Per primera vegada, el Tribunal Suprem estableix que el cobrament ajornat i a terminis d’una indemnització per acomiadament no computa a efectes del càlcul màxim de rendes per accedir al subsidi de desocupació encara que els imports provinguin d’una pòlissa d’assegurances i generin interessos.
....................................................................
Important sentència del Tribunal Suprem aconseguida pels nostres companys Jaume Cortés i Pau Maragall que contravé el criteri del Servei Públic d’Ocupació Estatal (SEPE, per les sigles en castellà) establint que el cobrament d’una indemnització per acomiadament abonada a terminis no eximeix del dret a percebre la prestació per desocupació ni, com era el cas, el subsidi per a persones majors de 52 anys. La sentència de l’Alt Tribunal revoca la decisió prèvia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que, anteriorment, havia avalat el el criteri del SEPE en referència a la situació d’un antic treballador de Piaggio a qui reclamava la devolució dels imports cobrats en concepte de subsidi per a persones desocupades majors de 52 anys atorgant-los la consideració d’ingressos indeguts.
El cobrament de la indemnització no ha de computar com a renda
En el cas analitzat pel Tribunal Suprem a instàncies de Col·letiu Ronda, el treballador va ser acomiadat per la seva empresa l’any 2012. En l’acte de conciliació, Piaggio va admetre la improcedència de l’extinció i es va acordar el pagament d’una indemnització per un import superior als 200.000 euros que l’empresa abonaria en pagaments fraccionats mensuals durant un període de 7 anys. Per assegurar aquest pagament, Piaggio va subscriure una pòlissa d’assegurances de la qual era beneficiari el treballador.
És en aquest punt on té origen el present conflicte resolt pel Tribunal Suprem a favor del treballador. Amb anterioritat, l’Alt Tribunal ja s’havia pronunciat sobre el fet que el cobrament de la indemnització a terminis durant un determinat període de temps acordat entre les parts no alterava la naturalesa indemnitzatòria d’aquests imports. Sent així, i tal i com estableix la legislació vigent, els diners de la indemnització no computen a efectes de calcular les rendes de la persona i determinar si aquestes superen el 75% de l’SMI, llindar màxim d’accés a prestacions i subsidis per desocupació. En aquesta ocasió, però, i en tractar-se de pagaments procedents d’una companyia asseguradora que tenen la consideració de capital mobiliari i no pas rendes del treball, el SEPE pretenia que es tractava d’ingressos de la persona treballadora que havien de computar a efectes d’establir si les rendes percebudes superaven aquest percentatge màxim compatible amb la percepció del subsidi per desocupació.
Contra aquest interpretació, tal i com hem defensat des de Col·lectiu Ronda, el Tribunal Suprem valora que aquests imports, malgrat estar subjectes a un tractament fiscal diferent pel fet de ser abonades per la companyia asseguradora, no han de ser considerades rendes sinó que mantenen la seva condició original d’indemnització per acomiadament. I això tot i que els diners procedents de la pòlissa, a diferència del que succeiria si pagués directament l’empresa, generin interessos. Tampoc aquests interessos, per molt que tributin de forma diferent, poden ser considerades rendes en tenir origen a la indemnització per extinció del lloc de treball.
Sent així, el Tribunal Suprem valora que «el fet que el tractament fiscal de la indemnització per acomiadament variï com a conseqüència que aquesta no s'aboni en un o diversos terminis directament per l'empresa, sinó que el pagament es faci a través d'una pòlissa d'assegurances subscrita per l'empresa, de la qual és beneficiari el treballador, que garanteix l'abonament de la quantitat indemnitzatòria mitjançant quantitats progressives mensuals durant un determinat període de temps, no implica que, per això, canviï la naturalesa de les indemnitzacions derivades de l'extinció del contracte i, en concret, el caràcter de quantitats exemptes a efectes del còmput d’ingressos a efectes de la percepció del subsidi per desocupació».
Penalitzar injustificadament
En la seva sentència, i aprofundint en el seu raonament, el Tribunal Suprem recorda que «resulta evident que la norma no ha volgut penalitzar ni tractar de manera diferent la indemnització que es rebi de forma periòdica, sense distincions respecte de la forma del pagament ajornat esmentat ni de qui assumeixi finalment el pagament. El que es declara exempt és, doncs, allò percebut per indemnització derivada de l'extinció del contracte fins al límit legal, amb independència de la forma del seu abonament, del seu temps i del tractament fiscal de la indemnització».
Jaume Cortés, advocat de Col·lectiu Ronda responsable del recurs estimat íntegrament pel Tribunal Suprem, destaca la importància d’una sentència que aborda per primera vegada la qüestió de les indemnitzacions abonades mitjançant una pòlissa d’assegurança i els interessos generats per la pròpia indemnització. «Aquest no és un supòsit tan estrany», explica l’advocat, que recorda que «de fet és una formula força habitual per fer front a indemnitzacions importants o en el context d’acomiadaments col·lectius». En aquest sentit, Cortés lamenta que «el SEPE exhibís un criteri tan obertament contrari als interessos de la persona treballadora i a l’esperit de la norma vigent, que no pretén dificultar l’accés de la gent acomiadada a la prestació per desocupació que els correspon només pel fet de percebre una indemnització després de perdre el lloc de treball». Per a l’advocat, «la sentència del Tribunal Suprem és una gran notícia que, a més a més, té la virtut d’aportar molta seguretat jurídica respecte una qüestió fins ara molt controvertida».
