Inspecció de Treball reclama 1,3 milions d'euros a Deliveroo pels falsos autònoms
Inspecció de Treball nega la condició d'autònoms als repartidors que treballen per a l'empresa Deliveroo a Barcelona i determina que la relació que mantenen els denominats riders amb la multinacional del repartiment de menjar a domicili és de caràcter laboral i no pas mercantil
El passat 23 de maig, el Jutjat Social 21 de Barcelona va acollir el primer dels 16 judicis que la multinacional Deliveroo haurà d'afrontar aquest any a Barcelona per denúncies dels seus repartidors exigint que se'ls reconegui la condició de treballadors de l'empresa. A l'espera de que el jutjat barceloní dicti sentència en aquest important cas, celebrat a instàncies de la Intersindical Alternativa de Catalunya i Col·lectiu Ronda en representació d'un dels riders de la multinacional, Deliveroo ha vist com Inspecció de Treball propinava un nou i dur cop al seu model empresarial i laboral.
En línia amb les actes prèvies de la Inspecció de Treball de València i Madrid, la Prefectura de Barcelona considera que els repartidors, o riders en la seva denominació en anglès, no són veritables autònoms sinó falsos autònoms i que els correspon ser preceptivament enquadrats en el Règim General de la Seguretat Social com a treballadors per compte aliena. A criteri de la Inspecció de Treball, l'empresa imposa de forma fraudulenta als seus riders una vinculació mercantil que només pretén amagar una relació de caràcter purament laboral, obligant-los a donar-se d'alta al règim d'autònoms al mateix temps que actua com a veritable empresari a l'hora d'imposar tot tipus de condicions a la prestació del servei, determinar horaris i períodes de descans i, fins i tot, aplicant un règim disciplinari intern i sancions diverses en cas que algun dels suposats autònoms rebutgi el repartiment d'una comanda pels motius que siguin.
L'acta d'Inspecció de Treball nega que les característiques del nou contracte que Deliveroo ofereix als seus riders des de juliol de 2017 on se'ls continua obligant a seguir figurant com a treballadors formalment autònoms però amb la possibilitat de ser reconeguts com a TRADE (Treballador Autònom Depenent Econòmicament) no pal·lia en absolut la irregularitat de la relació mercantil imposada per Deliveroo. Anant més enllà, Inspecció de Treball estableix que el fet que unilateralment s'imposés un nou contracte als repartidors és, al contrari del que pretenia l'empresa, senyal inequívoc de la laboralitat de la relació i de la superior jerarquia de la multinacional respecte els encarregats de fer efectius els repartiments.
Inspecció de Treball considera acreditat que és l'empresa «qui organitza de forma exclusiva i en la seva totalitat la prestació del servei de repartiment de menjar» al mateix temps que també «controla l'efectiva prestació del servei que presten [els repartidors] i que constitueix la seva activitat empresarial». Nega, per tant, que els repartidors tinguin una possibilitat real i efectiva d'actuar amb l'autonomia organitzativa que és consubstancial a la figura del treballador autònom, dependent o no. Sent així, el recurs a la figura dels falsos autònoms resulta un subterfugi per tal de defugir les obligacions que corresponen a Deliveroo com a real ocupadora d'aquests treballadors i, sobretot, un mecanisme per defraudar el pagament de les corresponents quotes a la Seguretat Social i prestacions laborals bàsiques com ara les vacances.
Natxo Parra, advocat de Col·lectiu Ronda que va col·laborar en la presentació de la denúncia davant la Inspecció de Treball i responsable de la primera demanda contra Deliveroo interposada a Barcelona, ha expressat la seva «satisfacció» pel contingut de l'Acta dictada per Inspecció de Treball. «Recull i avala punt per punt -explica Parra- el contingut de la nostra denúncia, tal i com estem convençuts que també farà el Jutjat, doncs resulta evident que la relació que mantenen aquest col·lectiu de treballadors amb Deliveroo respon a un model estrictament laboral, sense la potestat d'organitzar ni la forma ni la càrrega de treball ni intervenir significativament en cap aspecte de l'organització o la prestació del servei que desenvolupen. Els riders responen a les instruccions que se'ls donen i només són autònoms pel que fa al fet de no gaudir de cap dels seus drets com a treballadors per compte aliena».
Barcelona, el malson de Deliveroo
Tot i que ha estat València la ciutat on s'ha dictat l'única sentència existent fins ara en relació al conflicte que enfronta Deliveroo amb els seus riders (contrària també als interessos de la multinacional, val a dir), Barcelona és indiscutiblement l'epicentre d'una veritable revolta dels repartidors contra l'empresa estendard de la denominada economia col·laborativa. A Barcelona es van posar les bases per impulsar, amb la col·laboració de Col·lectiu Ronda i la Intersindical Alternativa de Catalunya, la plataforma «RidersxDerechos» que va canalitzar el malestar de centenars de repartidors de Deliveroo per la precarietat de les seves condicions laborals. Un germen que ràpidament es va estendre a altres ciutats de l'Estat com ara Madrid, València o Saragossa i va culminar amb la convocatòria al juliol de 2017 de la primera vaga celebrada contra una de les empreses emblemàtiques de la nova economia col·laborativa.
I és també a la capital catalana on ha nascut «Mensakas», una cooperativa integrada per antics repartidors de Deliveroo, que pretén fer competència a la pròpia multinacional aplicant el seu model de repartiment de menjar a domicili però, això sí, amb els seus membres integrats en el Règim General de la Seguretat Social i amb la voluntat de fomentar un servei de consum de proximitat i responsable amb el medi, fent servir en exclusiva vehicles no contaminants per fer els repartiments i primant l'oferta de comerços que ofereixin valor afegit en la seva oferta, amb productes ecològics i de proximitat i atorgant prioritat sempre a les iniciatives provinents de l'economia social.
«Resolucions com aquesta d'Inspecció de Treball -reflexiona Natxo Parra- reforcen la nostra pretensió d'oposar-nos a l'extensió impune de la precarietat a la qual assistim als darrers anys. No podem assumir sense més que el paradigma de futur de les noves formes econòmiques i empresarials es fonamenti sobre la deixadesa de responsabilitats respecte les persones que amb el seu treball executen la prestació de serveis. Les empreses no poden, com estant fent cada vegada de forma més habitual, desempallegar-se de les seves obligacions com a ocupadores i condemnar-nos a la inestabilitat permanent, transformant el dret laboral en paper mullat».
