El Jutjat de Primera instància nº 1 de Badalona dicta una innovadora sentència que anul·la el contracte de dues targetes de crèdit de la modalitat revolving comercialitzades per Wizink en considerar que la informació subministrada per l’entitat «no compleix amb les exigències de transparència, claredat, concreció i senzillesa»
El Jutjat de Primera Instància nº 1 de Badalona ha declarat nuls a instàncies de Col·lectiu Ronda els contractes de dues targetes de crèdit subscrites per una clienta amb Citybank i Barclaycard, ambdues absorbides actualment per Wizink, la major comercialitzadora de crèdits revolving a l’Estat espanyol, en considerar que la informació subministrada per l’entitat «no permetia fer-se una representació fidel de l’impacte econòmic del producte». A diferència d’altres nombroses sentències que han imposat la nul·litat del contracte de préstecs revolving en apreciar el caràcter usurari dels elevadíssims interessos imposats per les entitats i empreses a aquesta modalitat de crèdit al consum, el jutjat badaloní fonamenta la seva condemna sobre l’incompliment de les «exigències de transparència, claredat, concreció i senzillesa» que la legislació imposa a les entitats financeres en el seu tracte amb clients minoristes. Un dèficit que abasta també el propi format imprès del contracte sobre el qual aprecia que «resulta dificultosa la lectura del mateix sense augmentar mecànicament la mida de la lletra i per altra banda la clàusula controvertida [tipus d’interès aplicat] està integrada per multitud d’estipulacions algunes de les quals de redacció farragosa que dificulten la localització de la relativa al tipus d’interès». Com a conseqüència de la nul·litat, la clienta només haurà de retornar el capital del qual hagi disposat sense interessos ni comissions.
La sentència considera que la informació incorporada als contractes establia un «desequilibri en les prestacions entre les parts» i impossibilitava el coneixement de la demandant «del cost real que assumia amb el contracte». Un cost que la magistrada valora com a «realment onerós» atenent als usuraris interessos del 27,24% (Citybank) i del 32,8% (Barclaycard).
La importància del control de transparència
El passat mes de març, el tribunal Suprem va dictar una importantíssima sentència que considerava usuraris i, per tant, nuls els interessos del 27,2% aplicats per Wizink a una targeta revolving. A criteri de l’Alt Tribunal espanyol, aquest tipus d’interès havia de ser considerat desproporcionat i abusiu pel fet de superar abastament el tipus d’interès mitjà aplicats a les diferents modalitats dels crèdits al consum (entre un 7% i un 9%) així com la mitjana dels interessos de la categoria concreta de les targetes revolving, situats al voltant del 20%.
A banda de contribuir a clarificar el concepte d’usura en relació als crèdits revolving, la resolució del Tribunal Suprem incorporava un valuós anàlisi de la manca de transparència i la insuficiència de la informació facilitada per les entitats als seus clients a l’hora d’oferir aquestes targetes i els préstecs aparellats que, a dia d’avui, han generat un volum de crèdit global que se situa al voltant dels 13.500 milions d’euros. La resolució, que solidificava els fonaments que han servit el jutjat badaloní per dictar la present sentència, refermava l’obligació dels tribunals de revisar la transparència, suficiència i claredat de la informació proporcionada a l’hora de possibilitar un coneixement precís i fidedigne dels riscos econòmics de l’operació i del funcionament del complex sistema d’amortització que pot provocar que, per exemple, un crèdit per un import moderat com pot ser 3000€ esdevingui impossible de liquidar i generi un deute perpetu en cas que l’usuari opti per retornar l’import mitjançant les baixes quotes de 50 o 60 euros que han esdevingut el principal reclam per a la massiva comercialització del producte.
«La manca de transparència en aquest tipus de contractes és absolutament generalitzada»
Laia Manté, advocada de Col·lectiu Ronda experta en dret bancari i responsable de la demanda que ha conduït a la nul·litat dels contractes, remarca la importància «de que els tribunals es mostrin severs a l’hora de revisar la informació contractual subministrada als usuaris, especialment si atenem a fet que aquestes targetes que imposen uns interessos remuneratoris exageradament onerosos es van comercialitzar a través de campanyes molt agressives, a vegades fins i tot telefònicament, sense cap suport documental, i sovint sota la falsa aparença d’un instrument còmode de finançament de compres d’una certa importància econòmica. No podem oblidar que moltes de les persones que van contractar aquests productes ho van fer, a la pràctica, davant la impossibilitat d’accedir a altres formes menys costoses de crèdit».
«En aquest cas -prossegueix l’advocada- els interessos aplicats representen un cas flagrant d’usura i, per tant, justificarien per ells mateixos la nul·litat del contracte, doncs són uns interessos desproporcionats fins i tot pel que és habitual entre les targetes revolving. La sentència, però, no es limita a constatar això i resol que la informació proporcionada és deficient i no supera ni el control de transparència, ni el de inclusió (algunes clàusules són il·legibles per la mida diminuta de la lletra), ni el de comprensibilitat. I aquesta no és pas la excepció sinó la norma».
