Un jutjat de Barcelona obliga l’Ajuntament a pagar el salari a un treballador corresponent al període de permís parental de vuit setmanes, establint un precedent que podria impulsar necessaris canvis legislatius i garantir una conciliació laboral i familiar més equitativa.
....................................
El Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Barcelona ha dictat una resolució que pot tenir una enorme transcendència, en la qual obliga l'Ajuntament de la ciutat a abonar a un empleat públic el salari corresponent al permís parental de 8 setmanes. Aquest cas no només marca un precedent important, sinó que també posa en evidència les mancances normatives i els problemes pràctics en la implementació d’aquest dret, establert pel Reial decret llei 5/2023.
El permís parental a Espanya i el seu marc legal
El permís parental està regulat a l’article 48 bis de l’Estatut dels Treballadors (ET) i reconeix el dret dels treballadors a gaudir d’un permís d’un màxim de vuit setmanes per a la cura de fills o menors acollits per un període superior a un any, fins que el menor compleixi vuit anys. Aquest permís pot exercir-se de manera contínua o discontínua, a jornada completa o parcial, però sempre en setmanes completes.
L’aprovació d’aquest nou permís, al juny del 2023, deriva de l’obligació de l’Estat de traslladar a la legislació espanyola la Directiva Europea (UE) 2019/1158, que donava un termini fins a l’agost del 2022 per adoptar les diferents mesures en matèria de conciliació incloses en la Directiva, entre elles el permís parental. Tanmateix, aquesta transposició no només ha estat tardana, sinó que, a dia d’avui, la regulació del permís continua sense complir amb les exigències de la UE. Per aquest motiu, ja s’han obert dos expedients sancionadors contra Espanya. La principal causa és que la Directiva especifica de manera clara que el permís parental ha de ser remunerat, almenys parcialment, però la normativa espanyola actual no preveu aquest dret. Malgrat que el Govern ha anunciat en diverses ocasions la intenció de desenvolupar reglamentàriament la regulació del permís parental, fins ara no ho ha fet.
El cas de Barcelona i l’impacte judicial
Aquest cas va començar quan un empleat de l’Ajuntament de Barcelona va sol·licitar el permís parental i, després d’obtenir l’autorització, va deixar de percebre el seu salari durant les setmanes corresponents. Aquesta situació va ser el resultat d’un canvi de criteri per part de l’Ajuntament, a l’octubre del 2023, que va deixar de pagar els permisos parentals basant-se en l’absència d’una normativa que obligués explícitament la seva retribució.
La jutgessa encarregada del cas va considerar que aquest canvi de criteri perjudicava els empleats del Consistori, frustrant les seves expectatives legítimes de conciliació laboral i familiar. Segons la sentència, la retribució del permís parental és essencial perquè aquest dret sigui efectiu i perquè Espanya compleixi amb la normativa europea. Per aquest motiu, l’Ajuntament haurà d’abonar al treballador els salaris no percebuts, que sumen un total de 4.000 euros, més els interessos legals.
Un context normatiu en conflicte
La sentència no només beneficia l’empleat afectat, sinó que també posa en evidència la falta d’adequació de la legislació espanyola als estàndards europeus pel que fa a la remuneració d’aquest permís. A més, aquest cas planteja dubtes sobre la viabilitat del sistema actual. Tot i que el permís parental no retribuït pot semblar una mesura de suport a la conciliació, la manca de compensació econòmica desincentiva moltes famílies a utilitzar-lo. Es tracta d’un problema especialment rellevant en un país com Espanya, on la bretxa salarial i les diferències de gènere en l’ús de les mesures de conciliació són significatives i actuen en detriment del dret efectiu a la igualtat de les dones treballadores.
Problemes pràctics d’implementació
Les mancances i carències d’una normativa que continua incompleta gairebé un any i mig després de la seva aprovació estan provocant que gairebé no s’utilitzi, lesionant el dret a la conciliació i generant dubtes sobre la seva aplicació. Així, per exemple, s’observen els següents problemes:
Falta d’homogeneïtat en l’aplicació: En l’àmbit privat, les empreses tenen criteris dispars sobre com gestionar les sol·licituds de permís parental. En el sector públic, hi ha diferències significatives i injustificables segons l’organisme o l’administració.
Absència de regulació complementària: La normativa no aclareix si les cotitzacions a la Seguretat Social es mantenen durant el permís ni com afecta l’absència al còmput de l’antiguitat o altres drets laborals.
Impacte econòmic per als treballadors: Sense una retribució garantida, el permís parental es converteix en un luxe inabastable per a moltes famílies, especialment aquelles amb ingressos baixos.
Cap a un futur més conciliador
La sentència del Jutjat de Barcelona pot ser el catalitzador necessari perquè Espanya adopti, d’una vegada per totes, les directrius de la UE en matèria de conciliació. Això inclou una regulació completa del permís parental que garanteixi la seva remuneració, almenys parcialment. Si no es resolen aquestes mancances, el permís parental continuarà sent un dret teòric, inabastable per a moltes famílies, i una oportunitat perduda per avançar cap a un model més equitatiu en la distribució de les responsabilitats familiars entre homes i dones.
