El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha confirmat íntegrament la sentència del Jutjat Social 8 de Barcelona, dictada a finals de juliol de 2022 a instàncies de Col·lectiu Ronda, que, per primera vegada, va assenyalar l'amiant com a causant de la mort d'un treballador jubilat del Metro de Barcelona
.....................................................
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha desestimat íntegrament el recurs interposat per Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA contra la sentència del Jutjat Social 8 de Barcelona dictada el juliol de 2022 que, per primera vegada, atribuïa la mort d'un empleat de Metro a l'exposició a l'amiant a les instal·lacions del suburbà. En la seva sentència, la Sala Social confirma que en el transcurs de la seva activitat professional, el treballador finat el 2019 com a conseqüència d'un mesotelioma pleural derivat de la inhalació de fibres d'amiant "va estar amb total probabilitat exposat a un material que segons es declara provat estava present en tallers, vagons, túnels i múltiples components elèctrics presents a les instal·lacions". En aquest sentit, i després de recordar que el Quadre de Malalties Professionals estableix la presumpció de laboralitat del mesotelioma per a ocupacions que impliquin l'exposició a la pols d'amiant, rebutja les al·legacions de Metro de Barcelona i estableix que "no només no ha acreditat la inexistència d'exposició, sinó que hi ha dades de fet més que suficients per arribar a la conclusió contrària". Essent així, i de manera coincident amb una sentència de primera instància que qualifica d'"exquisidament raonada", el TSJC valora que el caràcter professional de la malaltia que va causar la mort de l'ex-empleat del Metro només es podria descartar en cas que l'empresa pogués demostrar la inexistència d'exposició a aquest material. "Només s'hauria acreditat la inexistència d'exposició -prosegueix la sentència- si, mitjançant mesuraments correctament efectuats des de 1988 fins a 2008, s'hagués provat que ni en les tasques d'auxiliar tècnic en instal·lacions elèctriques ni en les de manteniment preventiu i correctiu de les instal·lacions i equips dels sistemes de senyalització el causant treballés en els tallers de Sagrera o Vilapicina, ni en els túnels".
Risc generalitzat i absència de valor de seguretat en l'exposició
De les conclusions arribades pel TSJC en revisar el contingut de la sentència i el recurs interposat per Metro de Barcelona, es desprèn amb tota contundència que la presència d'amiant a les instal·lacions i combois del suburbà barceloní és "generalitzada". D'aquesta manera, la sentència recull que l'amiant ha estat present en "múltiples llocs i elements on es va trobar presència de fibres d'amiant" fins al punt de considerar que una part majoritària de la plantilla del Metro podria haver patit un risc per a la salut derivat de l'existència d'amiant, ja que "només es podria excloure l'exposició en llocs de treball acreditadament allunyats de tots ells, com podrien ser, entre altres, treballs d'oficina o taquilles".
Pel que fa a l'existència d'amiant als trens i les instal·lacions del Metro de Barcelona, el TSJC coincideix amb el criteri de la sentència del JS 8 que destacava que un informe d'Inspecció de Treball assenyala que "l'empresa demandada [Metro de Barcelona] admet la presència d'amiant i materials que contenen amiant a les instal·lacions i els túnels del metro, el que ha portat a implementar mesures per gestionar l'exposició a l'amiant des de 1987". A més, la sentència constatava que aquests materials "han estat presents als trens, ja sigui als motors o a les sabates de fre, la qual cosa implicava l’alliberament de fibres d'amiant a l'entorn, especialment als túnels". De fet, el 1990 es va dur a terme una avaluació de la higiene per determinar els nivells de contaminació ambiental per pols i gasos als túnels del metro de la ciutat, on es va detectar "la presència d'amiant originat per l'ús al llarg del temps de les antigues sabates de fre, així com per l'entrada des de l'exterior a través de la ventilació".
Pel que fa a la presència de fibres d'amiant en suspensió a l'aire dels túnels del Metro i les mesuraments realitzats des de l'any 1987, l'empresa manifestava que "no es va detectar una exposició que superi el valor límit ambiental d'exposició diària (0,1 fibres/cm cúbic)". No obstant això, i aplicant el coneixement científic sobre la matèria, el TSJC recorda que "l'aparició dels efectes crònics per exposició a l'amiant és independent de la dosi d'exposició, de manera que és impossible establir nivells d'exposició segurs", així com "que no s'assoleixin determinats nivells d'exposició no equival necessàriament a que no existeixi exposició".
Sense excuses
Mireia García, advocada de Col·lectiu Ronda responsable de la sentència pionera del Jutjat Social 8 de Barcelona ratificada pel TSJC, considera "vergonyós i increïble que Metro de Barcelona continuï negant l'evidència que bona part de la seva plantilla ha estat exposada a l'amiant al lloc de treball, molt sovint, sense la formació ni la protecció adequada". Per a l'advocada, "és urgent deixar de discutir el que no admet discussió i ampliar el conjunt de mesures destinades a vigilar la salut per risc derivat de la inhalació de l'amiant a la totalitat dels empleats i ex-treballadors del Metro que han patit de manera efectiva l'exposició a l'amiant, en lloc de seguir restringint l'abast del programa a un reduït col·lectiu de professionals. Desgraciadament, algunes de les patologies vinculades a l'amiant com el mesotelioma no tenen índex de supervivència, però altres moltes malalties causades per l'amiant com el càncer de pulmó o l'asbestosi sí que poden ser tractades. Donats els llargs períodes de latència de les afectacions causades per l'amiant, el programa de vigilància de la salut és essencial per aconseguir diagnòstics precoços. Metro de Barcelona no pot seguir pretenent que és possible mirar cap a un altre costat".
