S'incorpora el càncer de pulmó com a malaltia professional per exposició a la pols de sílice
Finalment, tal i com hem vingut reclamant insistentment, el Govern espanyol modifica el quadre de malalties professionals i admet que l'exposició a la pols de sílice en el lloc de treball pot provocar càncer de pulmó.
«Les evidències científiques han demostrat que la pols respirable de sílice lliure, que pot adoptar forma cristal·lina, és susceptible de provocar càncer de pulmó». Així ho assenyala el redactat del Reial Decret 257/2018, publicat al BOE el passat 5 de maig, que modifica el quadre de malalties professionals en vigor des de l'any 2006 per encabir-hi el càncer de pulmó en relació a l'exposició a la pols de sílice en l'entorn laboral. Entre d'altres ocupacions, el nou decret relaciona la patologia causada per la sílice amb l'activitat en el sector de la siderúrgia, la fabricació de de vidre, porcellana i productes ceràmics o el de trituració i manipulació de minerals i roques.
La sílice, vella coneguda
La primera malaltia professional oficialment reconeguda a l'Estat espanyol va ser, precisament, la silicosi. Ja al 1941 es dictava la primera normativa que establia mesures específiques de prevenció i contemplava indemnitzacions pels afectats per la inhalació de la pols de sílice d'origen metàl·lic o mineral, principalment com a conseqüència de l'activitat extractiva a les conques mineres. Malauradament, malgrat la perillositat de la sílice és de sobres conegudes -des de l'any 1970 existeix, fins i tot, l'Institut Nacional de la Silicosi- la silicosi continua encara avui present al mapa de la sinistralitat laboral a l'Estat espanyol i no deixa de sumar víctimes al seu tràgic llegat. De fet, el boom de la construcció de les darreres dècades va comportar un notable increment de l'afectació per patologies relacionades amb la pols de sílice després que la progressiva recessió de l'activitat minera hagués fet disminuir la xifra de víctimes. Per contra, la construcció d'ingents quantitats de nous habitatges ha multiplicat el nombre d'afectats, especialment per les conseqüències de la manipulació, tallat i instal·lació d'aglomerat de quars -el conegut «Silestone»- i la producció de materials ceràmics.
A Catalunya, concretament, la fàbrica de la multinacional ROCA a Gavà (Baix Llobregat) ha estat condemnada per les patologies que han sofert treballadors derivades de l'exposició a la sílice que s'empra per a la fabricació de sanitaris i lavabos. Col·lectiu Ronda va aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya obligués l'empresa a indemnitzar la vídua i els fills d'un extreballador que va morir com a conseqüència d'una silicosi relacionada amb l'exposició a la pols de sílice al seu lloc de treball en considerar que la multinacional «no ha demostrat haver complert la normativa de prevenció a la que estava obligada».
La importància de l'origen laboral
Si la vinculació de la pols de sílice amb la silicosi i altres patologies de l'aparell respiratori és plenament reconeguda, ha calgut esperar molts anys fins a la inclusió del càncer de pulmó vinculat a l'exposició a la pols d'aquest mineral en el quadre de patologies professionals, tot i l'existència de sòlida evidència mèdica i científica. Una situació que, malauradament, torna a evidenciar la pulsió restrictiva que determina la confecció del quadre de malalties professionals, dificultant enormement la tasca de demostrar que les patologies que afecten milers i milers de persones tenen el seu origen en la presència de tòxics als seus centres de treball.
I la qüestió no és en absolut baladí.
En cas que es reconegui l'origen laboral d'una patologia, les possibles prestacions -incapacitat permanent en grau de total o absoluta- que es puguin generar es veuen notablement incrementades. També les que corresponguin als familiars -viduïtat, orfenesa- en cas de que la malaltia provoqui la defunció.
Tanmateix, si el desenvolupament de la patologia ha estat causat per un incompliment del deure empresarial de protegir la salut i seguretat dels seus treballadors, s'obrirà la porta a exigir el denominat recàrrec per manca de mesures de seguretat (un augment d'entre el 30% i el 50% de l'import de les pensions que haurà d'abonar l'empresa infractora) o, fins i tot, una indemnització per danys i perjudicis que intenti compensar a la pròpia víctima i els seus familiars per les conseqüències de la malaltia.
Encara avui, la invisibilitat
Les conseqüències econòmiques del reconeixement de l'origen laboral de moltes afectacions sobre la salut són la principal causa de que tant les empreses com, especialment, les Mútues patronals i la pròpia Administració tinguin un veritable interès a dificultar aquest reconeixement, tal i com ho demostra el fet que l'Estat espanyol es situï al vagó de cua de la UE a l'hora d'admetre casos de malalties professionals. És per això que sovint no existeix cap altra alternativa que acudir als jutjats per aconseguir el ple reconeixement i veure satisfets tant els drets que emparen els treballadors que emmalalteixen o moren com els de les seves famílies.
