Primera sentència a Catalunya que anul·la un «acomiadament covid» per malaltia estigmatitzant
El Jutjat Social 1 de Mataró ha anul·lat a instàncies de Col·lectiu Ronda l’acomiadament d’un treballador a qui l’empresa va extingir sense preavís el seu contracte dos dies després que aquest comuniqués, en data de 25 de març de 2020, patir la Covid-19.
............................................
A criteri del Jutjat Social 1 de Mataró en el cas d’un treballador de la construcció acomiadat sense previ avís el passat 27 de març de 2020, tan sols dos dies després d’haver estat declarat en situació d’incapacitat temporal com a conseqüència de patir el contagi per la Covid-19, la causa de l’extinció no ha estat «pel sol fet de trobar-se en situació d'IT, ni per la major o menor durada del període de quarantena, el veritable motiu de l'acomiadament és el fet que l'actor, que prestava serveis com a peó especialista, era sospitós de portar una malaltia infecciosa i altament contagiosa». En aquest sentit, el jutjat maresmenc considera que «aquesta circumstància es pot equiparar a la de malaltia estigmatitzant, és a dir malaltia que produeix en terceres persones actituds de rebuig, objecció o por». Una situació que la sentència posa èmfasi en contextualitzar cronològicament per recordar que «cal tenir en compte que el moment en què es produeix l'acomiadament 27 de març de 2020, només havia passat unes dues setmanes de la declaració de l'estat d'alarma i hi havia una situació sense precedents de temor generalitzat davant de contagis massius. Sent indiferent que la malaltia sigui duradora o no, o que tingui cura o no. El rellevant és la por estigmatitzant que genera en els altres almenys durant el temps en què hi ha risc de contagi».
Sentència pionera a Catalunya
Fins ara, els tribunals catalans han resolt de forma dispar quina és la consideració que cal atorgar als acomiadaments que tenen causa o origen en l’actual situació de pandèmia, posant-los en relació a les mesures excepcionals de protecció de l’ocupació dictades des de l’inici de l’estat d’alarma. Tot i així, la sentència del Jutjat Social 1 de Mataró és la primera dictada a Catalunya que es pronuncia sobre la possible vulneració de drets fonamentals que afecta les persones contagiades per la Covid-19 que han perdut la seva feina sense que pugui apreciar-se cap altra causa que el propi estat de salut com a raó extintiva per part de l’ocupadora.
En la seva resolució, la magistrada apel·la a la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) per instar la nul·litat de l’acomiadament i, per tant, l’obligació de l’empresa de readmetre l’empleat en el seu antic lloc de treball i abonar els salaris deixats de percebre per aquest. En un cas on Col·lectiu Ronda també exercia la defensa del treballador acomiadat, el TJUE va matisar de forma important la doctrina del Tribunal Suprem espanyol que sostenia que, al contrari del que succeïa amb els acomiadaments de persones en situació de incapacitat permanent, no es podia considerar vulnerador de drets fonamentals l’acomiadament de persones en situació d’incapacitat temporal. Front a aquest argument, el TJUE va establir que la incapacitat temporal es podia equiparar amb el concepte de discapacitat pel que fa al grau de protecció front a un acomiadament injustificat en casos en què la perspectiva de restabliment de l’estat de salut fos incerta o es preveiés un llarg període de recuperació. I el mateix es podia aplicar quan es pogués demostrar que l’acomiadament no deriva de la irracionalitat econòmica del manteniment del contracte sinó del propi estat físic o mental de la persona acomiadada, esdevenint un exercici de discriminació per raó de salut i vulneració de drets fonamentals.
Sent així, el jutjat mataroní recorda que l'article 55.5 de l'Estatut dels Treballadors afirma que "és nul l'acomiadament que tingui per mòbil alguna de les causes de discriminació prohibides en la Constitució o en la llei, o bé es produeixi amb violació de drets fonamentals i llibertats públiques del treballador". En el cas enjudiciat, la sentència valora que «l'empresa no ha aportat una explicació objectiva i raonable de la raó de l'acomiadament de l'actor, que pogués desvirtuar aquell potent panorama indiciari de la intencionalitat discriminatòria de l'acomiadament».
Protecció de la incapacitat temporal
Anna Huertos i Oriol Pintos han estat els advocats de Col·lectiu Ronda responsables de la impugnació d’un acomiadament que, en opinió dels lletrats, «mostrava des del primer moment un ampli catàleg d’indicis que assenyalaven que el treballador havia perdut la feina per l’única raó d’haver emmalaltit i patir una patologia que en aquell moment, i encara avui, implica una gran càrrega estigmatitzant». És des d’aquest punt de vista, que ambdós advocats es feliciten per una sentència «de gran profunditat argumentativa i que contribueix a solidificar el principi de que no és acceptable acomiadar una persona pel simple fet de patir la malastrugança de perdre temporalment la salut, sense que concorri cap altre element que justifiqui la decisió extintiva de l’empresa. Malauradament, des de l’inici de la pandèmia, casos com aquest no han estat en absolut excepcionals sinó que estan sent moltes les persones que s’han quedat sense feina per l’obligació d’haver de mantenir-se en quarantena o seguir tractament mèdic per la Covid-19. Calen moltes més sentències com aquesta que representin una protecció eficaç front a aquesta injustificable vulneració dels nostres drets fonamentals».
