L’Audiència Provincial de Madrid ha establert la nul·litat dels contractes de tres assegurances de la modalitat Unit Linked comercialitzats per l’empresa OVB Allfinanz Espanya com a conseqüència de la manca d’informació sobre els riscos i la complexitat dels productes facilitada a la clienta afectada.
...................................................................
L’empresa OVB Allfinanz Espanya haurà de restituir el capital invertit, més els corresponents interessos, a una clienta que va subscriure per intermediació d’aquesta companyia tres pòlisses assegurances en la modalitat Unit Linked comercialitzats sota la denominació de "Pla individual d'estalvi sistemàtic (PIAS)». La sentència de l’Audiència Provincial de Madrid, que revoca una sentència prèvia que desestimava la demanda de la clienta, considera que l’empresa intermediadora, OVB Allfinanz Espanya, va incomplir amb el seu deure d’informació i diligència en no realitzar els tests d'idoneïtat i conveniència necessaris, ni proporcionar una informació clara i comprensible sobre els productes, presentant-los com a plans d'estalvi segurs ometent els riscos de pèrdua de capital i la naturalesa complexa de les assegurances contractades. Per tant, l’Audiència Provincial rebutja que OVB en la seva condició de mediadora no tingui responsabilitat sobre el contingut del contracte dels productes oferts ni el deure de garantir que la seva clienta entengui de forma clara i precisa les característiques i, especialment, els riscos associats a les pòlisses d’assegurances contractades.
PIAS i Unit Linked: què són?
Malgrat en el cas analitzat per l’Audiència Provincial de Madrid existia una evident confusió entre ambdós termes, la realitat és que un i altre no són el mateix. A la clienta demandant se li va oferir un PIAS, és a dir, un Pla Individual d'Estalvi Sistemàtic, que no és altra cosa que un producte d'estalvi a llarg termini. En aquest cas concret, però, el PIAS ofert per OVB s’articulava a través d’una assegurança de vida en la modalitat Unit Linked, un producte financer complex i de risc on, sota la forma d'una pòlissa d'assegurança de vida, es crea una cartera d'inversió en diferents productes financers. Per tant, un Unit Linked, malgrat la denominació, està més a prop de configurar-se com un fons d’inversió, on la rendibilitat del producte depèn de l’evolució de la inversió subjacent i està subjecte a un risc real de pèrdues, que no pas el concepte clàssic d’assegurança de vida.
Precisament, aquesta confusió entre els termes i la manca de claredat a l’hora d’advertir sobre la possibilitat d’experimentar pèrdues en el valor de la inversió realitzada en allò que, suposadament, era una formula d’estalvi són les principals raons esgrimides per l’Audiència Provincial per instar la nul·litat dels contractes subscrits per la clienta.
Òscar Serrano, advocat de Col·lectiu Ronda expert en Dret Bancari, emfatitza «el deure d’informació i transparència que s’imposa a les empreses financeres, tant a les emissores de productes com a les que realitzen tasques d’intermediació i comercialització. Qui ofereix un producte de naturalesa complexa i amb riscos de pèrdues associats és responsable de que les persones que el contracten siguin conscient dels beneficis que pot reportar-li però, especialment, dels riscos que està assumint. Només amb aquesta informació i amb una possibilitat real de ponderar els riscos que ens poden afectar es pot considerar que el nostre consentiment està lícitament atorgat i és vàlid. En sentit contrari, no tenim cap obligació de suportar uns perjudicis sobre els quals no vam ser degudament advertits i podem instar, com ha fet aquesta clienta, la nul·litat dels productes que ens han causat unes pèrdues que no podíem preveure».
