El TS ratifica que qualsevol mitjà de prova és vàlid per acreditar violència de gènere
L'Alt Tribunal reconeix a una dona, a instàncies de Col·lectiu Ronda, el dret a percebre una pensió de viduïtat en considerar acreditat que va ser víctima de violència de gènere per part de la seva exparella tot i no existir cap resolució judicial prèvia en aquest sentit.
La Llei General de la Seguretat Social (LGSS) estableix que les víctimes de violència de gènere tenen dret «en tot cas» a percebre la pensió de viduïtat malgrat estar legalment separades o divorciades i no satisfer el requisit general de ser beneficiàries d'una pensió compensatòria per part del cònjuge en el moment de la defunció d'aquest.
Precisament, la inexistència de l'obligació d'abonar cap tipus de pensió compensatòria per part del cònjuge es troba en la gènesi d'aquest important cas que ha servit al Tribunal Suprem per ratificar que qualsevol mitjà de prova resulta vàlid per acreditar l'existència de violència de gènere si un tribunal li atorga credibilitat i solidesa com a indici probatori.
Basant-se en la inexistència de l'obligació prèvia d'abonar una pensió compensatòria, l'INSS va denegar amb data del 9 d'agost de 2012 la sol·licitud de pensió de viduïtat presentada per J.G.V. arran de la defunció de qui fora el seu marit entre els anys 1977 i 1995. Decisió que la vídua va recórrer davant els tribunals obtenint una sentència favorable del Jutjat Social 1 de Tarragona. La resolució, tal i com hem explicat, considerava que el testimoni d'una persona de qui «es pot presumir plena objectivitat» i «mancada de cap interès a la vista de les circumstàncies concurrents i valorades per aquest jutjador» així com l'existència d'una denúncia davant la Policia Local per danys en el seu vehicle on la víctima va fer constar que «sospitava que el causant podia ser el seu exmarit, doncs en anteriors ocasions havia estat amenaçada de mort per part seva», constituïen prova suficient per acreditar una situació de violència de gènere durant el matrimoni i amb posterioritat al cessament de la convivència conjugal. Sent així, el tribunal tarragoní establia el dret de la víctima a percebre una pensió de viduïtat -en aquest cas per un import de 171,12 euros- tal i com la LGSS estableix en el cas de les persones que han viscut abusos i violència dins la seva relació matrimonial.
Violència de gènere «no acreditada» segons el TSJC
L'INSS va elevar recurs de suplicació davant el TSJC contra el reconeixement de la pensió de viduïtat per part del Jutjat Social 1 de Tarragona. En aquesta ocasió, l'Alt Tribunal Català va donar la raó a l'ens gestor rectificant la sentència d'instància en considerar que la violència de gènere «no ha quedat acreditada» i argumentava que «l'existència d'una denúncia així com la declaració d'una testimoni sobre suposats maltractaments no acreditats [...] resulten insuficients per considerar acreditada la violència de gènere durant la vida conjugal» i procedint, per tant, a instar la retirada de la prestació de viduïtat concedida per sentència prèvia del Social 1 de Tarragona.
Transcendència jurídica del pronunciament del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem ha resolt el recurs de cassació per a unificació de la doctrina elevat per Col·lectiu Ronda mitjançant una sentència del Ple de la Sala Social que crea jurisprudència i que valida de nou el criteri exhibit pel Jutjat d'Instància front a l'exhibit pel TSJC, a qui rectifica anul·lant la resolució que anul·lava l'atorgament de la viduïtat.
La nova sentència, que ja no és objecte de possible recurs, recorda al TSJC que no correspon al procediment de resolució d'un recurs de suplicació entrar a avaluar sense que existeixi petició en aquest sentit els indicis i les proves que han servit al jutjador d'instància per arribar a les seves conclusions. En aquest cas, doncs, considera perfectament vàlid com a indicis probatoris el testimoni -a qui es va atorgar «plena credibilitat»- i la interposició d'una denúncia, tot i que aquesta no derivés en l'obertura de cap expedient ni en la imposició de cap tipus de sanció. Segons la Sala Social del Suprem, no hi ha cap raó per avantposar el propi criteri al del titular del Jutjat Social 1 de Tarragona ni posar en qüestió el fet que la declaració d'un testimoni pugui ser argument suficient per considerar provada l'existència de violència de gènere. En aquest sentit, la resolució resulta d'enorme transcendència per a nombroses víctimes que pateixen dificultats per acreditar els maltractaments soferts, especialment quan ha transcorregut temps des de la seva materialització. La decisió del Suprem, adoptada en ple i amb voluntat d'unificar doctrina, reforça la potestat dels tribunals per realitzar interpretacions àmplies de la normativa amb voluntat de protegir els interessos de la part més dèbil, la víctima, front a situacions de violència.
