El Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) confirma que han de ser considerats nuls els pactes amb el banc destinats a suprimir o reduir la clàusula sòl a canvi del compromís dels clients de no emprendre accions judicials si el consentiment no va ser lliure i informat.
L'Alt Tribunal europeu ha tornat a dictar una important sentència judicial en defensa dels drets de les persones afectades per la clàusula sòl incorporada en milions de préstecs hipotecaris subscrits a Espanya. El TJUE confirma que els pactes novadors entre bancs i clients pels quals les entitats es comprometien a reduir o suprimir la clàusula sòl de la hipoteca a canvi que els usuaris renunciessin a reclamar les quantitats indegudament abonades s'han de sotmetre a control judicial i ser considerats nuls quan el banc no pugui demostrar que va oferir informació suficient sobre les conseqüències econòmiques i jurídiques d'aquesta renúncia.
"Consentiment lliure i informat, extrem"
La sentència del TJUE, feta pública el passat 9 de juliol, es mostra molt contundent a l'hora de remarcar que és obligació dels tribunals nacionals comprovar la transparència dels pactes novadors assolits entre el client i l'entitat doncs, com a norma general, "que el consumidor renunciï prèviament als drets que li confereix el sistema de protecció establert per la Directiva europea seria contrari al caràcter imperatiu de la norma i posaria en perill l'eficàcia d'aquest sistema". Sent així, la validesa d'aquest tipus de suposats acords està condicionada "a un consentiment [per part de client] lliure i informat, extrem".
En resum, la resolució afirma que el pacte no serà vàlid si la informació proporcionada per l'entitat és insuficient per entendre d'una manera precisa i exacte a quines quantitats econòmiques susceptibles de ser reclamades estem renunciant mitjançant el nostre consentiment.
Per tant, tenint en compte que la renúncia de drets és contrària a l'esperit de la normativa europea de defensa dels consumidors, el TJUE sentència que un acord d'aquest tipus només és acceptable a condició que la l'entitat informi amb claredat sobre dues qüestions clau:
a) La clàusula sòl és abusiva i com a conseqüència d'aquesta abusivitat resulta anul·lable i no ens vincula
b) La renúncia a emprendre accions judicials té conseqüències jurídiques i econòmiques que hem de conèixer, especialment pel que fa a el comportament el tipus d'interès que se'ns s'aplicarà amb posterioritat a la signatura de l'acord i a la quantitat indegudament abonada en el passat com a conseqüència de la clàusula sòl que renunciem a reclamar.
Centenars de milers de pactes en qüestió
Els acords novadors que el TJUE posa ara en qüestió afecten centenars de milers d'hipoteques. En la seva immensa majoria van ser oferts pels bancs amb posterioritat al fet que el Tribunal Suprem dictés una sentència al maig de 2013 que establia la possible abusivitat de la clàusula sòl però que, de manera molt polèmica, limitava el caràcter retroactiu de l’anul·lació, de tal manera que la clàusula deixava d'aplicar-se però es limitava la possibilitat dels usuaris de reclamar per les quantitats que no haurien d’haver pagat amb anterioritat al fet que fos suprimida del contracte.
Les entitats, conscients que aquest polèmic criteri seria rectificat per la justícia europea, van començar en aquest moment a intentar protegir els seus interessos oferint massivament aquest tipus d'acords que permetien alliberar total o parcialment de les conseqüències de la clàusula sòl a canvi de el compromís de no reclamar en el futur.
Aquest tipus d'acord va demostrar la seva utilitat per a les entitats quan, tal com prevèiem i reclamàvem, el TJUE va acabar modificant al 2016 el criteri del Tribunal Suprem espanyol i donant llum verda a les reclamacions per la clàusula sòl amb efecte retroactiu (des del moment de la signatura de la hipoteca). Malauradament, nombrosos tribunals espanyols van desestimar les demandes argumentant que el pacte signat en el passat impedia exercir el dret a la tutela judicial i reclamar la devolució d’allò indegudament abonat, fins i tot quan la era considerada abusiva i, per tant, nul·la.
Rehabilitar el dret a reclamar
D’ençà d'aquesta sentència del TJUE, els tribunals espanyols han de posar en qüestió els acords que han impedit als hipotecats obtenir el reintegrament d'uns diners que mai haurien d’haver de pagar al seu banc. Ara, si consideren que la renúncia d'accions legals es va produir en absència dels requisits de transparència i informació abans esmentats, aquests pactes han de ser considerats abusius i nuls, quedant sense efecte. Per tant, ja res no impediria reclamar per l’abusivitat de la clàusula sòl que ha impedit beneficiar-se de les disminucions del tipus d'interès i obtenir la devolució de les quantitats indegudes que ha generat des del moment en què va desplegar efectes.
Una gran i esperada notícia per a totes aquelles persones i famílies a qui els bancs van obligar a renunciar als seus legítims drets aprofitant-se de la seva posició de força i de la necessitat de molts dels seus clients de veure reduïts els seus pagaments hipotecaris de forma immediata, tot a costa d'acceptar acords desequilibrats i clarament abusius.
