El Suprem considera nul el cessament de docents interins durant els mesos d'estiu
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem resol un recurs de cassació establint que el cessament de professors interins de centres no universitaris durant els mesos de juliol i agost és una pràctica discriminatòria i vulneradora de la legislació comunitària.
El Tribunal Suprem ha estimat íntegrament el recurs de cassació plantejat per l'Associació d'Interins Docents de la Regió de Múrcia (AIDMUR) i considera que el cessament amb data de 30 de juny de professors funcionaris interins de centres no universitaris que tornen a ser contractats al setembre coincidint amb l'inici del curs escolar vulnera el principi de no discriminació recollit per la legislació comunitària i suposa una diferència de tracte arbitrària per raó de temporalitat.
Segons raona el Tribunal Suprem, el cessament es produeix quan «encara no han conclòs les funcions, comeses i activitats que són pròpies del concret lloc de treball pel qual el funcionari interí va ser nomenat, que no són només les d'estricte caràcter lectiu, sinó també altres que normalment es realitzen durant el mes de juliol del curs escolar i que, a més, contribueixen a la millor preparació del professorat i a la millor o més eficaç prestació del servei educatiu, com poden ser les d'anàlisi del curs, elaboració de la memòria escolar, programació del següent curs...». Per tant, considera el Suprem que privar als interins de l'oportunitat de realitzar aquestes tasques no lectives que sí desenvolupen els seus homòlegs funcionaris, afecta injustificadament a la qualitat de la prestació del servei docent i educatiu.
Incompliment de la normativa laboral
A banda d'aquest raonament que podríem considerar finalista sobre les pròpies funcions de l'Administració en l'àmbit educatiu, el Suprem denuncia el perjudici que aquesta pràctica suposa pels funcionaris interins afectats, sent la més evident la privació de la retribució corresponent als mesos de juliol i agost. D'aquesta manca de retribució deriva, igualment, una afectació sobre l'historial de cotització a la Seguretat Social dels docents i la meritació de dies de vacances retribuïdes que legalment els corresponen. Uns greuges que neixen d'un tracte desigual que no troba justificació en cap «raó objectiva», tal i com exigeix la legislació comunitària per validar diferències entre treballadors amb contractes de durada indefinida i temporals o, en aquest cas, entre funcionaris de carrera i personal interí.
A criteri del Tribunal Suprem aquesta interdicció de qualsevol diferència sense fonament en raons objectives no compromet en exclusiva a empreses i ocupadors privats si no que estén els seus efectes sobre el sector públic. En aquest sentit, el contingut de l'Acord Marc sobre el treball de durada determinada que incorpora com a annex la Directiva 1999/707/CE és de plena aplicació a la totalitat de contractes i altres models de relacions laborals celebrats per l'Administració i entitats de Dret públic.
Reiterats cops a la temporalitat
La recent sentència del Suprem arrela en la reiterada censura que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea està fent resolució rere resolució de les pràctiques abusives vinculades a l'ús fraudulent de les figures de temporalitat a l'Estat espanyol, tant per part de les empreses privades com de la pròpia Administració a través del nomenaments de personal estatutari temporal, funcionaris interins i treballadors eventuals. Sobre aquest punt, cal remarcar que la jurisprudència comunitària ha fallat en diverses ocasions anteriorment sobre quins són els límits objectius -tant de circumstància com de temps- que configuren i atorguen validesa als nomenaments de naturalesa temporal, obrint la porta a exigir, fins i tot, la condició d'indefinit no fix per a qualsevol treballador temporal de l'Administració que hagi estat nomenat de forma irregular.
Fins a 8 mesos de salari
En aquest sentit, cal destacar que el termini de prescripció ens permet reclamar pels salaris corresponents als mesos de juliol i agost dels darrers 4 anys, és a dir, 8 mesos de salari i que, per tant, els efectes d'aquesta sentència no són només pro futuro -en el sentit de prohibir aquesta pràctica pels propers cursos- sinó que ens permet també obtenir els salaris indegudament deixats de percebre en el passat.
