La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), en col·laboració amb diferents forces sindicals i l'organització Taxi Project, presenten denúncies davant d'Inspecció de Treball en tots els territoris on actualment operen Cabify i Uber denunciant pràctiques laborals abusives
La denúncia, confeccionada per Col·lectiu Ronda, situa el focus de la seva atenció en les 20 hores setmanals, afegides a les 40 hores de jornada setmanal ordinària, en què Cabify i les empreses que operen sota el seu paraigua obliguen els conductors de vehicles amb llicències VTC a romandre a disponibilitat de l'empresa per atendre els possibles requeriments i serveis. Cabify pretén compensar aquest excés de jornada que vulnera de forma evident la limitació de el temps màxim de treball íntimament vinculat als drets fonamentals al descans, la salut i la seguretat en el treball dels seus empleats mitjançant l'abonament d'un plus per un import de tan sols 8 euros mensuals.
.............................................................
El 21 de febrer de 2018, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictava la coneguda com a sentència "Matzak" en què determinava que el temps de guàrdia domiciliària d'un treballador belga que tenia l'obligació de respondre a les convocatòries de la seva empresa en un temps màxim de 8 minuts havia de tenir la condició de "temps efectiu de treball" i, per tant, computar a tots els efectes com a jornada i ser retribuït. El principal fonament del seu raonament radicava en el fet que el treballador romania sota l'esfera directiva i organitzacional de l'empresa malgrat estar en el seu domicili, ja que l'obligació de respondre a les convocatòries que se li poguessin traslladar en un lapse de temps tan breu de temps suposava la pràctica impossibilitat de disposar lliurement del seu temps i dedicar-se als seus interessos personals o al descans, que és l'objectiu últim de les limitacions inviolables al temps màxim de treball.
"La situació és perfectament equiparable a la que pateixen els conductors de Cabify -explica l'advocat Nacho Parra, autor de la denúncia interposada davant Inspecció de Treball- ja que l'empresa els obliga a mantenir activada l'aplicació i donar resposta als serveis que puguin rebre durant 4 hores diàries que se sumen a la seva jornada de 8 hores de treball. O el que és el mateix, a romandre 12 hores al dia a disposició de l'empresa, sense poder disposar del seu temps, ja que han de respondre de forma immediata a les peticions de Cabify sigui el que sigui que estan fent a risc de ser penalitzats o fins i tot de perdre la feina. I tot això per una retribució addicional de tot just 8 euros mensuals com a suposada contrapartida, és a dir, 0,10 euros per cada hora de suposada «disponibilitat»".
Un escenari que a criteri de l'advocat i de les organitzacions sindicals que donen suport activament a la campanya de denúncies resulta incompatible amb el contingut de la Directiva 2003/88 / CE que estableix amb claredat que els períodes de guàrdia o de disponibilitat només poden tenir la consideració de "període de descans" o "temps de treball", sense que càpiguen figures intermèdies com pretén normalitzar Cabify o Uber. "La legislació europea preveu que es pugui no computar com a jornada un període de temps en què el treballador, tot i estar en situació de guàrdia, pugui realitzar amb normalitat les seves activitats personals tal i com ara succeiria amb les guàrdies domiciliàries en què no hi ha exigència pel que fa al temps de resposta i sempre a condició que aquest període no inclogui la presència física en el centre de treball - remarca l'advocat - però en el cas dels conductors de Cabify, o també els d’Uber en aquells territoris en què opera aquesta companyia, no es dóna cap d'aquestes circumstàncies. Han de respondre en el temps màxim establert i mantenir-se vinculats als seus veritables centres de treball: el cotxe i, virtualment, l'aplicació mòbil. Suposa una vulneració evident dels límits establerts pel temps màxim de treball, que és un dels elements essencials de dret laboral i que es configura, no ho oblidem, com una mecanisme de preservació del dret a la pròpia salut. Ara, a més, resultaria qüestionable que no s'estigui vulnerant també el dret a la desconnexió digital". Un extrem que ja va ser confirmat per una sentència prèvia dictada per un tribunal britànic on es determinava que la jornada laboral dels conductors de vehicles VTC s’havia de calcular prenent en consideració la totalitat dels temps transcorregut des que el treballador activava l’aplicació mòbil fins a la seva desconnexió, doncs durant tot aquest lapse es troba sota l’esfera organitzativa i a disposició de l’empresa.
A més, cal tenir present que tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea com el Tribunal Suprem espanyol han reiterat el criteri de que el temps de treball que excedeixi la jornada màxima ordinària ha de tenir, en tot cas, la consideració d’hores extres i no poden ser remunerades, sense excepció, a un preu inferior que el fixat per a l’hora de treball ordinària. «Fins i tot en cas que s’acceptés que aquestes 20 hores setmanals no tenen la consideració de temps de treball a efectes de càlcul de jornada màxima -profunditza l’advocat- s’estaria incomplint el deure de remunerar-les adequadament».
A banda de l'excés de jornada, els sindicats denunciants a iniciativa d'Intersindical Alternativa de Catalunya també traslladaran a Inspecció de Treball la problemàtica en matèria de protecció de dades i dret a la intimitat que suposa que tant clients com a conductors tinguin accés recíproc al número de telèfon de l'altra part. "No estem davant d'una anècdota -remarca Parra- ja s'han donat nombrosos conflictes vinculats a aquest accés al número de telèfon, en alguns casos acostant-se perillosament al terreny de l'assetjament". Per últim, la denúncia esmenta també incompliments per part de l’empresa en matèria de prevenció de riscos psicosocials.
