El TEDH admet a tràmit la demanda per la pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes espanyols
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha admès a tràmit la demanda interposada per Col·lectiu Ronda en representació de Domiciano Sandoval, activista i portaveu de la Marea Pensionista, contra la decisió de l'Estat espanyol de revalorar les pensions per sota de l'increment del cost de la vida
El Tribunal Europeu de Drets Humans es pronunciarà sobre la pèrdua acumulada de poder adquisitiu que pateixen els pensionistes de l'Estat espanyol des de l'any 2012 d'ençà de la decisió d'actualitzar l'import anual de les pensions per sota de l'increment del cost de la vida. Una pràctica que a criteri del Col·lectiu Ronda suposa la vulneració del deure «d'elevar progressivament el nivell del règim general de la Seguretat Social» i no garanteix l'exigida «suficiència econòmica» als pensionistes. Així ho demostren, per exemple, unes dades fetes públiques pel sindicat UGT que assenyalen que els pensionistes espanyols han perdut de mitja 670 euros l'any en termes de capacitat adquisitiva en el període comprés entre l'any 2010 i 2017.
La demanda elevada per Col·lectiu Ronda front al TEDH en representació de Domiciano Sandoval, membre fundador de la Marea Pensionista, invoca la vulneració per part de l'Estat espanyol tant del conveni 102 de la OIT -signat i ratificat per Espanya- com, de forma més específica, el Conveni Europeu de Drets Humans, el Codi Europeu de Seguretat Social i la Carta Social Europea. L'esmentada normativa estableix de forma inequívoca l'obligació per part dels estats de garantir i preservar el poder adquisitiu dels pensionistes davant l'increment del cost de la vida. Anant encara més enllà, en el cas de la Carta Social Europea -vinculant pels estats membres de la UE- es determina l'exigència de «tendir progressivament a elevar el nivell de protecció de la Seguretat Social» i, per tant, a actuar de forma diametralment oposada a com ho estan fent les darreres novetats legislatives introduïdes pel govern espanyol en matèria de pensions i Seguretat Social.
Sense correspondència amb l'IPC
El passat 30 de novembre de 2012 va entrar en en vigor el RDLlei 28/2012, anomenat de mesures de consolidació i garantia del sistema de la Seguretat Social. Aquesta norma imposava, per primera vegada, una revaloració de les pensiones de jubilació en un percentatge inferior al de l'IPC i aprovava, a més a més, una aplicació retroactiva de la mesura establint per a l'any 2012 que estava a punt de finalitzar un increment de l'1% mentre l'IPC d'aquell any es situava a només unes dècimes del 3%.
L'any següent, el 2013, el Govern traduïa aquesta mesura en corpus legislatiu mitjançant l'aprovació de la Llei 23/13 Reguladora del Factor de Sostenibilitat i de l'Índex de de Revaloració de les Pensions que, definitivament, ha transformat en normativa la desindexació de les pensions respecte l'IPC, deixant sense efecte l'obligació d'actualitzar les pensions segons l'IPC anual tal i com recollia la Llei General de la Seguretat Social. D'aquesta forma, la nova llei desactiva l'obligació dels sistema públic de pensions de garantir el poder adquisitiu dels més de 9 milions de pensionistes de l'Estat espanyol i passava a supeditar la revaloració anual de les pensions al resultat d'una complexa i opaca formula constituïda per un dens entrellat de variables macroeconòmiques que en cap cas contemplen l'obligació per part del govern de protegir els pensionistes front a una eventual pèrdua de poder adquisitiu.
Punt i final a la batalla legal
Domiciano Sandoval, un dels rostres més visibles i populars de la mobilització pensionista en defensa del poder adquisitiu del col·lectiu de pensionistes, ha estat responsable de la demanda que haurà de resoldre el Tribunal Europeu de Drets Humans. En el seu moment, el mateix Domiciano va interposar la primera demanda judicial contra la revaloració per sota de l'IPC de l'any 2012 que va estar en la gènesi d'un veritable allau de reclamacions interposades a tot l'Estat i, fins i tot, de la interposició d'un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional signat per 146 parlamentaris espanyols que va ser desestimat mitjançant una resolució que evidenciava la divisió existent entre els magistrats responsables de dictar-la, doncs 5 jutges es van pronunciar a favor de considerar la mesura inconstitucional mentre que 7 es van decantar per atorgar el seu aval a l'actuació del Govern. En aquella ocasió, i de forma contrària a com es van posicionar nombrosos juristes i Catedràtics de Dret, el Constitucional va estimar que la mesura resultava legítima degut a la necessitat de reduir despesa en un context de crisi. La sentència del TC tampoc va apreciar inconstitucionalitat en el fet d'aplicar-la retroactivament tot assenyalant, de nou de forma molt polèmica, que la pensió no es podia considerar un dret sinó, merament, una «expectativa de dret» i que per tant, era possible revisar aquesta expectativa de forma retroactiva, cosa que no es podria fer en cas de ser un veritable dret.
Esgotada per tant la via judicial a l'Estat espanyol, la demanda interposada per Domiciano Sandoval davant el TEDH esdevé la darrera esperança per a milions de pensionistes de resolució judicial que obligui a revertir la política del govern espanyol. «Fa cinc anys -explica Sandoval- que les pensions pugen un 0,25% i, malgrat aquests anys l'IPC no patia increments, el cert és que tots nosaltres hem experimentat pèrdua de poder adquisitiu. I la tendència és a l'agreujament d'aquest escenari. Una tendència que no revertirà amb promeses demagògiques de pujades minses a col·lectius de pensionistes especialment desfavorits sinó aplicant un sistema que tingui com a objectiu prioritari la defensa del nostre poder adquisitiu i garanties de pensions dignes i suficients, no pedaços tendenciosos i interessats».
Per a Miguel Arenas, advocat de Col·lectiu Ronda responsable de la direcció jurídica de la demanda, «el govern està dictant lleis i normes que vulneren la legislació comunitària, que és d'obligat compliment i de superior jerarquia legislativa. Preservar el poder adquisitiu dels pensionistes no és qüestió de voluntat política, és una obligació legal. Per suposat, també una obligació moral, però per sobre de tot, una obligació legal. Espanya no està respectant la legislació comunitària i està violentant els drets dels seus pensionistes». En aquest sentit, l'advocat recorda que aquesta no seria la primera vegada que la Justícia europea carrega contra el sistema públic de pensions espanyol. «L'any 2012, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar una important sentència on condemnava el Govern espanyol en considerar que les condicions d'accés a la pensió contributiva de jubilació resultaven discriminatòries per a les persones amb feines a temps parcial. Aquesta discriminació suposava, a criteri del TJUE, una discriminació indirecta per raó de gènere, doncs la immensa majoria de persones amb treballs a temps parcial són dones. Esperem que en aquesta ocasió de nou siguin els tribunals europeus els que determinin el maltractament que pateixen els pensionistes de l'Estat».
