En l’escrit d’al·legacions, redactat amb l’assessorament de Col·lectiu Ronda, es considera que la proposta d’incorporació de terrenys privats al domini públic marítim-terrestre en els termes en què han estat plantejats esdevé una veritable «confiscació» que pretén amagar la inacció durant dècades de l’administració a l’hora de complir amb el deure de protegir el Delta de l’Ebre
.............................................................
La propietat de la finca «Los Vascos», que inclou l’icònic restaurant del mateix nom juntament amb diferents parcel·les agrícoles destinades a la producció d’arròs, així com dues empreses més AGROGER i NICOVAN han estat els primers a presentar al·legacions contra el projecte de nou atermenament de terrenys confrontants amb la mar que pretén imposar el Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico al terme municipal de Deltebre. Igualment, l’Ajuntament de Deltebre i la Comunitat de Regants del marge esquerra han anunciat que presentarien al·legacions. En el seu escrit, la propietat argumenta la il·legalitat del projecte pel fet de no realitzar una aplicació ponderada i degudament justificada de les disposicions contingudes a la normativa de costes, ampliant excessivament i sense degut fonament la superfície de terra endins que es vol incorporar al domini públic marítim-terrestre ignorant els usos agrícoles que es desenvolupen a les parcel·les afectades. A banda, les al·legacions denuncien la incoherència flagrant de pretendre justificar l’atermenament sobre la necessitat de combatre la degradació d’un territori tan fràgil com valuós mentre queda acreditat l’incompliment reiterat i sostingut del deure de protecció i regeneració que ostenta l’Administració pública respecte la zona del Delta. Un incompliment que el passat mes de juny va ser denunciat per primera vegada davant els tribunals juntament amb un grup de 6 demandants, entre persones físiques i societats mercantils assessorades per Col·lectiu Ronda. En aquella ocasió, els demandants van denunciar l’Estat per la seva inacció en el compliment del deure legal de preservar la integritat del territori i impulsar les accions necessàries per evitar la pauperització ambiental d’aquest espai de gran valor ecològic, mediambiental i econòmic front als perills de la salinització i l’erosió del terreny.
Un territori segrestat
Mariona Torra, advocada del Col·lectiu Ronda que encapçala l’equip legal responsable de l’esmentada demanda i de les presents al·legacions, considera que el nou projecte d’atermenament esdevé «una veritable fugida endavant per part de l’Administració i la renúncia tàcita a impulsar no tan sols les mesures tècnicament assenyalades com a necessàries per aturar la pèrdua de terrenys i la salinització sinó, més greu encara, també les mesures per procedir a la restitució i rehabilitació integral del territori que permetin corregir els danys soferts pel Delta com a conseqüència de la inacció de l’Administració des de la construcció i posada en funcionament de les preses de Mequinensa, Ribarroja i Flix entre els anys 1964 i 1969».
En aquest sentit, l’advocada lamenta que el Ministerio de Transición Ecológica y el Reto Demográfico pretengui impulsar «un projecte que es configura en termes d’autèntica confiscació» mentre encara té pendents d’aprovació i aplicació «el llarg seguit de mesures, plans i projectes d’intervenció ambiental abandonats almenys des de 1972 que haurien pogut evitar una situació que ara es vol resoldre a costa de les propietats de les persones que durant dècades han patit un evident greuge ambiental, moral i econòmic malgrat haver estat els únics dedicant esforços a preservar el paisatge humà i ecològic d’un terreny singular i d’enorme vàlua».
A l’espera de l’Estratègia Delta
Mariona Torra també aprecia incoherència en la forma de procedir de l’Administració quan ara fa tan sols uns dies es donava a conèixer el futur traçat de la guarda de protecció del Fangar, integrat en l’anomenada Estratègia Delta, encara pendent d’aprovació definitiva. «Les mesures previstes, incloent-hi la mobilització de sediments retinguts als embassaments, poden tenir, si s’apliquen degudament i amb els recursos necessaris, la capacitat d’enfortir el front litoral del Delta i combatre molts dels perjudicis que l’amenacen. Un efecte protector que també s’estendria a les finques afectades pel projecte d’atermenament com, de fet, és obligació de l’Administració fer atès que no estem parlant de finques il·legitimament ocupades ni constituïdes en vulneració de la Llei de Costes o de qualsevol altre normativa. Tot i així, es procedeix primer a l’atermenament en comptes de, com seria lògic, comprovar primer si aquesta mesura que implica acabar amb els usos tradicionals grans extensions de terrenys és necessària un cop aplicat el pla de protecció i intervenció del Delta».
El greuge amb l’Albufera
L’escrit d’al·legacions assenyala la situació de greuge que s’imposa als propietaris afectats del Delta respecte les mesures implantades per protegir un altre espai de gran valor ecològic i econòmic com és la Llacuna de l’Albufera de València. «L’abordatge de la situació és diametralment diferent, malgrat les similituds entre els problemes a resoldre són evidents», afirma l’advocada. En el cas de l’Albufera, l’atermenament s’ha fet seguint clarament la línia costanera i és en aquest espai on es desenvolupen les actuacions per implementar el que els experts anomenen una «estratègia holandesa» de protecció del litoral per evitar l’avenç del mar. «En canvi -continua Mariona Torra- l’atermenament al Delta s’endinsa molt terra endins, tal i com succeeix a la zona de la Llacuna del Canal Vell, atemptant de forma irreversible contra els interessos d’un sector agrícola vital pel manteniment econòmic, social i mediambiental d’un territori que ja ha estat prou maltractat. A València es pretén protegir el sector amb les mesures mediambientals impulsades mentre que al Delta s’imposen les mesures per sobre de l’activitat agrícola. I això malgrat són molts els informes que indiquen que a les Terres de l’Ebre es podria adoptar amb resultats òptims una estratègia similar a la que s’aplica a la zona de l’Albufera per preservar la integritat de l’espai».
El Delta són les persones
«La nostra por és que es vulgui lliurar el front litoral del Delta a l’avenç sense remei del mar en comptes de destinar els recursos tècnics i econòmics necessaris per aturar aquest avenç el més aviat possible i evitar que es continuï perdent un terreny de valor incalculable en termes paisatgístics, mediambientals i econòmics. El nou atermenament sembla una renúncia a aquest esforç de protecció de l’espai. I el territori és el paisatge i la biodiversitat que acull, però també ho és l’activitat humana que, en el cas del Delta, l’ha esculpit i modelat de forma sostenible de bell antuvi. En el cas dels habitants del Delta de l’Ebre, de les persones que a diari trepitgen el seu fang i que amb molt d’esforç li arrenquen els fruits, la situació és d’una enorme perversitat. Durant dècades veuen com la seva terra va desapareixent i s’ignoren les constants crides del territori per posar fi a aquesta degradació. Després, quan ja ni hi ha forma d’amagar la catàstrofe mediambiental afavorida per la inacció administrativa, se’ls diu que han de renunciar a les terres que treballen i que els han vist créixer per tal de salvar-les, quan han estat ells i elles, la gent del Delta, els únics a fer-ho. És una forma de procedir arbitrària que atempta contra el deure de protecció que ostenta l’Administració segons la Constitució, la legislació espanyola i la comunitària, conclou l’advocada Mariona Torra del Col·lectiu Ronda.
