El TSJC posa límits a l'arbitrarietat de l'Administració per cessar funcionaris interins
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat una pràctica habitual per part de moltes administracions i ens públics com és la de nomenar personal funcionari interí mitjançant el subterfugi legal d'adscriure'ls a projectes concrets i acotats en el temps -un dels supòsits legals que permet la seva contractació- per després assignar-los a tasques purament estructurals.
D'ençà que el passat setembre de 2016 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) dictés de forma simultània tres importants sentències que, analitzant diferents escenaris i casos, condemnaven l'ús fraudulent de les figures de contractació temporal per part de l'Administració a l'Estat espanyol, són nombroses les sentències de diferents tribunals estatals que estan contribuint a limitar i rectificar la temporalitat injustificada en el sector públic.
La darrera d'aquestes sentències ha estat dictada per la Secció Quarta de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i condemna una pràctica absolutament abusiva però del tot habitual a l'Administració com és procedir al nomenament d'un funcionari interí amb el pretext de requerir els seus serveis per desenvolupar projectes concrets i acotats en el temps quan, en realitat, se'ls destina a realitzar funcions estructurals que haurien de ser cobertes per funcionaris de carrera. Així, la normativa vigent estableix que les causes del nomenament de personal interí estan limitades a la cobertura transitòria de places que han de ser ocupades definitivament per funcionaris de carrera, la realització de programes «estrictament temporals» o per substituir funcionaris que gaudeixin del dret de reserva de plaça i destinació.
Tolerància amb l'ús abusiu del personal interí
«Tot i estar perfectament tipificats els casos que justifiquen la contractació de personal interí per part de l'Administració, el cert és que durant molts anys s'ha fet un ús discrecional d'aquesta figura laboral», explica l'advocat Marc Vilar, advocat de Col·lectiu Ronda i president de la secció de Dret Administratiu de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB). «Hi ha milers i milers d'interins realitzant funcions que haurien de correspondre a funcionaris, però en comptes de convocar aquests places i realitzar els pertinents concursos públics, es prefereix fer servir els interins durant els tres anys que estableix la norma com a termini màxim de permanència i després fer-los fora sense dret a cap indemnització o tornar a nomenar-los incorrent de nou en un frau de llei que, malauradament, ha gaudit durant molts anys de gran indulgència per part dels tribunals», assevera Marc Vilar.
Nomenament fraudulent, cessament il·legal
La sentència del TSJC demostra que els tribunals han deixat de ser proclius a seguir actuant amb aquesta tolerància davant el que ha estat una tònica d'excessos en l'ús de la potestat de l'Administració per ordenar els propis recursos, no només tècnics o econòmics sinó també humans. En aquest cas, la treballadora va ser nomenada com a funcionària interina al juny de 2012 amb l'encàrrec de realitzar un estudi organitzatiu de l'equip tècnic de l'ens comarcal on passava a prestar servei integrada en l'estructura del departament de recursos humans. Ara bé, en el moment del seu cessament, l'1 de gener de 2016, aquest estudi no només no havia conclòs sinó que de fet, tal i com acredita la sentència del TSJC, en els gairebé quatre anys de permanència de la interina ni tan sols s'havia iniciat. Durant tot aquest temps, la treballadora va desenvolupar tasques pròpies i estructurals del departament de recursos humans com ara, per exemple, selecció i contractació de personal, auditories de seguretat laboral, etc.
Tot i que des de la pròpia administració implicada s'admet que aquestes tasques continuen sent necessàries en l'actualitat i que la plaça que ocupava l'interina constava en la Relació de Llocs de Treball prevista i aprovada per 2016, l'ens va procedir a executar un cessament que ara el TSJC considera no ajustat a la llei, obligant a restituir-a en les seves tasques i funcions i abonar-li els salaris deixats de percebre des del seu cessament. L'Alt Tribunal català recorda que en el seu nomenament es feia constar amb claredat que la durada de la seva relació laboral estava vinculada a la realització de l'esmentat informe tècnic o al fet que s'obrís la pertinent convocatòria de la plaça per tal que fos coberta per un funcionari o funcionària. D'aquesta forma, el TSJC considera il·legal un cessament que afecta una plaça que no ha estat amortitzada ni objecte de convocatòria pública per ser coberta.
Un exemple a seguir
«La sentència -analitza l'advocat Marc Vilar- és de gran importància perquè denota que el TSJC no està disposat a atorgar carta blanca a l'Administració per actuar amb l'arbitrarietat que ha vingut fent-ho en relació amb el personal funcionari interí, que suposa una part molt significativa del personal del sector públic. Com a conseqüència del que ha estat una tolerància excessiva amb la interinitat, hem vist com es desdibuixaven fins al límit els principis de lliure concurrència, mèrit i capacitat que són els veritables pilars de la funció pública. En comptes d'això, l'Administració ha esdevingut un focus de precarietat i temporalitat fraudulenta. I és en aquest sentit que la sentència pot contribuir enormement a canviar aquest panorama atès que hem d'esperar que el criteri del TSJC impregni moltes resolucions en el futur que limitin l'arbitrarietat de l'Administració»
