El TSJC ratifica la indemnització a la vídua d’un extreballador afectat per l’amiant
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat íntegrament el recurs interposat per ROCA Sanitarios contra la sentència prèvia que obligava l’empresa a indemnitzar amb 556.205,92 euros la vídua d’un dels seus ex-treballadors a qui l’INSS va reconèixer la situació de gran invalidesa per les patologies derivades de l’exposició a l’amiant
RESUM:
.....................................................
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat íntegrament el recurs interposat per ROCA Sanitarios contra la sentència prèvia del Jutjat Social 25 de Barcelona que obligava l’empresa a indemnitzar amb 556.205,92 euros la vídua d’un dels seus ex-treballadors a qui l’INSS va reconèixer la situació de gran invalidesa per les patologies derivades de l’exposició a l’amiant mentre va treballar a les instal·lacions de la companyia, entre els anys 1970 i 1989.
L’ex-treballador havia estat declarat prèviament en situació d’incapacitat permanent en grau d’absoluta com a conseqüència d’una silicosi, però el grau de discapacitat es va revisar per part de l’INSS, que va reconèixer la situació de Gran Invalidesa, després que l’any 2017 li fos diagnosticat un mesotelioma o càncer de pleura, malaltia que té com a única causa l’exposició a l’amiant i que al setembre d’aquell mateix any va acabar provocant la seva defunció.
.....................................................
El TSJC ha confirmat íntegrament la condemna dictada pel Jutjat Social 25 de Barcelona que obliga l’empresa a indemnitzar per un import de 556.205,29 euros la vídua d’un ex-treballador de la fàbrica de la multinacional situada a Gavà (Baix Llobregat) que va morir l’any 2017 com a conseqüència d’un mesotelioma causat per l’exposició a l’amiant mentre va prestar servei a l’empresa, entre els anys 1970 i 1989. El treballador tenia reconeguda des de l’any 1985 la situació d’incapacitat permanent absoluta derivada de malaltia professional per silicosi i insuficiència ventilatòria. Amb posterioritat, aquest el diagnòstic es va ampliar quan l’any 2017 li va ser detectat a l’Hospital de Viladecans un mesotelioma causat per l’exposició i la inhalació de fibres d’amiant. Com a conseqüència d’aquesta patologia, l’INSS va revisar el grau de discapacitat fins a reconèixer la situació de Gran Invalidesa derivada de malaltia professional en considerar que l’estat físic de l’ex-treballador de Roca l’obligava a rebre l’ajut permanent de terceres persones per a realitzar qualsevol activitat quotidiana. Malauradament, al setembre del mateix any 2017, el mesotelioma, una gravíssima patologia que el TSJC recorda en la seva sentència que «deriva de forma indubtable de l’exposició a l’amiant», va causar la mort de qui fora empleat de Roca durant gairebé 20 anys.
«Existeix una absència total i absoluta de mesures preventives per a la protecció dels treballadors front al risc d’exposició a l’amiant»
La sentència del TSJC ratifica punt per punt les conclusions prèvies del Jutjat Social 25 de Barcelona que tenien com a principal fonament un duríssim informe d’Inspecció de Treball que acreditava la presència habitual d’amiant a les instal·lacions de la fàbrica de Roca a Gavà en contra de les informacions facilitades per l’empresa, que en tot moment i encara avui nega haver utilitzat aquest perillós material. Segons l’informe d’Inspecció de Treball, però, l’asbest es trobava present en diversos components, especialment juntes, utilitzades per a la fabricació de peces d’aixeteria que Roca va fer servir almenys fins l’any 2004, transcorreguts quatre anys des de la prohibició de l’amiant a territori comunitari i quan ja feia dos anys que havia expirat la moratòria per a cessar en l'ús de l'amiant que es va concedir a l'Estat espanyol. A banda de les juntes de les aixetes, tant la sentència com l’informe d’Inspecció de Treball constaten que l’empresa va ser autoritzada l’any 1984 pel Ministeri d'Economia per produir sabates de fre de ferrocarril. Des d'aquest any i fins a 2001, el material emprat per a la fabricació d'aquestes peces de maquinària produïdes a la factoria del Baix Llobregat va ser «gairebé exclusivament» l'amiant.
Inspecció de Treball no es va limitar a constatar la utilització d’amiant en els processos productius de la factoria de Roca sinó que acredita «una absència total i absoluta de mesures preventives per a la protecció dels treballadors front al risc d’exposició a l’amiant» i assenyala que l’empresa «no disposa d’avaluació de riscos, ni de controls ambientals, ni consta l’aplicació de cap mesura preventiva col·lectiva de caràcter tècnic (substitució de l’amiant, reducció de quantitats d’exposició o sistemes d’extracció) o organitzatives (reducció de treballadors exposats, zones d’accés restringides, no realització d’hores extres...) ni mesures de prevenció individual per mitjà del lliurament i l’ús d’equips de protecció respiratòria; tampoc s’acredita el compliment de mesures preventives recollides a la normativa aplicable en matèria de roba de treball, instal·lacions, descansos de treballadors exposats, emmagatzematge, manipulació, eliminació...».
«Milers de treballadors i treballadores poden haver estat perillosament exposats a l’amiant a Gavà»
La contundència de les conclusions assolides per la Inspecció de Treball i validades tant pel Jutjat Social 25 de Barcelona com ara pel propi TSJC contrasta amb la posició de Roca que va negar davant Inspecció de Treball la presència d’aquest material a les seves instal·lacions. Així, i en resposta als requeriments d’Inspecció de Treball per tal que aportés la documentació necessària per acreditar l’adopció de les necessàries mesures de prevenció i la realització de les revisions mèdiques pertinents, la companyia va negar la utilització d’amiant afirmant, com es recull a l’informe, que «a l’empresa mai ha existit risc d’exposició a l’amiant, doncs en cap dels seus processos de fabricació (porcellana, sanitària, aixeteria, radiadors) mai s’ha emprat l’amiant com a matèria primera. I per conseqüent no procedia tenir la següent documentació sol·licitada en el requeriment».
Àlex Tisminetzky, advocat de Col·lectiu Ronda que representa la vídua del treballador finat, lamenta l’actitud de l’empresa de seguir negant allò que ha quedat sobradament acreditat en seu judicial. Per a l’advocat, «no és tan sols que s’estigui dificultant l’accés als seus drets a les víctimes de l’amiant de Roca. Per aquesta fàbrica, durant dècades, han passat milers i milers de treballadors que han pogut patir exposició a l’amiant fins l’any 2004, quan es va deixar de fer servir a Gavà. Les patologies derivades de l’asbest tenen llargs períodes de latència i encara poden quedar molts casos per diagnosticar o desenvolupar-se. Si no s’accepta la realitat de que a Roca Sanitarios es va fer servir amiant en condicions d’absència de mesures adequades de protecció de la salut, difícilment es faran les revisions mèdiques específics que poden ajudar a detectar casos entre les persones que encara treballen a la fàbrica i les que ja no hi són o estan jubilades però van treballar-hi abans de 2004. Aquests diagnòstics poden salvar vides i garantir que les famílies i els propis treballadors vegin reconeguts els seus drets i accedir a les compensacions que els corresponen. La xifra de víctimes de l’amiant a Roca Sanitarios pot ser molt elevada i no podem permetre que succeeixi com ara encara passa que la gent emmalalteixi i fins i tot mori sense haver arribat mai a ser conscients que la seva malaltia la va causar l’amiant».
