El Suprem estableix que les prestacions de la Seg. Social per maternitat estan exemptes de l'IRPF
El Tribunal Suprem ha establert com a doctrina que les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estaran exemptes de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques» i obre la porta a la possibilitat de reclamar la devolució d'aquests diners deixats de percebre.
..................................................
El Tribunal Suprem ha confirmat plenament la sentència dictada al novembre de 2016 pel Tribunal Superior de Justícia de Madrid que considerava, de forma contrària al criteri exhibit per l'Agència Tributària, que l'import de la prestació per maternitat que abona la Seguretat Social està exempta de tributació en concepte d'IRPF. La resolució del TSJM ordenava a Hisenda que retornés a una treballadora la quantitat ingressada en concepte d'IRPF per la prestació de maternitat a càrrec de la Seguretat Social percebuda durant l'any 2013.
L'Advocat de l'Estat va interposar recurs contra aquesta sentència del TSJM davant el Tribunal Suprem en considerar que la funció de la prestació de maternitat abonada per la Seguretat Social és substituir la retribució i, per tant, tal i com succeeix amb els rendiments del treball -amb els quals feia una analogia- estava subjecte a tributació de l'IRPF.
Contra aquesta interpretació que l'Advocat de l'Estat compartia amb l'Agència Tributària, el Tribunal Suprem considera que la prestació per maternitat forma part de les «prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfenesa» que l'article 7 de la Llei d'IRPF considera exemptes de ser gravades amb aquest tribut. En aquest sentit, l'Alt Tribunal recorda que ja en l'exposició de motius de la darrera reforma de la Llei de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, de 2004, s'indica amb claredat «s'estableix l'exempció [de tributar per l'IRPF] de les prestacions públiques percebudes per naixement, part múltiple, adopció, maternitat i fill a càrrec, entre les quals s'inclouen les prestacions econòmiques per naixement de fill i part múltiple».
Retornarà Hisenda els diners?
A hores d'ara, resulta molt difícil predir el que farà l'Administració. Dependrà de si prioritza les seves arques i intenta guanyar temps o prioritza el dret dels contribuents a recuperar la tributació d'aquestes prestacions. El que si que podem dir és que a excepció de les contribuents que hagin percebut aquesta prestació durant el 2018 la resta haurà d'iniciar un tràmit per reclamar la devolució de la tributació d'aquests rendiments.
Si l'Administració estima la reclamació la devolució serà senzilla però si no ho fa caldrà iniciar el tramit de reclamació davant el Tribunal Economic-Administratiu Regional de Catalunya (TEARC) i si aquest manté el criteri actual de desestimar les peticions caldrà anar a la via judicial contenciosa.
Fons del Gestha (sindicat de tècnics d'Hisenda) han manifestat que els hi agradaría que s'instrumentés un mecanisme on-line per fer la reclamació ràpida i senzilla però no sabem encara quina serà la decisió de caire polític que es prendrà davant la possibilitat d'allau de reclamacions.
Les paternitats també?
Tot i que expressament aquesta sentència no ho resol el cert és que considera exempta la maternitat per complir els requisits de l'article 7 h) de la Llei de l'IRPF que estableix que estan exemptes les prestacions públiques «pel naixement, part o adopció» de fills o filles, per tant entenem que això es pot extrapolar perfectament a la prestació percebuda per paternitat.
Quins anys es poden reclamar?
El termini màxim per reclamar ingressos indeguts a l'Agència Tributària és de 4 anys des del moment que s'ha declarat aquestes percepcions (en la declaració de renda que es presenta al juny posterior a l'any en que s'han cobrat). Per tant, a data d'avui i fins el proper mes de juny de 2019 es pot reclamar la devolució de l'IRPF de les prestacions per maternitat o paternitat percebudes durant els anys 2014, 2015, 2016 i 2017.
En el cas que la prestació de maternitat o paternitat s'hagi cobrat en dos anys (per exemple, si vam començar a cobrar al novembre d'un any i vam acabar al febrer del següent) cal iniciar una reclamació per cada exercici que es podran acumular.
I si estic cobrant o he cobrat la prestació aquest 2018?
Si encara l'estàs cobrant caldrà veure si la Seguretat Social deixa de fer retencions, doncs al ser ara ja un ingrés exempt no procedeix que s'efectuïn les mateixes. En cas que continuïn practicant retencions recomanem presentar un escrit demanant que deixin de fer-les.
FORMULARI DE REGULARITZACIÓ DE RETENCIONS
En qualsevol cas, si durant el 2018 t'han practicat alguna retenció en concepte d'IRPF sobre la prestació de maternitat o paternitat quan facis la teva declaració de renda el proper mes de juny no has de posar aquests rendiments com ingressos però si les retencions si te les han practicat per poder obtenir la seva devolució (o per que redueixin la quantitat a pagar de la renda si és el cas).
Si Hisenda accepta de bon grat aquesta exempció no et posarà més problemes i procedirà a donar per bona la declaració amb aquests ingressos exempts. En cas que no ho accepti de bon grat et pot girar una complementària dient que haurien de tributar a la que s'haurà de respondre que s'ha aplicat el criteri fixat per el Tribunal Suprem.
I si no vaig fer la declaració quan vaig cobrar la maternitat/paternitat?
