Una sentència reconeix per primera vegada la situació d’incapacitat permanent pels danys derivats de l’exposició a l’amiant a un treballador del Metro de Barcelona. L’afectat ha interposat una demanda on reclama 180.000 euros d’indemnització pels danys i perjudicis
............................................
El passat mes de març, el Jutjat Social número 4 de Barcelona va dictar la primera sentència que reconeixia la situació d’incapacitat permanent derivada de l’asbestosi d’origen professional causada per per «l’exposició crònica a l’amiant» a un treballador de Metro de Barcelona. Es tracta de Rafael Rubio, qui durant més de 40 anys que va prestar servei al suburbà barceloní com a mecànic-torner als tallers de la companyia a Vilapicina. Ara, un cop establert que la causa de la malaltia que pateix l’ex-treballador del Metro és la presència d’amiant a les instal·lacions del subterrani, Rafael ha interposat una demanda de danys contra Ferrocarril Metropolità de Barcelona SA, reclamant 180.000€ en concepte d’indemnització pels danys i perjudicis -econòmics, físics i morals- derivats de les patologies causades per la inhalació de fibres d’asbest en en decurs de les 4 dècades que va prestar servei a la companyia pública de transports. Es tracta de la primera demanda judicial que exigeix a Metro de Barcelona una «justa reparació» dels perjudicis provocats per la presència d’amiant a combois i instal·lacions del subterrani i «la manca absoluta de cap actuació real i eficaç» per prevenir i protegir la salut de la plantilla.
Amiant detectat
Malgrat una avaluació realitzada l’any 1988 va establir amb claredat la presència d’amiant als tallers del suburbà a Vilapicina (BCN) i, amb posterioritat, una avaluació higiènica de l’any 1990 va detectar fibres d’asbest als túnels i diferents punts de la trama del Metro provinents principalment del desgast de les sabates de fre dels combois i altres components dels trens, no és fins l’any 2018 que Metro de Barcelona va establir «un pla d’intervenció per eliminar l’amiant en estructures i es va intensificar la vigilància de la salut» de la plantilla.
Durant el temps que el treballador va prestar serveis, i segons consta a la demanda interposada per Col·lectiu Ronda, l’absència de mesures de seguretat i prevenció front a l’exposició a l’amiant va ser «absoluta». Una situació que està en l’origen de l’asbestosi soferta per l’ex-treballador que ha acabat causant la situació d’incapacitat permanent derivada de malaltia professional.
«La manca de mesures de seguretat és evident i indiscutible», afirma Àlex Tisminetzky, advocat que ha redactat la demanda de danys i que anteriorment va representar Rubio en el procés de reclamació de reconeixement de contingència professional. «Metro de Barcelona difícilment podrà argumentar que va fer el possible per evitar l’exposició a l’amiant dels seus treballadors i treballadores tenint en compte que només en temps molt recents ha admès la presència d’asbest als trens i les instal·lacions, malgrat l’evidència i els diferents informes que ho confirmaven des de fa dècades», continua l’advocat. Per a Timsinetzky, «és inconcebible tenir constància de l’existència d’un perill greu, cert i conegut i no fer absolutament res per prevenir el risc. Ans al contrari, Metro de Barcelona ha negat reiteradament aquest perill i s’ha enrocat en una postura insostenible com és negar la presència d’amiant». En aquest sentit, la demanda denuncia «l’incompliment del deure de Seguretat inherent a l’empresari» i la vulneració continuada i sostinguda en el temps «del dret a la integritat física del treballador i a una política adequada de seguretat i higiene, així com al d’una protecció eficaç». Així, la demanda especifica que Metro de Barcelona va incórrer en una «manca absoluta d’actuacions reals i eficaces» en matèria de prevenció de l’exposició a l’amiant, incloent-hi l’incompliment de facilitar taquilles dobles i elements individuals i col·lectius de protecció, oferir formació adequada per minimitzar el perill i mantenir un programa adequat i suficient de vigilància de la salut «en concordança amb els riscos existents en el lloc de treball».
«Els incompliments denunciats són evidents i flagrants -prossegueix l’advocat- la normativa en matèria de prevenció referent a l’amiant i ambients pulvigens ja prové del Reglament de Seguretat i Higiene en el Treball aprovat ni més ni menys que al gener de 1940». Tisminetzky està convençut que «aquesta és només la primera demanda per danys i perjudicis que ha d’afrontar Metro de Barcelona, però n’hi haurà mes en els propers mesos i anys, això segur. Existeixen proves evidents de que la plantilla del Metro ha estat exposada de forma molt més àmplia del que la direcció de la empresa va admetre quan limitava la possible afectació al personal de manteniment i estem segurs que les xifres que assenyalen menys de 30 casos de persones afectades i totes amb malalties poc greus són completament irreals. També del Rafael va dir Metro de Barcelona en el seu moment que no estava afectat per l’amiant i ara una sentència ho confirma».
