El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) desestima el recurs interposat per l’INSS contra la sentència que reconeixia el dret a una mare a percebre el complement de maternitat de la pensió pels seus tres fills tot i haver accedit de forma anticipada a la jubilació
..........................................................
Al febrer de 2021 va entrar en vigor el nou complement per naixement de les pensions en substitució de l’antic complement per maternitat que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea havia qualificat prèviament com a discriminatori en excloure els progenitors de sexe masculí de la possibilitat de percebre’l malgrat el naixement i la criança dels fills hagués pogut afectar la seva carrera de cotització.
Obligats a derogar el complement considerat discriminatori i contrari al dret comunitari, el Govern va impulsar l’actual complement per naixement admetent les insuficiències de l’anterior norma i presentant-lo com un instrument dissenyat per reduir la bretxa de gènere i «corregir una situació d'injustícia estructural (l'assumpció per part de les dones de les tasques de cura dels fills) que es projecta en l'àmbit de les pensions, donant visibilitat a la manca històrica de polítiques d'igualtat i a l'assignació del rol de cuidadora».
Entre d’altres importants novetats, la reforma de l’article 60 de la Llei General de Seguretat Social que regula el complement va posar punt i final a l’exclusió de la possibilitat de sol·licitar-lo i percebre’l que l’anterior redactat imposava a les dones «en els casos d’accés anticipat a la jubilació per voluntat de la interessada». Un aspecte de la regulació derogada que el propi legislador assenyalava com a «discriminatori» i que «aprofundia en la bretxa de gènere».
Principi de norma més favorable
L’exclusió del supòsit d’accés anticipat a la jubilació va ser la raó per a qual a la mare responsable de la demanda que ha acabat originat aquesta sentència del TSJC se li va denegar la seva sol·licitud al desembre de 2017. Una primera resolució favorable a la seva petició de veure reconegut el dret a veure incrementada la seva pensió per raó dels tres fills aconseguida per Col·lectiu Ronda que va ser impugnada per l’INSS amb l’argument que en el moment de la sol·licitud la normativa vigent excloïa la seva situació dels supòsits protegits per la norma. Impugnació que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, en una sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Carlos Hugo Preciado, desestima íntegrament tot recordant que « la legislació vigent a la data del fet causant era discriminatòria i, per tant, inaplicable». Per contra, la sentència recorda que «en definitiva, es pot concloure que la nova regulació de l'article 60 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social persegueix allò que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea identifica com un objectiu legítim de política social: corregir una situació d'injustícia estructural». Sent així, a criteri de l’Alt Tribunal català, «es tracta de reparar un perjudici que han patit al llarg de la carrera professional les dones que avui accedeixen a la pensió, és a dir, un perjudici generat en el passat. I que, per tant, resulta perfectament compatible i coherent amb el desenvolupament de polítiques d'igualtat ambicioses que corregeixin les desigualtats actualment existents al mercat de treball i l'assignació dels rols relacionats amb les cures».
Considera la sentència que «no s'aplica retroactivament una norma, sinó que s'aplica la reforma de l'article 60 de la LGSS a un supòsit de fet anterior, quan aquesta norma havia estat declarada pel TJUE contrària a l'ordenament eurounitari i quan, el propi legislador, reconeix que l'anterior exclusió del complement de maternitat de les dones que accedien a la jubilació voluntària anticipada era discriminatori i eixamplava la bretxa de gènere, cosa que en una interpretació respectuosa amb la perspectiva de gènere (art.4 LOIHM); hem d'interpretar que la legislació vigent a la data del fet causant era discriminatòria, per tant inaplicable i, per contra, s'ha d'aplicar la posterior que dóna compliment a la doctrina del TJUE i que és respectuosa amb el principi de no discriminació».
Atendre l’esperit de la norma
L’equip de Col·lectiu Ronda que ha assessorat la dona jubilada en el decurs de tot el procés, celebra que el TSJC «faci una interpretació dels fets subjecte a la voluntat d’eixamplar els límits de la norma per tal d’estendre els seus efectes benèfics i de correcció de greuges passats a la totalitat de dones que, en un moment donat, han patit les limitacions d’una legislació considerada discriminatòria i evidentment incapaç de fer una contribució efectiva a reparar els perjudicis en la carrera de cotització que històricament han causat la maternitat i posterior criança». En sentit contrari, des de la cooperativa lamenten que «una vegada més es comprovi l’esperit estrictament economicista de l’INSS que advoca per mantenir l’aplicació d’una norma que perjudica els interessos de les dones».
