Cabify, un model contrari als drets laborals


La nostra cooperativa, en col·laboració amb la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC) i l'organització Taxi Project, va presentar la primera denúncia davant Inspecció de Treball alertant sobre pràctiques laborals abusives per part de la companyia. Ara, després de fer-se pública la imposició de sancions per valor de 735.000 euros a la pròpia Cabify i empreses del seu entorn, les entitats responsables d'aquella pionera denúncia valorem el resultat de les accions empreses.

...................................................

El passat mes de desembre de 2019, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), en col·laboració amb diferents forces sindicals i l'organització Taxi Project, van presentar denúncies davant d'Inspecció de Treball en tots els territoris on operaven Cabify i Uber alertant sobre pràctiques laborals abusives. Unes denúncies confeccionades per Col·lectiu Ronda on, entre d’altres qüestions de singular transcendència, es remarcava la imposició als conductors de vehicles amb llicència VTC de jornades laborals molt per sobre dels límits legalment establerts i diversos incompliments de la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos i salut laboral.

Recentment, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya feia públic mitjançant un comunicat adreçat als mitjans de comunicació la imposició per part d’Inspecció de Treball de sancions per valor de 735.000 euros a la pròpia Cabify, dues empreses subcontractistes i una ETT per cessió il·legal de persones treballadores. En el seu escrit, la Generalitat admetia que la situació de cessió il·legal que afecta els conductors de la companyia representa un perjudici «perquè se’ls aplica un conveni col·lectiu inferior al que els correspondria si fossin contractades directament per Cabify» i remarca que aquestes persones treballadores «tenen inferiors condicions econòmiques, vacances i permisos».

Les entitats que en el seu moment vam col·laborar per a la presentació d’aquella primera i pionera denúncia davant d’Inspecció de Treball volem expressar la nostra profunda satisfacció contra una resolució que posa en qüestió els fonaments mateixos d’un model empresarial, el de l’explotació de les llicències VTC, que es basa en la permanent conculcació dels drets laborals de les persones que treballen a través d’aquestes aplicacions. Empreses com Cabify defugen les seves obligacions com a legals ocupadores a través de la interposició d’un complex entramat de societats -propietàries de les llicències i empreses de treball temporal- que no tenen cap altra responsabilitat que l’aprovisionament de mà d’obra a baix cost i formalment aliena a la companyia que a la pràctica determina les condicions essencials de la seva prestació laboral i exerceix el poder disciplinari, incloent-hi les jornades abusives i les sancions per suposats incompliments laborals.

La sanció a Cabify arriba pocs dies després que el sector del taxi a Barcelona hagi tornat a mobilitzar-se contra el retorn d’Uber a la ciutat. Una coincidència en el temps que ens obliga a reflexionar novament sobre l’impacte dels models empresarials emparats en la denominació d’economia de plataforma sobre les relacions laborals a l’Estat espanyol. I més concretament, sobre el vector de pressió que suposa l’economia de plataforma vers una desregulació del mercat laboral que aboca a la creixent desprotecció de les persones assalariades fins al punt de posar en qüestió no tan sols els drets que ens emparen com a tals, sinó també la mateixa condició de treballadors i treballadores per compte aliè que ens correspon. El millor exemple el tenim amb el conflicte encara no resolt dels repartidors a domicili ocupats en empreses com Glovo i Deliveroo, entre d’altres.

En aquest sentit, l’actuació sancionadora d’Inspecció de Treball contra les pràctiques fraudulentes de Cabify i les empreses al seu servei ha de servir per emfatitzar la necessitat cada vegada més urgent de regular amb fermesa l’actuació d’aquestes companyies que han optat per maximitzar el benefici a costa del sacrifici permanent dels seus treballadors i treballadores. En alguns casos, tal i com succeeix amb el sector de les VTC, depredant un sector com el del taxi, sotmès a a una estricta regulació administrativa per part de l’Administració Pública i titular de la condició de servei públic essencial. Aquesta regulació que demandem les organitzacions responsables de la primera denúncia a Inspecció de Treball contra les formes d’explotació de Cabify no pot ser la ja famosa «Llei Rider», que ja es demostra insuficient i innecessària abans fins i tot de veure la llum arran de la contundència amb la que els tribunals s’han expressat respecte la matèria que pretén regular. La normativa que requerim és una que, d’una vegada per totes, fixi límits a l’economia de plataforma en la seva voracitat per disminuir els drets de les persones que treballen en aquest entorn i a l'hora de crear estratègies per esquivar les obligacions que els corresponen en tant que beneficiàries de l’esforç i el treball d’unes plantilles que es neguen a reconèixer com a tals.

Conscients com som de que en poques ocasions les innovacions legislatives arriben a temps de prevenir els greuges contra els drets de les persones treballadores, aprofitem l’ocasió per fer una crida al sindicalisme combatiu i compromès per mantenir-se alerta davant aquest tipus de pràctiques que lesionen la dignitat del treball, tal i com ha fet la IAC i l’organització Taxi Project respecte empreses com Uber i Cabify. Una funció de vigilància imprescindible per evitar que la uberització de l’economia continuï sent un paradigma d’afebliment del ja de per si fràgil marc protector de les relacions laborals.

