Les mesures de restricció a la mobilitat imposades arran de la declaració de l'estat d'alarma per part de l'Executiu no afecten els desplaçaments relacionats amb l'intercanvi de menors entre progenitors derivats de les necessitats del règim de custòdia o visites, que es manté inalterat.
El passat 14 de març, s'aprovava el Reial Decret 463/2020 declarant l'estat d'alarma com a conseqüència de la situació de crisi sanitària causat per l'expansió del coronavirus. Entre les mesures adoptades en diversos àmbits trobem una sèrie de restriccions a la mobilitat que estableixen l'obligació de romandre a casa i evitar al màxim el contacte social amb l'excepció de determinats supòsits en què els desplaçaments i l'ocupació de la via pública es consideren justificats, tal i com ho són els relacionats amb la necessitat d'acudir al lloc de treball o l'adquisició d'aliments, entre d'altres.
Aquestes causes justificades de mobilitat que escapen a les limitacions imposades a la llibertat de circulació es troben especificades a l'article 7 de l'esmentat Reial- Decret i inclouen els desplaçaments necessaris per retornar al lloc habitual de residència i els que deriven de l'assistència i cura de menors.
Sent aixi, i atès que no hi ha cap altra disposició addicional sobre la qüestió, cal considerar que es mantenen inalterades les disposicions referents al règim de custòdia o de visites establert per resolució judicial en els casos de separacions o divorcis.
Principi de prudència
Evidentment, i com sempre que parlem de menors, l'interès a protegir és el de la mainada i, per tant, lògicament, cal actuar amb tota la precaució possible per evitar l'exposició dels nens i la dels propis progenitors a riscos innecessaris. Ara bé, cal ser conscients també que el risc assumit en el decurs d'un canvi temporal de residència no és major que el que podem patir acudint, per exemple, a una botiga per adquirir queviures o altres productes de primera necessitat i, per tant, actuant amb la deguda diligència, no es pot considerar que s'estigui exposant al menor. Això, per suposat, en el benentès que cap dels dos progenitors és susceptible de constituir un risc de contagi pel menor pel fet de ser una persona de risc o estar especialment exposada a patir els efectes d'un contagi. En aquest cas, no pot haver cap dubte que la seguretat del menor exigiria evitar el contacte amb el progenitor que inevitable i involuntàriament pot posar en perill la integritat física del nen que, convé no oblidar-ho, fins als 5 anys també forma part de la població especialment vulnerable als perills del Covid-19. També caldrà considerar si l’intercanvi del menor pot suposar risc per a tercers que formin part de col·lectius de risc, com poden ser els avis i àvies, especialment si han de quedar sota la cura d’aquests per necessitats dels progenitors.
És, doncs, necessari que els progenitors actuïn amb prudència i seny, conscients que no existeix cap limitació ni alteració legal del règim de custòdies i visites derivat de l'alerta sanitària i que en en una situació d'excepcionalitat com aquesta, que genera tot tipus de trasbals, incloent-hi els problemes d'ordre logístic, la col·laboració entre els progenitors és de gran importància. Com ho és garantir que els hàbits i les rutines dels menors, tant alterades aquests dies, conservin en la mesura del possible una certa normalitat.
