Primer judici a l’Estat pels trastorns d’angoixa derivats de l’exposició a l’amiant
El Jutjat Social2 de Barcelona ha acollit el primer judici celebrat a l’Estat espanyol que ha de resoldre la petició d’un grup de treballadors de Federal Mogul, l'antiga i històrica Honeywell d'El Prat de Llobregat, que han treballat exposats a l’amiant per tal que es reconegui com a malaltia professional els trastorns d’angoixa que pateixen moltes de les persones que han viscut aquesta situació.
«L'angoixa és un problema de salut amb efectes constatables sobre el nostre benestar i la integritat física de l'organisme -explica Àlex Tisminetzky, advocat del Col·lectiu Ronda que assessora els demandants- i, com a tal, resulta perfectament exigible que les empreses que han exposat els seus treballadors a l'amiant sense adoptar les pertinents mesures de seguretat, es facin càrrec d'indemnitzar aquestes persones pel patiment d'una vida sencera d'angoixa. A banda, aquelles persones que han desenvolupat episodis de depressió i crisis d'ansietat greus per aquest patiment, haurien de veure reconegudes les seves afectacions psicològiques amb el mateix tracte que es dóna a qualsevol patologia d'origen laboral».
La profunda angoixa dels treballadors de l’antiga Honeywell, actual Federal Mogul, està plenament justificada. L’empresa, dedicada a la fabricació de pastilles de fre adreçades bàsicament a la indústria de l’automoció, va fer servir l’amiant com a principal matèria primera des de l’any 1952 fins al 2002, quan es va fer efectiva la total prohibició de fer servir aquest material a l’Estat espanyol. I durant tot aquest temps, segons consta acreditat en diferents informes de l’Institut Nacional d’Higiene i Salut en el Treball, Honeywell va incomplir sistemàtica i reiteradament les mesures de prevenció legalment previstes per protegir la salut dels treballadors exposats a l’amiant. De fet, l’empresa ha estat condemnada en una vintena d’ocasions, incloent-hi resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem, per la defunció i les greus patologies que han patit membres de la seva plantilla com a conseqüència de la inhalació de les fibres d’amiant en condicions de mancança de mesures de prevenció. Entre els incompliments més greus esmentats a les resolucions judicials trobem l’absència de controls mèdics específics, dobles taquilles per evitar la contaminació de la roba de carrer, manca d’equips individuals de protecció i formació específica adreçada als treballadors, amidaments de densitat de fibres a l’ambient amb resultats molt per sobre dels límits màxims legalment permesos, inexistència de sistemes d’extracció localitzada i ventilació o la negativa de l’empresa a satisfer l’obligació de fer-se càrrec de la neteja de la roba de treball de la seva plantilla per evitar que les fibres adherides al teixit poguessin arribar a les llars posant en perill la salut de les seves pròpies famílies.
Una empresa reiteradament condemnada
L'evidència del reiterat incompliment de l'obligació per part de Honeywell d'adoptar les pertinents mesures de prevenció contribueix de forma plenament comprensible a accentuar l'angoixa dels treballadors que encara no han emmalaltit però poden fer-ho a curt, mig o llarg termini doncs les malalties vinculades a l'exposició a l'amiant presenten llargs períodes de latència, habitualment d'entre 20 i 40 anys. Sent així, per a milers que van estar en contacte amb l'amiant tant a les històriques instal·lacions de l’empresa a El Prat de Llobregat com, posteriorment, a la Zona Franca de Barcelona, la llarga latència de les malalties suposa viure amb l'angoixa permanent de saber que en qualsevol moment podrien començar a desenvolupar una patologia mortal. Algunes de les més habituals, com és el cas del mesotelioma o càncer de pleura, presenten una esperança de vida que només en el 20% dels casos arriba als dos anys, sent inferior per a la resta de víctimes.
«La por no desapareix mai -afirma un dels demandants- però el pitjor moment és el de la revisió anual. Esperar el resultat i saber que, si tot va bé, almenys tenim un any més de treva. I encara sort que nosaltres estem sotmesos a aquests controls de salut. La majoria de persones que han estat exposades a l’amiant no es beneficien d’aquestes revisions mèdiques i encara avui no saben el risc que han patit o desconeixen els efectes de l’amiant sobre la salut. Però és fa difícil explicar com d’angoixant és saber que almenys fins l’any 2040 no podem estar mai segurs de no portar als nostres pulmons una sentència de mort».
Important precedent a França
El judici del proper 1 de setembre no té cap precedent a l’Estat espanyol, doncs fins ara no s’havia reclamat que el trastorns d’angoixa derivats d’aquesta situació de perill latent veiessin reconegut el seu origen laboral. «El malestar psíquic i les afectacions d’origen psicològic continuen sent les grans oblidades en l’àmbit de la salut laboral, malgrat la capacitat d’aquest tipus de dolences per afectar la nostra vida -afirma l’advocat- No parlem d’afectacions intangibles sinó d’alteracions que tenen reflex en el nostre estat físic i en la nostra expectativa de futur». Ara bé, tot i que com esmentàvem anteriorment, no s’ha celebrat cap judici d’anàlogues característiques a Espanya i, per tant, aquesta serà la primera vegada que un jutjat espanyol es pronunciarà respecte la qüestió plantejada, el cert és que l’origen laboral dels trastorns que tenen origen a l’angoixa provocada pel risc inherent a l’exposició laboral a l‘amiant troba un precedent directe en una sentència dictada al juny de 2016 pel Tribunal Superior de Justícia de Paris. En aquella ocasió, l'Alt Tribunal parisenc va imposar a BOSCH – empresa que va absorbir la divisió francesa de Honeywell- l'obligació d'indemnitzar 80 empleats de l'antiga Honeywell per «lesions d'ansietat» en relació a l'exposició a l'amiant que havien patit aquests empleats.
«És evident que aquesta sentència – prossegueix Àlex Tisminetzky- no pot ser invocada a l’Estat espanyol i que parlem d’un marc legislatiu diferent, però el raonament fonamental que hi ha darrera la decisió del Tribunal Superior de Justícia de París és extrapolable a la mateixa situació que també aquí han patit els treballadors de la mateixa empresa. Ni a París ni a El Prat es van adoptar mesures per protegir la salut dels treballadors front a un perill que era sobradament conegut i que comptava amb normativa d’obligada aplicació. Ara, aquests treballadors han de viure amb una ombra situada permanentment sobre les seves vides que enfosqueix el seu futur i el de les seves famílies sense haver fet pogut fer res per evitar-ho i ni tan sols ser conscients del perill que els envoltava perquè entre els incompliments demostrats per part de Honeywell hi ha la manca d’informació traslladada a la plantilla. És necessari que aquest dany sigui reconegut»