...................................................

El passat mes de desembre de 2019, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), en col·laboració amb diferents forces sindicals i l'organització Taxi Project, van presentar denúncies davant d'Inspecció de Treball en tots els territoris on operaven Cabify i Uber alertant sobre pràctiques laborals abusives. Unes denúncies confeccionades per Col·lectiu Ronda on, entre d’altres qüestions de singular transcendència, es remarcava la imposició als conductors de vehicles amb llicència VTC de jornades laborals molt per sobre dels límits legalment establerts i diversos incompliments de la normativa vigent en matèria de prevenció de riscos i salut laboral.

Recentment, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya feia públic mitjançant un comunicat adreçat als mitjans de comunicació la imposició per part d’Inspecció de Treball de sancions per valor de 735.000 euros a la pròpia Cabify, dues empreses subcontractistes i una ETT per cessió il·legal de persones treballadores. En el seu escrit, la Generalitat admetia que la situació de cessió il·legal que afecta els conductors de la companyia representa un perjudici «perquè se’ls aplica un conveni col·lectiu inferior al que els correspondria si fossin contractades directament per Cabify» i remarca que aquestes persones treballadores «tenen inferiors condicions econòmiques, vacances i permisos».

Les entitats que en el seu moment vam col·laborar per a la presentació d’aquella primera i pionera denúncia davant d’Inspecció de Treball volem expressar la nostra profunda satisfacció contra una resolució que posa en qüestió els fonaments mateixos d’un model empresarial, el de l’explotació de les llicències VTC, que es basa en la permanent conculcació dels drets laborals de les persones que treballen a través d’aquestes aplicacions. Empreses com Cabify defugen les seves obligacions com a legals ocupadores a través de la interposició d’un complex entramat de societats -propietàries de les llicències i empreses de treball temporal- que no tenen cap altra responsabilitat que l’aprovisionament de mà d’obra a baix cost i formalment aliena a la companyia que a la pràctica determina les condicions essencials de la seva prestació laboral i exerceix el poder disciplinari, incloent-hi les jornades abusives i les sancions per suposats incompliments laborals.

La sanció a Cabify arriba pocs dies després que el sector del taxi a Barcelona hagi tornat a mobilitzar-se contra el retorn d’Uber a la ciutat. Una coincidència en el temps que ens obliga a reflexionar novament sobre l’impacte dels models empresarials emparats en la denominació d’economia de plataforma sobre les relacions laborals a l’Estat espanyol. I més concretament, sobre el vector de pressió que suposa l’economia de plataforma vers una desregulació del mercat laboral que aboca a la creixent desprotecció de les persones assalariades fins al punt de posar en qüestió no tan sols els drets que ens emparen com a tals, sinó també la mateixa condició de treballadors i treballadores per compte aliè que ens correspon. El millor exemple el tenim amb el conflicte encara no resolt dels repartidors a domicili ocupats en empreses com Glovo i Deliveroo, entre d’altres.

En aquest sentit, l’actuació sancionadora d’Inspecció de Treball contra les pràctiques fraudulentes de Cabify i les empreses al seu servei ha de servir per emfatitzar la necessitat cada vegada més urgent de regular amb fermesa l’actuació d’aquestes companyies que han optat per maximitzar el benefici a costa del sacrifici permanent dels seus treballadors i treballadores. En alguns casos, tal i com succeeix amb el sector de les VTC, depredant un sector com el del taxi, sotmès a a una estricta regulació administrativa per part de l’Administració Pública i titular de la condició de servei públic essencial. Aquesta regulació que demandem les organitzacions responsables de la primera denúncia a Inspecció de Treball contra les formes d’explotació de Cabify no pot ser la ja famosa «Llei Rider», que ja es demostra insuficient i innecessària abans fins i tot de veure la llum arran de la contundència amb la que els tribunals s’han expressat respecte la matèria que pretén regular. La normativa que requerim és una que, d’una vegada per totes, fixi límits a l’economia de plataforma en la seva voracitat per disminuir els drets de les persones que treballen en aquest entorn i a l'hora de crear estratègies per esquivar les obligacions que els corresponen en tant que beneficiàries de l’esforç i el treball d’unes plantilles que es neguen a reconèixer com a tals.

Conscients com som de que en poques ocasions les innovacions legislatives arriben a temps de prevenir els greuges contra els drets de les persones treballadores, aprofitem l’ocasió per fer una crida al sindicalisme combatiu i compromès per mantenir-se alerta davant aquest tipus de pràctiques que lesionen la dignitat del treball, tal i com ha fet la IAC i l’organització Taxi Project respecte empreses com Uber i Cabify. Una funció de vigilància imprescindible per evitar que la uberització de l’economia continuï sent un paradigma d’afebliment del ja de per si fràgil marc protector de les relacions laborals.