El Tribunal Suprem ha estimat el recurs interposat per ASUFIN i Col·lectiu Ronda contra una sentència prèvia de la Secció 15 de l'Audiència Provincial de Barcelona que establia la validesa de la clàusula multidivisa incorporada a un préstec hipotecari de Catalunya Banc.
.............................................
RESUM:
En contrast amb el criteri del tribunal barceloní que considerava que la parella afectada "havia acceptat contractar un producte exposat a l'aleatorietat que és pròpia del mercat de divises", el Tribunal Suprem invoca la seva pròpia doctrina i la jurisprudència del TJUE per determinar que "els prestataris no han rebut una informació adequada sobre la naturalesa dels riscos associats a les clàusules relatives a la denominació en divises del préstec [...] ni sobre les greus conseqüències associades a la materialització d'aquests riscos »
El préstec va ser concertat en francs suïssos l’any 2006 per un import que en aquell moment equivalia a 165.000 euros. Quan es va interposar la demanda, aquesta equivalència era de 180.583,91 euros, malgrat que els prestataris havien pagat totes les quotes d'amortització del préstec durant més de 8 anys. És a dir, tot i mantenir-se al corrent de pagament, el seu deute s'havia incrementat en 15.000 euros respecte el capital sol·licitat inicialment
.............................................
L’any 2006, una parella d'associats a ASUFIN va decidir canviar la hipoteca que des de l'any anterior tenia subscrita amb la Caja de Ahorros Provincial de Guadalajara i contractar un nou préstec hipotecari amb Catalunya Banc, en la modalitat multidivisa. Una decisió adoptada després de veure publicitat aquest tipus de préstec ofert per l'entitat catalana en el propi tauler d'anuncis de l'empresa del marit. En la seva publicitat, Catalunya Banc recomanava la contractació d'hipoteques en moneda estrangera amb el reclam d'accedir a un menor tipus d'interès i veure substancialment rebaixades les quotes mensuals.
No obstant això, el contingut de la publicitat i la informació traslladada pels empleats de l'entitat aviat es van revelar profundament imprecisa pel que fa al risc d'encariment que suposava la contractació d'una hipoteca en moneda estrangera. Fins al punt que, mentre que l'equivalència en euros del capital prestat el 28 de juny de 2006 era de 165.000 euros, a la data del dictamen pericial aportat juntament amb la demanda aquesta equivalència era de 180.583,91 euros, malgrat que els prestataris havien pagat totes les quotes d'amortització del préstec durant més de 8 anys.
Demanda desestimada en primera i segona instància
Tant el Jutjat de Primera Instància número 33 de Barcelona com, posteriorment, la Secció 15a de l'Audiència Provincial de Barcelona van desestimar respectivament la demanda i el recurs presentats pels associats de ASUFIN en considerar que la informació proporcionada als clients sobre el funcionament de la hipoteca multidivisa era suficient i valorant que havien estat els propis clients qui tingueren la iniciativa d'interessar-se pel producte. D'aquesta manera, l'Audiència Provincial de Barcelona feia constar en la seva resolució que el matrimoni afectat "havia acceptat contractar un producte exposat a l'aleatorietat que és pròpia del mercat de divises" i van acudir a l'oficina bancària "amb una ferma decisió de contractar una producte diferent". Producte sobre el qual, afirmava la resolució, tot i admetre que la informació proporcionada per l'entitat "no pot ser considerada una informació perfecta" si resultava suficient per a "conèixer els riscos substancials del producte".
El Tribunal Suprem rectifica el criteri de l'Audiència Provincial de Barcelona
A diferència de l'Audiència Provincial de Barcelona, el Tribunal Suprem no considera que Catalunya Banc actués amb diligència ni se sotmetés a el deure d'obrar "amb bona fe" a l'hora d’informar els associats de ASUFIN sobre el veritable risc que assumien amb la contractació de la seva hipoteca en francs suïssos. "Que fos el client qui acudís a el banc a interessar-se pel producte ofert no eximeix a aquest de l'obligació de subministrar, amb la suficient antelació, la informació adequada sobre la naturalesa i riscos del producte, ni exclou la insuficiència i inadequació de la informació obtinguda", emfatitza la sentència.
Invocant la seva pròpia doctrina i la reiterada jurisprudència que emana del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Suprem recorda l'existència d'un deure reforçat de transparència i suficiència de la informació en relació a les hipoteques multidivisa atès que "els riscos d'aquest tipus de préstec hipotecari excedeixen als propis dels préstecs hipotecaris a interès variable sol·licitats en euros". En aquest sentit, la sentència recorda que "la jurisprudència exigeix que s'informi el potencial client que, a causa de la fluctuació de la moneda, el capital pendent es recalcula constantment i que la variació de les quotes pot ser tan considerable que posi en risc la seva capacitat de pagament. Una devaluació considerable de la moneda funcional, en què el prestatari obté els seus ingressos, suposa que s'incrementi significativament l'equivalència en aquesta moneda de l'import de la divisa de el capital pendent d'amortitzar ".
A més de la manca d'informació sobre el fet que la variació en el preu de les divises no es trasllada exclusivament a l'import de la quota mensual sinó també a la valor del principal del préstec (incrementant exponencialment els interessos a pagar), el Tribunal Suprem acredita que "tampoc es va informar als prestataris de la facultat que en el préstec hipotecari s'atorgava al banc de donar per vençut anticipadament el préstec com a conseqüència de la fluctuació de la moneda, malgrat haver pagat les quotes i malgrat que s'hagi mantingut el valor de l'immoble hipotecat ".
Com a conseqüència de la deficient informació proporcionada, conclou el Tribunal Suprem, els afectats no podien "conèixer adequadament la naturalesa i riscos vinculats a les clàusules relatives a la divisa en què estava denominat el préstec". "No n'hi ha prou, com sembla entendre l'Audiència Provincial, amb considerar que qui sol·licita un préstec d'aquesta naturalesa coneix que les divises fluctuen -prossegueix la sentència- perquè al costat d'això, el rellevant és que els prestataris fossin degudament informats de el risc principal d'aquest tipus de préstecs referenciats en divises, que és que el compliment de successius terminis d'amortització no suposa que l'equivalència en euros del capital prestat vagi disminuint, sinó que fins i tot pot succeir el contrari; com de fet va succeir".
Com a conseqüència de l'incompliment del deure d'informació i transparència, el Tribunal Suprem revoca la decisió de l'Audiència Provincial i estableix la nul·litat de la clàusula multidivisa, obligant a reformar-la com si hagués estat concedida a euros aplicant com a tipus d'interès de referència l'Euribor i reintegrant als demandants les quantitats abonades indegudament, incloses les procedents del cobrament de les comissions de canvi de moneda.
