La recent sentència del Tribunal Suprem núm. 1013/2025, de 4 de març, estableix una doctrina transcendent en relació amb el dret de les persones treballadores contractades específicament per treballar en caps de setmana i dies festius a percebre el plus salarial previst per aquests períodes.
.....................................................
Amb aquesta sentència, el Tribunal Suprem ha modificat de forma significativa la seva pròpia doctrina anterior, que sostenia que el cobrament d’aquest complement no corresponia a les persones que havien estat contractades expressament per treballar en aquests dies. Tanmateix, l’Alt Tribunal ha corregit aquesta interpretació, reconeixent que, en absència d’una compensació específica, aquests treballadors també tenen dret al plus, en aplicació del principi d’igualtat de tracte.
Compensació alternativa i específica
En el cas analitzat, una treballadora de l’empresa Clece, amb contracte a temps parcial per prestar serveis exclusivament els dissabtes, diumenges i festius, va reclamar judicialment el pagament del plus de festius i diumenges regulat a l’article 29.4 del Conveni Col·lectiu del Sector de Neteja d’Edificis i Locals de la Comunitat de Madrid. L’empresa havia denegat aquest dret sota l’argument que, en ser contractada exclusivament per a aquests dies, no li corresponia el citat complement, que entenia reservat al personal amb jornada ordinària que, puntualment, treballa en festiu.
Després de veure desestimades les seves pretensions en instàncies anteriors, el Tribunal Suprem estima el recurs d’unificació de doctrina, considerant que no pot denegar-se el dret a percebre aquest plus en absència d’una compensació alternativa específica i suficient per la major gravositat que implica treballar en dies festius.
El Tribunal parteix de dues idees fonamentals:
- Interpretació del conveni col·lectiu: el conveni no limita el dret a percebre el plus de festius i diumenges únicament als treballadors amb jornada ordinària, sinó que estableix que s’aplica a tot el personal inclòs en el seu àmbit funcional i territorial. Així doncs, no és admissible excloure’n els treballadors contractats exclusivament per a caps de setmana i festius si no hi ha una previsió expressa i clara en aquest sentit.
- Principi d’igualtat el Tribunal recorda que, d’acord amb l’article 14 de la Constitució Espanyola, no són admissibles diferències de tracte entre treballadors en situació equivalent que no responguin a una justificació objectiva i proporcionada. En aquest cas, la retribució dels treballadors contractats per a festius és idèntica a la dels treballadors ordinaris, sense que es justifiqui una exclusió del plus ni es provi cap altra compensació que contraresti el caràcter més gravós de la jornada.
- Prohibició de discriminació: alhora cal posar de relleu que les persones que presten serveis en diumenges i festius son les que estan contractades a temps parcial, de manera que la interpretació per la qual només perceben el complement aquelles persones que estan contractades a temps complet (de dilluns a divendres), suposa un tracte pejoratiu pels treballadors a temps parcial que es considera discriminatori.
Interpretació del conveni i principi d’igualtat
El Tribunal parteix d’una interpretació literal i sistemàtica del conveni col·lectiu, i conclou que no es pot excloure del dret al plus festiu el personal contractat exclusivament per a aquests dies, ja que la norma convencional no ho preveu expressament. L’única exclusió que contempla l’article 21 del conveni (referit als dies lliures per treballar en festiu) afecta la possibilitat de triar entre diverses formes de compensació, però no exclou el dret a percebre el plus econòmic, com sí fa l’article 29.4.
En absència d’una compensació específica i suficient per aquesta jornada més gravosa, el Tribunal considera que es produeix una vulneració del principi d’igualtat de tracte reconegut constitucionalment, en tant que es tracta de situacions iguals (mateixa feina, mateix salari base) tractades de manera desigual sense justificació objectiva i proporcional.
Càrrega de la prova
La sentència reforça el criteri, també establert en jurisprudència anterior, segons el qual correspon a l’empresa acreditar l’existència de condicions retributives més favorables o d’altres mecanismes compensatoris que equilibrin la càrrega de treball associada als dies festius. En el cas analitzat, aquesta acreditació no s’ha produït ni tan sols ha estat al·legada, la qual cosa condueix a la estimació del recurs interposat per la treballadora.
Compensació adequada
La STS 1013/2025 reforça la protecció dels drets laborals en contextos de contractació parcial i en jornades especials, i deixa clar que el treball en diumenges i festius ha de ser objecte de compensació adequada, ja sigui en forma de plus salarial o en altres condicions específiques, i que no es pot tractar de manera desigual al personal contractat per a aquest tipus de jornades si no hi ha una justificació objectiva, proporcional i acreditada.
Aquesta doctrina pot tenir una afectació important en sectors com la neteja, l’hostaleria, la sanitat o la vigilància, on és habitual la contractació de personal per cobrir serveis essencials durant els caps de setmana i festius.
