El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) rectifica el criteri de l’INSS i d'una sentència de primera instància i reconeix l’origen laboral de l’epicondilitis, més coneguda com a 'colze de tenista', que pateix una cambrera d’hotel, malgrat aquesta professió continua sense figurar al quadre de malalties professionals
........................................................................
L’epicondilitis, més coneguda com a «colze de tenista», és una dolença que produeix un intens dolor a la cara externa del colze que, segons el quadre de malalties professionals vigent des de l’any 2006, pot ser causat per "treballs en què es produeixi un recolzament prolongat i repetit de manera directa o indirecta sobre les corredores anatòmiques que provoquen lesions nervioses per compressió. Moviments extrems d'hiperflexió i d'hiperextensió. Treballs que requereixin moviments repetits o mantinguts d'hiperextensió i hiperflexió del canell, d'aprehensió de la mà COM bugaders, talladors de teixits i material plàstic i similars, treballs de muntatge (electrònica, mecànica), indústria tèxtil, escorxadors (carnissers, escorxadors), hostaleria (cambrers, cuiners), soldadors, fusters, polidors, pintors".
Entre les professions esmentades al reial decret 1299/2006 que defineix el quadre de malalties professionals i per a les quals es reconeix la possibilitat de patir epicondilitis com un risc específic no es troben ni les netejadores ni les cambreres de pis dels hotels. I aquesta situació es manté inalterada malgrat la Circular adreçada l’any 2018 pel Ministeri de Treball a les mútues de Treball per tal que procedissin al reconeixement de l’origen laboral d’aquesta i altres patologies com la bursitis o la Síndrome de Túnel Carpià a les treballadores dedicades a aquestes ocupacions.
Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda que ha assessorat a la cambrera d’hotel a qui el TSJC reconeix l’origen laboral de la seva malaltia, lamenta «la inexplicable exclusió que se segueix fent de netejadores i cambreres d’hotel al quadre de malalties professionals, negant la vinculació evident entre la tipologia d’esforços que la seva ocupació requereix i les conseqüències físiques que poden comportar».
Front a aquesta exclusió s’ha pronunciat en diferents ocasions el Tribunal Suprem. La primera, l’any 2014, amb una sentència que reconeixia l’origen laboral d’aquestes malalties a les professionals de la neteja. Amb posterioritat, ho ha tornat a fer, la darrera ocasió al maig d’aquest mateix any, i en idèntic sentit, però fent referència a les cambreres de pis dels hotels, popularment conegudes com «les kellys».
En ambdós casos, el Tribunal Suprem (TS) raonava que no es pot considerar el llistat de malalties professionals, que relaciona certes patologies amb determinades professions, com un inventari exhaustiu i tancat. Ans al contrari, a criteri del TS, cal avaluar en cada cas la naturalesa dels esforços físics i moviments anatòmics de tal forma que es pugui vincular una patologia a una pràctica professional no recollida al quadre oficial sempre i quan es determini la condició anàloga de l’esforç o els moviments.
«La publicació de la sentència del Tribunal Suprem el passat maig va afavorir que, especialment als mitjans de comunicació, es digués, erròniament, que s’havia reconegut a les cambreres d’hotel la bursitis o l’epicondilitis com a malalties professionals -prossegueix l’advocat de Col·lectiu Ronda- però en absolut ha estat així. Ni les mútues professionals ni, sobretot, l’INSS semblen sentir-se vinculades per aquestes resolucions i els raonaments que contenen i continuen denegant a les treballadores el reconeixement per a les seves malalties professionals que els permetria accedir a les prestacions que els corresponen o, si s’escau, a les pertinents indemnitzacions. Una i altra vegada es veuen obligades a recórrer als jutjats per fer front a la denegació de les seves peticions de reconeixement de contingència professional».
Aquest és el cas de la sentència del TSJC que revoca el contingut de la resolució prèvia de l’INSS i de la sentència dictada pel Jutjat Social 19 de Barcelona i que estableix, ara sí, l’origen laboral de l’epicondilitis d’una cambrera d’hotel. Considera l’Alt Tribunal català que «tot i que no és apreciable que en la descrita activitat existeixen moviments d'impacte o sotragades ni supinació o pronació contra resistències, sí és notori que es requereix de moviments de flexoextensió forçada del canell, tant pel que fa a la neteja com fent els llits». En aquest sentit, el TSJC recorda la doctrina vigent del Tribunal Suprem segons la qual el llistat de professions contingut al quadre de malalties professionals «té un caràcter merament enunciatiu, cosa que permet incloure altres [professions]», tal i com el propi TS ha fet amb anterioritat «considerant com a malaltia professional l'epicondilitis d'una gerocultora, tot i que aquesta activitat no està expressament contemplada en el reglament».
Per a Àlex Tisminetzky, la sentència del TSJC aprofundeix en la necessària direcció «d’interpretar la norma en un sentit protector respecte les treballadores afectades» però lamenta que «tant l’INSS com les mútues actuen de forma oposada, avantposant un criteri economicista a la protecció de la salut i la integritat de les persones que pateixen aquests patologies que poden arribar a ser molt incapacitants com a conseqüència de les feines que desenvolupen, l’esforç físic que comporta i l’elevat ritme de treball que se’ls imposa».
«No podem seguir així -emfatitza l’advocat- és absolutament necessari intervenir a través de la legislació per impedir que les mútues i l’INSS segueixin aferrant-se a la literalitat del quadre de malalties professionals per defugir les seves obligacions econòmiques i assistencials, obligant les víctimes a realitzar veritables pelegrinatges administratius i judicials per aconseguir allò que se’ls reconeixeria més fàcilment amb la modificació del quadre de malalties professionals per incloure a aquestes treballadores. S’ha dit que se’ls reconeixien les malalties professionals però no s’ha fet. La forma de fer-ho és modificat el quadre i això, a hores d’ara, no ha succeït, per moltes declaracions que s’hagin fet públiques en aquest sentit».
Vania Arana, portaveu del sindicat Les Kellys que ha assessorat i defensat la treballadora demandant, recorda que la inclusió d’aquestes patologies al quadre de malalties professionals forma part de les reivindicacions del col·lectiu des del moment del seu naixement com a associació. «Aquestes malalties -reflexiona Arana- són la conseqüència directa de les condicions laborals del sector, amb sobrecàrregues de feina i incompliments reiterats dels períodes de descans que acaben castigant els nostres cossos. Que a més a més no se’ns vulgui reconèixer que allò que patim deriva de la nostra pràctica laboral suposa sotmetre’ns a un triple greuge: per la precarietat que patim, pel mal sofert i després per negar-nos la protecció efectiva de la Seguretat Social. Per desgràcia, estem molt lluny de que sigui cert que haguem obtingut reconeixement per a les nostres patologies. A hores d’ara, només ens queda la lluita sindical, la mobilització constant i sentències com aquesta del TSJC que ens donen allò que les mútues i l’INSS ens neguen». Arana recorda que «aquesta és una gran victòria, però molt amarga. Perquè si tinguéssim altres condicions laborals, si es vetllés per tal que les cambrers d’hotel treballessin de forma menys precària i forçant constantment la nostra capacitat física, en comptes de compensar-nos per aquestes lesions i patologies es podria aconseguir que no les patíssim. La nostra companya no ha perdut només capacitat laboral, ha perdut també la capacitat de seguir endavant amb la seva vida tal i com abans ho feia».
