«TMB està sent irresponsable amb l'amiant del Metro», Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda
Des del Col·lectiu Ronda volem manifestar el nostre estupor i profunda inquietud per l'actitud adoptada per la direcció de TMB arran de la detecció de pintura bituminosa, fabricada parcialment amb amiant, en almenys 39 combois de les línies L-1 i L-3 del Metro de Barcelona.
«No es pot generar alarma injustificadament, però encara menys ignorar allò que és un perill manifest per a la gent que pot haver estat exposada a les microfibres d'amiant presents en aquests i altres combois que es puguin analitzar de futur, especialment el personal de manteniment ferroviari», sosté Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda.
Per a Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda, «la decisió de TMB de mantenir en circulació els combois on s'ha detectat la presència de pintura fabricada parcialment amb amiant fins a la finalització de la seva vida útil és una greu irresponsabilitat». L'advocat, especialista en prevenció de riscos i responsable de nombroses sentències que han condemnat empreses com Honeywell, Rocalla o Uralita per malalties causades als seus treballadors i familiars com a conseqüència de l'exposició a l'amiant, lamenta que no es prioritzi la seguretat del personal de TMB davant les dificultats tècniques i econòmiques de procedir al complet desamiantat dels combois i les instal·lacions del suburbà. «L'argument de que s'ha detectat amiant però no suposa cap perill és absolutament fal·laç, com ho és pensar que senyalitzar els elements susceptibles d'incorporar aquest component resulta una mesura suficient de protecció de la salut dels treballadors».
No només la pintura
Segons TMB, els 39 combois on s'ha constatat la presència de pintura bituminosa -a falta d'analitzar 100 més- continuaran circulant durant almenys 3 anys fins a la finalització de la seva vida útil i substitució per nous vehicles fabricats, ara sí, sense elements que incloguin amiant, material prohibit al conjunt de la Unió Europea des de l'any 2000 i responsable de greus patologies com ara el càncer de pulmó, l'asbestosi o el mesotelioma pleural. L'autoritat metropolitana considera que la circulació d'aquests combois no suposa cap risc i, per tant, no requereix de la immediata substitució o encapsulat dels components fabricats amb amiant, al contrari del que s'ha fet a Metro de Madrid, on s'han paralitzat els combois afectats per procedir a la seva retirada. «Aquests combois han estat fabricats a la dècada dels 80 i és perfectament versemblant pensar que la presència d'amiant no es limita només a la pintura bituminosa -explica Tisminetzky- La indústria ferroviària ha estat una de les que ha fet un ús més intensiu de l'amiant i és pràcticament segur que, per exemple, les sabates de fre d'aquests trens s'han fabricat fent servir asbest. I aquests sí que són elements mecànics exposats a moltes més possibilitats de desgast i a desprendre fibres d'amiant potencialment cancerígenes. Cal recordar que des de l'any 2003, un informe del Ministeri de Sanitat considerava al 100% dels professionals dedicats al manteniment de vehicles ferroviaris en situació de risc per l'exposició a l'amiant».
Control mèdic i patologies d'origen laboral
En la seva compareixença pública del passat dimarts 23 d'octubre, els responsables de TMB van confirmar que actualment s'estan sotmetent a revisions mèdiques 185 treballadors del Metro en actiu i 89 que actualment estan jubilats. A hores d'ara, sortosament, aquestes revisions no han servit per diagnosticar cap patologia relacionada amb l'exposició a l'amiant. Malauradament, Àlex Tisminetzky, qui representa el primer treballador del Metro que ha demandat l'empresa per tal que es reconegui l'origen laboral del càncer que pateix, recorda que les malalties causades per la inhalació de fibres d'asbest presenten llarguíssims períodes de latència. «Parlem de patologies mortals que triguen a desenvolupar-se entre 20 i 40 anys des del moment de l'exposició que l'origina. Afortunadament, s'està revisant la salut dels treballadors del Metro, però es fa impossible afirmar categòricament que no es donaran malalties en els propers anys o que en el passat no hi ha hagut casos previs que no van ser mai diagnosticats o que no es van atribuir a la seva veritable causa, que era l'amiant. Al cap i a la fi, es considera que a Espanya menys del 7% del casos de mesotelioma pleural atribuïbles a l'exposició a l'amiant en l'àmbit laboral han estat reconeguts per la Seguretat Social com a malalties d'origen professional». Segons l'advocat de Col·lectiu Ronda, «el fet que no s'hagin presentat més demandes deriva, probablement, d'una desconeixença prèvia per part dels treballadors de la presència d'amiant als seus llocs de treball i de la veritable perillositat d'aquest material».
Concentració de partícules a l'ambient
«Tant l'OMS com les autoritats europees i nombroses sentències aconseguides a Espanya -prossegueix Tisminetky- fa molt de temps que consideren demostrat que no existeix cap llindar de seguretat pel que fa a la prevenció del risc que suposa l'amiant. Una única micropartícula en un únic moment d'exposició pot ser suficient per causar una patologia mortal. I si parlem de salut i de seguretat, no hi ha cap risc que sigui assumible. TMB no pot desinformar com ho està fent. No pot parlar d'absència total de risc. L'única actuació responsable en aquests moments és la retirada dels combois afectats fins a que no se suprimeixin tots els elements fabricats amb amiant o que l'inclouen en la seva composició i donar màxima prioritat al desamiantat efectiu de les instal·lacions del metro, especialment tallers i cotxeres. Cada any, segons l'OMS, moren entre 20.000 i 30.000 persones a la Unió Europea per la inhalació de fibres d'amiant. No podem contribuir a perpetuar aquesta situació».
