Nova condemna contra "Valores Santander"

L’Audiència Provincial de Barcelona obliga Banco Santander a retornar 570.000€

7 de juny de 2019 Valores Santander, Banco Santander, Dret bancari, recuperar els diners, Audiència Provincial, obligacions convertibles

L'Audiència Provincial de Barcelona ha ratificat la sentència aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda i alerta sobre el caràcter complex i arriscat d’aquesta emissió d’obligacions necessàriament convertibles en accions

destacat VAS 57000

..............................................................................................

RESUM

La secció 19 de l’Audiència Provincial de Barcelona confirma la resolució prèvia del Jutjat de Primera instància 35 de Barcelona, aconseguida per Col·lectiu Ronda, que condemnava Banco Santander a reintegrar els 570.000 euros procedents d’una herència invertits per una clienta en «Valores Santander».La resolució alerta sobre el caràcter complex i arriscat d’aquesta emissió d’obligacions necessàriament convertibles en accions i considera que el fet que «en un primer moment l’aportació de diners tingui similitud amb un dipòsit remunerat a tipus fix» pot contribuir a reduir la percepció del risc de pèrdues «derivat de la conversió obligatòria»

..............................................................................................

Durant l’any 2017, Banco Santander va comercialitzar de forma intensiva a través de la seva xarxa d’oficines una emissió d’obligacions necessàriament convertibles en accions destinades a captar capital d’entre els seus clients per un valor de 7000 milions d’euros. L’emissió estava destinada a finançar l’adquisició del banc holandès ABN Amro per part del Santander, en una operació conjunta amb el Royal Bank of Scotland i l’entitat belga-holandesa Fortis.

Al setembre d’aquell any, la clienta -actualment finada- va ser beneficiària d’una important herència econòmica i, seguint el consell dels empleats de la seva oficina habitual, va destinar els diners rebuts a l’adquisició de «Valores Santander». Un producte «complex i arriscat» que pot generar una falsa aparença de seguretat pel fet, segons aprecia la sentència de l’Audiència provincial, que «en un primer moment l’aportació de diners tingui similitud amb un dipòsit remunerat a tipus fix», precisament el tipus d’instrument d’estalvi que la clienta havia subscrit en el passat.

Aposta arriscada

Les obligacions necessàriament convertibles són considerades pel nostre ordenament jurídic i la normativa bancària com un producte extremadament complex i d'elevat risc, subjecte a especials requeriments de diligència, claredat i transparència de la informació per part de les entitats bancàries a l'hora de comercialitzar-lo. Uns requisits especialment accentuats quan es tracta de clients de perfil minorista i sense dilatada experiència inversora o especial formació en matèria financera, malgrat puguin ser persones amb un elevat patrimoni o tenir experiència empresarial.

En una primera fase, les convertibles ofereixen una rendibilitat fixa, contribuint a alimentar l'equívoc que es tracta d'un clàssic dipòsit bancari amb rendibilitat garantida i sense risc de pèrdues sobre el capital invertit. No obstant això, les obligacions convertibles -i d'aquí el seu nom- estableixen la conversió obligatòria dels diners invertits en accions amb un preu fixat en el mateix moment de l'emissió. En el cas de Valores Santander, la data del bescanvi obligatori es va fixar per l'octubre de 2012, cinc anys després de l'emissió de les obligacions. En un primer moment, el preu de conversió es va fixar en 16.04 euros per acció però en el moment de fer-se efectiva la definitiva conversió, i per efecte de diferents ampliacions de capital durant aquest lapse de temps i maniobres per evitar la dilució d’inversions prèvies, el bescanvi es va fer al preu definitiu de 12,96 euros. D'aquesta manera, molts dels clients que havien adquirit Valores Santander van comprovar en aquell moment que allò que pensaven era un senzill dipòsit es transformava en accions de l'entitat amb un preu per acció de gairebé 13 euros, mentre que el valor en el mercat de les accions ni tan sols arribava als 6 euros. És a dir, fins i tot descomptant la rendibilitat del producte en la seva fase inicial, els adquirents de Valores Santander com la clienta afectada van patir unes pèrdues superiors al 40% del valor de la seva inversió.