Si no vas tenir la obligació de fer-la i no la vas presentar ara pots mirar si posant aquests ingressos com exempts procedeix que et retornin alguna quantitat. Si aquest és el cas, caldrà presentar la renda d'aquell exercici però Hisenda et podria posar una sanció per fer-la fora de termini i, per tant, cal comprovar si la quantia a retornar és superior a dita possible sanció.
I si ja vaig presentar la reclamació al seu dia?
Si vas fer la reclamació i davant la negativa d'Hisenda no vas presentar cap recurs, és possible que tinguis dificultats per poder reprendre el procés, doncs no es pot reclamar en dues ocasions pel mateix concepte i hauràs esgotat el termini de què disposaves per oposar-te a la decisió de l'Agència Tributària. Si aquest ha estat el teu cas, caldrà esperar per veure si finalment l'Administració articula un tràmit exprés per gestionar aquests casos. En aquest cas, és possible que es consideri un nou procés de reclamació diferent a l'anterior.
Si en canvi, vas presentar recurs contra la resposta negativa d'Hisenda, estàs pendent de rebre la resolució del TEARC o l'has rebut en els darrers dos mesos (atenció, l'agost no compta en aquest cas) podràs presentar recurs contenciós administratiu amb la tranquil·litat que els tribunals estan obligats a seguir el criteri del Suprem i, per tant, obtindrem una resposta positiva a la nostra petició.
Com podem reclamar?
A l'espera de si s'instrumenta algun mecanisme exprés, la via habitual per reclamar els ingressos indeguts és la següent:
- Pas 1: reclamació davant l'Administració d'Hisenda
El primer pas d'aquest procediment de reclamació és de caràcter administratiu. Hem d'adreçar un escrit a l'Agència Tributària demanant la rectificació de l'autoliquidació i la devolució d'ingressos indeguts de l'exercici o exercicis en que s'ha cobrat la maternitat/paternitat.
Col·lectiu Ronda ha creat un model que podeu descarregar de forma gratuïta per tal que vosaltres mateixos inicieu el tràmit de reclamació administrativa. També hem posat a la vostra disposició un model que contempla la possibilitat de fer una reclamació acumulada en cas que el cobrament de la prestació s'hagi fet en el decurs de dos anys diferents.
RECTIFICACIÓ AUTOLIQUIDACIÓ -RECLAMACIÓ INGRESSOS INDEGUTS (exercicis acumulats)
RECTIFICACIÓ AUTOLIQUIDACIÓ -RECLAMACIÓ INGRESSOS INDEGUTS (maternitat)
RECTIFICACIÓ AUTOLIQUIDACIÓ -RECLAMACIÓ INGRESSOS INDEGUTS (paternitat)
On es pot presentar?
- Presencialment a qualsevol Administració d'Hisenda per registre.
- Telemàticament si es disposa de certificat o DNI digital a través d'aquesta pàgina web:
https://www.agenciatributaria.gob.es/AEAT.sede/tramitacion/GZ28.shtml (primer apartat).
- Per correu administratiu a Correus presencialment o via online enviant-ho a l'adreça de la vostra administració d'Hisenda.
Després de presentar els formularis, en el termini d'unes setmanes o mesos, rebreu una proposta de resolució que ens indicarà si l'administració accepta la vostra petició (i pagui i s'acabi el tràmit) o la denegui i formuli una primera proposta denegatòria oferint la possibilitat de presentar al·legacions (No és necessari que ho feu). Amb posterioritat a la proposta de resolució, rebreu la resolució pròpiament dita. És important que estigueu atents a la recepció d'aquesta resolució doncs, en cas de denegar la petició disposareu d'un mes per presentar reclamació davant el Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Catalunya (TEARC)
Pas 2: Recurs al Tribunal Econòmic-Administratiu Regional de Catalunya (TEARC)
La via de reclamació administrativa que cal esgotar de forma prèvia a interposar una demanda judicial inclou la presentació d'un recurs davant el TEARC si la resolució de l'Agència Tributària ha estat desestimatòria respecte la nostra petició de devolució.
El recurs s'ha de presentar en el termini d'un mes des de la recepció de la resolució de l'Administració (atenció, parlem de la resolució i no de la proposta de resolució que rebreu inicialment).
Fins a la data el TEARC ha vingut desestimant també aquestes pretensions però faltarà veure si arrel de la Sentència del Suprem canvia la seva postura. Si accepta la petició al cap d'uns mesos hisenda enviarà una carta acordant el pagament si es desestima de nou no hi haurà més remei que acudir a un advocat per informar-se i interposar una reclamació judicial per la via contenciosa administrativa.
Pas 3: Recurs judicial en via contenciosa administrativa
Si el TEARC desestima el nostre recurs disposarem de dos mesos a partir de la data de resolució per interposar una demanda judicial en via contenciosa administrativa davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Per tal de fer-ho, és imprescindible comptar amb l'assessorament d'un advocat/da i procurador/a.
En aquests moments, la interposició del recurs no està lligat a l'obligació d'abonar taxes judicials.
El cost de tramitar el vostre recurs davant el TSJC a través de l'equip d'especialistes de Col·lectiu Ronda és de 400€ + IVA. Aquest preu inclou la despesa de procurador/a i es cobrarà en el moment d'interposar la reclamació.
En aquest cas el TSJ si que està directament vinculat per la doctrina del Tribunal Suprem pel que és molt probable que la seva resolució sigui positiva i inclús pot comportar condemna en costes a la administració per que es puguin reemborsar les despeses d'advocat precises per interposar el recurs.
