada) garantia de rendes fins al moment de la jubilació per a persones amb especials dificultats per a tornar a trobar un treball que, en absència d'aquesta prestació, podien veure's condemnades a la més absoluta precarietat durant la resta de la seva vida. Sens dubte, una notícia per la qual hem de felicitar-nos, encara que el nivell de protecció que el nostre sistema atorga a les persones expulsades del món laboral continua sent manifestament insuficient.