Manca d’informació per ponderar el risc

Tal i com ja va fer anteriorment el Jutjat de Primera Instància número 35, l’Audiència Provincial de Barcelona considera que la informació facilitada a la clienta a l’hora d’oferir aquest producte resultava manifestament insuficient per entendre la complexitat del seu funcionament i, especialment, la possibilitat de patir pèrdues en el valor de la inversió inicial. Fins i tot, assenyala que la informació proporcionada regularment per Banco Santander durant els cinc anys de vigència del producte sobre l’evolució del seu valor tampoc no permetia obtenir una percepció clara de la disminució d’aquest valor atès que «les referències a la rendibilitat a través del dividend de les accions semblava sufocar el risc derivat de la conversió obligada».

En aquest sentit, la sentència de l’Audiència Provincial considera que l’error excusable de la clienta no té a veure amb les seves «expectatives frustrades» respecte el valor de la inversió ni l’evolució del preu de les accions rebudes sinó que «consisteix en el desconeixement de la dinàmica del producte ofert». Un desconeixement que la informació subministrada per l’entitat o la continguda en el fulletó comercial no pot pal·liar completament, especialment si recordem, com la sentència fa, que «qualsevol capacitació professional, relacionada amb el Dret i l’Empresa, així com l’activitat financera ordinària d’una companyia, no permet pressuposar la capacitat de prendre decisions pròpies d’inversió i valoració correcta dels riscos [...] Així la formació necessària per conèixer la naturalesa, característiques i riscos d’un producte no és la del simple empresari sinó la del professional del mercat de valors o el client experimentat en aquest tipus de producte».

Sobre la base de la deficient informació proporcionada per l’entitat a la clienta, insuficient per entendre el risc de veure minvada la inversió inicial, la sentència ratifica la nul·litat de la compra efectuada en el seu moment obligant Banco Santander a restituir la quantitat invertida restant-li els rendiments en forma d’interessos o cupons que el producte hagués generat.

L’Audiència Provincial de Barcelona obliga Banco Santander a retornar 570.000€

7 de juny de 2019
destacat VAS 57000

..............................................................................................

RESUM

La secció 19 de l’Audiència Provincial de Barcelona confirma la resolució prèvia del Jutjat de Primera instància 35 de Barcelona, aconseguida per Col·lectiu Ronda, que condemnava Banco Santander a reintegrar els 570.000 euros procedents d’una herència invertits per una clienta en «Valores Santander».La resolució alerta sobre el caràcter complex i arriscat d’aquesta emissió d’obligacions necessàriament convertibles en accions i considera que el fet que «en un primer moment l’aportació de diners tingui similitud amb un dipòsit remunerat a tipus fix» pot contribuir a reduir la percepció del risc de pèrdues «derivat de la conversió obligatòria»

..............................................................................................

Durant l’any 2017, Banco Santander va comercialitzar de forma intensiva a través de la seva xarxa d’oficines una emissió d’obligacions necessàriament convertibles en accions destinades a captar capital d’entre els seus clients per un valor de 7000 milions d’euros. L’emissió estava destinada a finançar l’adquisició del banc holandès ABN Amro per part del Santander, en una operació conjunta amb el Royal Bank of Scotland i l’entitat belga-holandesa Fortis.

Al setembre d’aquell any, la clienta -actualment finada- va ser beneficiària d’una important herència econòmica i, seguint el consell dels empleats de la seva oficina habitual, va destinar els diners rebuts a l’adquisició de «Valores Santander». Un producte «complex i arriscat» que pot generar una falsa aparença de seguretat pel fet, segons aprecia la sentència de l’Audiència provincial, que «en un primer moment l’aportació de diners tingui similitud amb un dipòsit remunerat a tipus fix», precisament el tipus d’instrument d’estalvi que la clienta havia subscrit en el passat.

