Després de Deliveroo, ara Take Eat Easy: els repartidors són falsos autònoms
El Jutjat Social número 11 de Barcelona ha dictat la segona sentència en poc més d'una setmana que estableix que la relació dels repartidors amb les empreses de repartiment de menjar a domicili integrades en la denominada «economia col·laborativa» és de caràcter laboral i no pas mercantil.
El Jutjat Social número 11 de Barcelona ha resolt la demanda col·lectiva de 20 antics repartidors de Take Eat Easy, multinacional d'origen belga que va cessar la seva activitat a Espanya al juliol de 2016, en considerar que treballaven sota la condició de falsos autònoms. La sentència estableix que la relació entre els repartidors i l'empresa «és de naturalesa laboral» malgrat «s'hagin celebrat contractes mercantils o alguns dels treballadors hagin estat donats d'alta en el RETA, atès que escau estar a la realitat dels fets més que a la seva forma».
L'empresa belga Take Eat Easy va iniciar les seves operacions l'any 2013 i en un lapse de temps molt breu va aconseguir xifres de creixement significatives i obrir-se camí a altres mercats com són França, Regneu Unit i Espanya. En el decurs de l'any 2015, la companyia va passar de tenir 450 establiments associats a tenir-ne 3200 i de 30.000 clients a més de 350.000. Aquest fulgurant creixement va topar, en el cas d'Espanya, amb dificultats insalvables per aconseguir finançament i de forma inesperada, al juliol de 2016, l'empresa anunciava el cessament definitiu de la seva activitat i l'acomiadament de tots els seus treballadors en el marc d'un concurs de creditors.
Entre les persones afectades per l'extinció de Take Eat Easy estava la flota de repartidors que s'encarregava de transportar el menjar encarregat pels clients de la plataforma a València, Madrid i Barcelona, les tres ciutats de l'Estat espanyol on l'empresa operava. Un conjunt de professionals que van ser acomiadats sense percebre cap indemnització i amb la nòmina corresponent als mes de juliol de 2016 pendent de pagament, atès que l'empresa argumentava que no eren empleats de la companyia sinó treballadors autònoms per compte propi.
Demanda col·lectiva
Una vintena d'aquests repartidors afectats són responsables d'haver interposat la demanda que ara el Jutjat Social 11 de Barcelona estima íntegrament reconeixent la seva condició de falsos autònoms i el caràcter laboral -no pas mercantil- de la relació mantinguda amb l'empresa. Segons considera provat la resolució, Take Eat Easy «prestava els uniformes, de color blau, i el material (motxilles tèrmiques i mòbil amb l'aplicació), posava a disposició deis clients insatisfets un servei "d'Atenció al Client" que responia pels possibles errors o contingències en el repartiment de menjar per part deis treballadors, l'empresa aprovava els horaris que sol·licitaven aquests amb 4 setmanes d'antelació i havia posat a disposició deis treballadors formularis per a la concessió de vacances». Aquests fets, juntament amb d'altres com l'existència d'un règim disciplinari intern o la imposició d'una clàusula d'exclusivitat a favor de la pròpia empresa incorporada al redactat dels contractes mercantils, porten al tribunal barceloní a apreciar l'existència de dependència i manca d'alienitat en la situació d'uns treballadors que, sota l'aparença d'autònoms, actuaven a tots els efectes com a empleats de la multinacional, que només pretenia defugir les seves obligacions com a real ocupadora i abaratir costos derivats dels pagaments a la Seguretat Social. Així, la sentència estima que s'ha de considerar com a laboral la relació dels repartidors amb Take Eat Easy en constatar que aquest col·lectiu de treballadors «han realitzat la seva activitat de repartidor dins del cercle organitzatiu, directiu i disciplinari de l'empresari, sotmesos a una jornada laboral, planificant-se el gaudi de les seves vacances i percebent uns imports que tan sols poden ser titllats de naturalesa salarial».
Indemnització i salaris de tramitació
Sent així, la resolució imposa a la multinacional l'obligació d'abonar la nòmina deixada de pagar, indemnitzar els repartidors demandants tal i com hagués correspost en cas d'haver ostentat la condició de treballadors per compte aliena que els pertocava i pagar els salaris de tramitació generats des del moment de l'extinció. Addicionalment, el jutjat barceloní imposa una sanció a l'empresa per no haver comparegut ni en l'acte de conciliació previ a la celebració del judici ni a la pròpia vista. Una actuació que la sentència considera «temerària» i condemnable.
Cop a l'economia col·laborativa
Aquesta nova sentència se suma al contingut de la transcendent resolució dictada pel Jutjat Social 6 de València i donada a conèixer el passat dia 4 de juny que condemnava el gegant mundial del repartiment de menjar a domicili Deliveroo per la condició de fals autònom d'un dels seus repartidors, idèntic motiu a la condemna contra Take Eat Easy per part del tribunal barceloní.
Dues sentències coincidents en el temps que auguren una dura pugna judicial contra la precarització de les relacions laborals que, almenys fins ara, acompanya l'auge de la denominada economia col·laborativa. En aquest sentit, la proliferació de falsos autònoms ha esdevingut un fenomen de creixent incidència, tal i com demostren les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) corresponents a 2017 que assenyalen que la xifra de falsos autònoms a l'Estat espanyol podria superar els 335.000, atenent a les dades de treballadors autònoms integrats en estructures d'empresa sense constar al registre de TRADE, Treballador Econòmicament Dependent.
