TMB ha estat condemnada a abonar 10.000 euros d’indemnització a un conductor d’autobusos declarat l’any 2021 en situació d’incapacitat permanent en considerar que l’empresa incompleix el deure de realitzar «una avaluació per determinar les capacitats i aptituds del treballador»
..............................................
El conveni col·lectiu d’aplicació a Transports de Barcelona preveu que els integrants de la plantilla declarats en situació d’incapacitat permanent per a les seves funcions habituals puguin sol·licitar l’adaptació del lloc de treball o la reubicació en un lloc alternatiu compatible amb la seva condició i aptitud. Una disposició amb la qual TMB compleix «aparentment amb els criteris de reserva d’ocupació de les persones amb discapacitat» i amb «l’obligació d’adoptar ajustos raonables als llocs de treball per garantir a qui la pateix [una discapacitat] l’exercici del seus drets en l’àmbit de l’ocupació en igualtat de condicions que les altres persones». Però a criteri del Jutjat Social 31 de Barcelona, la inclusió en una llista genèrica de sol·licitants, on el demandant ocupa el lloc de 12 d’un total de 30 persones inscrites, «no és adequada per al compliment de l'obligació empresarial establerta a l'article 40.2 de la Llei General de les Persones amb Discapacitat ja que és una llista única que engloba tots els treballadors amb discapacitat o incapacitat que han sol·licitat un lloc de treball alternatiu, però no hi ha una classificació en funció dels diferents llocs a què el treballador pot accedir atès que no és el mateix la discapacitat o incapacitat un conductor, o d'un tècnic de manteniment o d'una persona amb lloc de treball treball inicial en recursos humans o a l'àrea administrativa o a la de gestió o de coordinació dels diferents recursos de l’empresa».
La sentència, aconseguida a instàncies de Col·lectiu Ronda en representació del treballador demandant, considera que l’empresa buida de contingut efectiu l’aparent compliment de les seves obligacions en matèria d’adaptació dels llocs de treball ocupats per persones amb discapacitat des del moment que en tot el temps transcorregut des de la sol·licitud del treballador no ha procedit a fer «una avaluació per determinar les capacitats i aptituds del treballador i valorar si escau algun tipus d'ajustament o no, o possibilitat de lloc de treball que permeti la conservació del seu dret a la feina mitjançant un lloc de treball alternatiu». En sentit contrari, i derivat de l’incompliment de fer aquesta valoració de la condició física de la persona sol·licitant, «cal considerar discriminatòria la manca de comunicació empresarial sobre les diferents adjudicacions de vacants de les persones de la llista i la manca de transparència, en relació a l'actor sobre les incidències o situacions derivades de la seva sol·licitud». D’aquesta forma, la sentència estima que el manteniment de forma indefinida i sense perspectiva certa en una llistat sobre el qual no consten criteris de composició ni desglossament representa «tàcitament, una extinció contractual de facto ja que el treballador té una incertesa constant sobre una expectativa d'ajustament de la seva situació que la demandada ignora», incorrent en una pràctica discriminatòria i vulneradora del dret a la igualtat que genera el dret del treballador afectat a ser indemnitzat amb 10.000 euros en concepte de dany moral.
Esquivar les obligacions
Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda que ha interposat la demanda origen de la sentència, valora una resolució judicial «que aprofundeix en el grau efectiu i real de compliment del conjunt d’obligacions legals imposades a les empreses per garantir que els treballadors i treballadores en situació d’incapacitat permanent puguin exercir el dret a accedir a l’ocupació en igualtat de condicions». El lletrat ens recorda que «treballar és un dret que no pot ser negat impunement més enllà de les limitacions que representin les pròpies limitacions funcionals de la persona treballadora i la raonabilitat dels ajustaments requerits per garantir-ne l’exercici. Però aquestes limitacions no poden provenir del mer desinterès ni de la inacció de l’empresa. La discriminació neix amb les accions que imposen tractes diferenciats sense causa en perjudici de les persones amb discapacitat però també es produeix, com diu la sentència, quan incomplim amb el deure de realitzar les accions destinades a evitar-la».