Aposta arriscada

Les obligacions necessàriament convertibles són considerades pel nostre ordenament jurídic i la normativa bancària com un producte extremadament complex i d'elevat risc, subjecte a especials requeriments de diligència, claredat i transparència de la informació per part de les entitats bancàries a l'hora de comercialitzar-lo. Uns requisits especialment accentuats quan es tracta de clients de perfil minorista i sense dilatada experiència inversora o especial formació en matèria financera, malgrat puguin ser persones amb un elevat patrimoni o tenir experiència empresarial.

En una primera fase, les convertibles ofereixen una rendibilitat fixa, contribuint a alimentar l'equívoc que es tracta d'un clàssic dipòsit bancari amb rendibilitat garantida i sense risc de pèrdues sobre el capital invertit. No obstant això, les obligacions convertibles -i d'aquí el seu nom- estableixen la conversió obligatòria dels diners invertits en accions amb un preu fixat en el mateix moment de l'emissió. En el cas de Valores Santander, la data del bescanvi obligatori es va fixar per l'octubre de 2012, cinc anys després de l'emissió de les obligacions. En un primer moment, el preu de conversió es va fixar en 16.04 euros per acció però en el moment de fer-se efectiva la definitiva conversió, i per efecte de diferents ampliacions de capital durant aquest lapse de temps i maniobres per evitar la dilució d’inversions prèvies, el bescanvi es va fer al preu definitiu de 12,96 euros. D'aquesta manera, molts dels clients que havien adquirit Valores Santander van comprovar en aquell moment que allò que pensaven era un senzill dipòsit es transformava en accions de l'entitat amb un preu per acció de gairebé 13 euros, mentre que el valor en el mercat de les accions ni tan sols arribava als 6 euros. És a dir, fins i tot descomptant la rendibilitat del producte en la seva fase inicial, els adquirents de Valores Santander com la clienta afectada van patir unes pèrdues superiors al 40% del valor de la seva inversió.

Manca d’informació per ponderar el risc

Tal i com ja va fer anteriorment el Jutjat de Primera Instància número 35, l’Audiència Provincial de Barcelona considera que la informació facilitada a la clienta a l’hora d’oferir aquest producte resultava manifestament insuficient per entendre la complexitat del seu funcionament i, especialment, la possibilitat de patir pèrdues en el valor de la inversió inicial. Fins i tot, assenyala que la informació proporcionada regularment per Banco Santander durant els cinc anys de vigència del producte sobre l’evolució del seu valor tampoc no permetia obtenir una percepció clara de la disminució d’aquest valor atès que «les referències a la rendibilitat a través del dividend de les accions semblava sufocar el risc derivat de la conversió obligada».

En aquest sentit, la sentència de l’Audiència Provincial considera que l’error excusable de la clienta no té a veure amb les seves «expectatives frustrades» respecte el valor de la inversió ni l’evolució del preu de les accions rebudes sinó que «consisteix en el desconeixement de la dinàmica del producte ofert». Un desconeixement que la informació subministrada per l’entitat o la continguda en el fulletó comercial no pot pal·liar completament, especialment si recordem, com la sentència fa, que «qualsevol capacitació professional, relacionada amb el Dret i l’Empresa, així com l’activitat financera ordinària d’una companyia, no permet pressuposar la capacitat de prendre decisions pròpies d’inversió i valoració correcta dels riscos [...] Així la formació necessària per conèixer la naturalesa, característiques i riscos d’un producte no és la del simple empresari sinó la del professional del mercat de valors o el client experimentat en aquest tipus de producte».

Sobre la base de la deficient informació proporcionada per l’entitat a la clienta, insuficient per entendre el risc de veure minvada la inversió inicial, la sentència ratifica la nul·litat de la compra efectuada en el seu moment obligant Banco Santander a restituir la quantitat invertida restant-li els rendiments en forma d’interessos o cupons que el producte hagués generat.