El jutjat social 9 de Barcelona ha dictat la primera sentència a l’Estat espanyol que atribueix la mort d’un extreballador de NISSAN a l’exposició a l’amiant en el lloc de treball. La resolució considera d’origen laboral el mesotelioma que va causar la defunció de l’empleat a instàncies de la vídua, a qui l’INSS inicialment va reconèixer la prestació de viduïtat com a derivada de malaltia comuna.
............................................................................................
Per primera vegada a l’Estat espanyol, una sentència judicial assenyala l’amiant com a causant de la mort d’un treballador de la multinacional nipona NISSAN. La resolució del Jutjat Social 9 de Barcelona atorga la consideració de malaltia d’origen laboral al mesotelioma -càncer de pleura - que va acabar el 2014 amb la vida de l’antic operari del fabricant japonès de vehicles de motor. El mesotelioma és una patologia mortal, sense esperança de cura, que té com a únic origen conegut la inhalació de fibres d’asbest i que, segons el Quadre de Malalties Professionals en el sistema de la Seguretat Social, està vinculat, entre d’altres activitats, a la fabricació de guarnicions per a frens i embragatges i tasques de reparació de vehicles automòbil.
La sentència del jutjat barceloní considera acreditat que a la fàbrica de Nissan de Montcada i Reixac, on treballava l’operari finat, hi havia amiant fins almenys l’any 1994, principalment procedent de les pastilles i els discos de fre que l’empresa feia servir en la fabricació dels seus vehicles i que adquiria a la multinacional Bendix. Precisament, a l’abril de 2018, una primera sentència aconseguida també per Col·lectiu Ronda va responsabilitzar l’amiant contingut en aquests components del càncer de pulmó que va causar la mort d’un extreballador de la planta de Bendix a Parets del Vallès.
Les pastilles de fre no eren, però, l’únic element que contenien el mortífer amiant. A la sentència consta que «a més a més dels frens i els discos (que es compraven però es muntaven a Nissan) també hi havia amiant a les premses d’estampació que s’encarregava de revisar el departament on treballava l’operari».
En aquest sentit, la sentència recorda que un informe d’Inspecció de Treball confeccionat l’any 1991 considerava que, com a conseqüència de la presència a les instal·lacions de Montcada d’aquests components potencialment perillosos per a la salut, Nissan havia de registrar-se al Registre d’Empreses amb Risc d’Amiant (RERA) però el fabricant japonès mai no va arribar a fer-ho.
Un sector d’elevat risc
Mireia García, advocada de Col·lectiu Ronda responsable d’aquesta primera resolució que acredita el risc derivat de l’exposició a l’amiant que han patit els treballadors de Nissan, destaca la importància de la sentència pel fet de «testimoniar que a les fàbriques de Nissan, tant a la de Montcada com a la Zona Franca es va manipular amiant, posant en perill la integritat física de les persones que hi treballaven sense que fins ara existís cap altra sentència a tot l’Estat que així ho establís». L’advocada recorda «la intolerable taxa d’infradiagnosi i reconeixement que encara es dóna a Espanya en relació a les malalties d’origen laboral com poden ser-ho el càncer de pulmó, l’asbestosi o el mesotelioma vinculades a l’exposició a l’amiant en els centres de treball». En aquest sentit, per exemple, cal recordar les conclusions dels informes redactats per Alfredo Menéndez, Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de Granada, i Montserrat Gracia, especialista en Medicina del Treball, que assenyalen que la xifra anual de defuncions causades per les diverses formes de càncer relacionades amb l’exposició a l’asbest al lloc de treball supera les 700, de les quals menys del 5% són reconegudes per l’INSS com a malalties d’origen laboral. «La industria de l‘automoció té un pes específic molt important en el teixit industrial de l’Estat espanyol, donant ocupació en el decurs dels anys a milers i milers de treballadors que han passat per les fàbriques de les grans empreses del sector establertes a territori espanyol -continua l’advocada- a hores d’ara, queda fora de tot possible dubte que la fabricació de vehicles de motor ha estat una de les activitats per a les qual s’ha emprat amb regularitat l’amiant, especialment en relació amb les pastilles de fre, però també amb altres moltes utilitats i, gairebé sempre, en absència de mesures de seguretat i prevenció adequades. Aquesta sentència, però, obre una porta a revisar quina és la situació que s’han viscut a la Nissan i quines són les responsabilitats que poden derivar de la presència d’amiant en els processos productius desenvolupats a Montcada».
