La suspensió cautelar d’una part del reglament de l’AMB no afecta el gruix de la regulació
La decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de suspendre cautelarment l’ampliació a 60 minuts del temps mínim de precontractació del servei de VTC no afecta la qüestió essencial a debat: el requisit de precontractació es manté vigent, si ve reduït a un mínim de 15 minuts.
Malgrat alguns articles publicats en diversos mitjans de comunicació poden donar a entendre quelcom de diferent, el cert és que la decisió adoptada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya de suspendre cautelarment a 4 dies de la seva entrada en vigor dos punts del Reglament d’explotació del transport de viatgers en vehicles VTC a l’Àrea Metropolitana de de Barcelona (AMB) no suposa en absolut una victòria transcendent pels gegants del sector com poden ser Uber o Cabify.
Tot i que la interlocutòria dictada per la Secció Tercera de la Sala Contenciosa Administrativa modifica significativament la configuració del requisit de precontractació inherent a la naturalesa del servei VTC, en realitat, i en contra del que era la pretensió dels operadors de VTC, manté inalterada la immensa majoria del reglament metropolità que regula el sector.
Així doncs, què modifica aquesta resolució?
La interlocutòria només suspèn cautelarment la durada del termini mínim d’antelació per contractar el servei i la obligació dels vehicles que operen amb llicència VTC d’inscriure’s obligatòriament en el registre especial creat per la pròpia AMB.
Registre especial:
Sobre aquesta qüestió, el TSJC raona que la legislació vigent ha establert un període transitori de 4 anys durant el qual els vehicles VTC estan habilitats per operar amb les llicències administratives que ja posseïen. En aquest sentit, a criteri del TSJC, la imposició per part de l’AMB de l’obligació d’inscriure’s a un llistat especial i lluir un distintiu identificatori -sent motiu de sanció la manca d’inscripció- suposaria, a la pràctica, una autorització encoberta per part de la pròpia AMB, que no gaudeix de la competència per fer-ho.
Es tracta d’una part menor del Reglament amb poca incidència sobre la operativitat del sector i que no constituïa una de les reivindicacions considerades importants per part dels professionals del taxi.
Precontractació: tornada al termini de 15 minuts
El Reial-Decret Llei de la Generalitat que regula l’activitat dels vehicles que operen amb llicències VTC establia que el termini mínim de precontractació del servei d’empreses com Cabify o Uber havia de ser d’almenys 15 minuts, però deixant oberta la possibilitat que a l’AMB apliqués una reglamentació particular que fixés un altre temps mínim d’antelació, respectant sempre l’obligació que no fos inferior a 15 minuts.
Cal recordar que va ser la imposició d’aquest període de 15 minuts per part de la Generalitat de Catalunya i no pas la dels 60 minuts pretesa per l’AMB l’argument esgrimit en primera instància tant per Uber com per Cabify per anunciar que deixaven d’operar a la ciutat de Barcelona en considerar que l’obligació de precontractació feia inviable la seva activitat.
El TSJC argumenta que no pot posar en qüestió el termini de 15 minuts, doncs aquest emana d’una norma amb rang de llei però, en canvi, sí valora que més enllà d’aquest mínim legal establert no correspon allargar el temps d’antelació, doncs ja queda suficientment garantit el requisit de precontractació. Per tant, un període superior al de 15 minuts podria suposar una vulneració del dret a la llibertat d’empresa i d’establiment a banda d’una mesura discriminatòria vers les VTC, atès que també el taxi pot operar a través d’un sistema de precontractació sense que en aquest cas es requereixi d’una antelació mínima.
En aquest punt concret, tot i que des del sector del taxi es continua defensat que l’exigència de d’obligar a contractar el servei de les VTC amb 60 minuts d’antelació és una mesura vàlida i necessària per diferenciar de forma efectiva el servei que estan en disposició d’oferir els vehicles VTC respecte el que presten els taxis tradicionals, el cert és que es valora molt positivament que es mantingui inqüestionat el requisit de precontració. La pervivència de la contractació prèvia i no tant el temps d’antelació exigit continua sent el veritable cavall de batalla del sector del taxi i la interlocutòria del TSJC no afecta aquest punt.
Com avançàvem, aquests dos punts són els únics que han quedat cautelarment en suspens arran de la resolució del TSJC, mentre que es manté inalterat i en vigor la resta del Reglament de l’AMB que imposa importants limitacions a l’actuació de les VTC per tal que no puguin exercir una competència deslleial respecte el servei de taxi.
Així, per exemple, el TSJC no ha acceptat la petició de que s’anul·lés la imposició a les empreses de VTC de garantir períodes de descans pels seus conductors equivalents als del taxi o, entre molts d’altres, l’equiparació dels requeriments tècnics exigibles als automòbils entre taxi i VTC (prohibició de circular amb vehicles de més de 10 anys d’antiguitat, distintiu ambiental obligatori...).
Especialment important pel sector del taxi és que, entre les mesures que incorpora el Reglament i que no han estat objecte de suspensió cautelar està l’obligació per part dels vehicles VTC de tenir en tot moment les tarifes de preus a disposició dels usuaris i ubicades en un lloc ben visible dins l’espai destinat a passatgers. Aquesta és una petició cabdal dels professionals del taxi en relació a les VTC que AMB va recollir en el seu reglament i que afecta de forma directa el funcionament de plataformes com Uber o Cabify que tenen una política molt variable de preus en funció de la demanda de serveis i la disponibilitat de vehicles en el moment precís de realitzar-se la petició per part de l’usuari, de tal forma que un mateix trajecte pot suposar un cost molt més onerós en cas de sol·licitar-se en un moment d’elevada demanda.
Per últim, cal remarcar també que el TSJC no ha qüestionat un altre dels elements que les empreses VTC posaven sobre la taula com era la falta de legitimitat de l’AMB per regular la seva activitat. En contra del que pretenien els operadors de VTC, el TSJC considera plenament competent l’AMB per impulsar un reglament que reguli l’activitat d’aquests vehicles en l’àmbit metropolità.
Reprenent allò que dèiem a l’inici d’aquest article, la interlocutòria del TSJC no pot ser considerat en cap cas una victòria judicial pels operadors de VTC doncs no han aconseguit la suspensió cautelar de molts dels aspectes que pretenien desactivar de la reglamentació que estableix els termes dins els quals poden desenvolupar la seva activitat.
